Una immersió històrica total

10.04.2019

Dissabte passat a la tarda, la Passió Medieval va tornar a representar-se a Cervera en una única funció. Per quart any consecutiu, més de 150 persones, entre actors i actrius, tècnics i equip artístic, van recuperar l’esperit de la representació dramàtica dels temps medievals.

Magdalena a l’escena del davallament de la Creu | Foto: Marc Castellà Bové

M’endinso a la parròquia de Santa Maria de Cervera. Mentre busco una bona localitat des d’on gaudir del viatge històric, els àngels s’empaiten escampant encens i els dimonis em tempten d’endinsar-me en les seves profunditats. La Passió Medieval comença des que s’obren les portes del temple. L’escenari horitzontal s’estén des de l’altar major a la part est, per on surt el sol i on hi trobem el Paradís fins a la porta principal a l’oest, on s’obre la boca de l’Infern. La nau central representa la Terra, el centre de la passió de Jesús, per on hi deambularan tant Maria i els apòstols com Pilat, Herodes i els fariseus.

La Passió Medieval és una reconstrucció del Misteri de la Passió de Crist (1534) dels preveres cerverins Pere Ponç i Baltasar Sança. El drama sacre es representava en diferents actes durant la Setmana Santa amb un repartiment exclusivament masculí, que incloïa preveres i homes de demostrada vàlua. El 2016, després d’anys d’un intens estudi documental i històric, l’esperit medieval de la passió va retornar a Cervera. Montserrat Pont, a partir de l’edició del text d’Agustí Duran i Sanpere i Eulàlia Duran, va adaptar el drama a una sola funció, però en va conservar el català antic i la mètrica de vuit i nou síl·labes en noves rimades. Pep Oriol, responsable de la dramatúrgia, va ser qui va encapçalar la recuperació de la posada en escena. Enguany, Xavier Iglésias el succeeix com a director del conjunt. A partir de retaules, pintures i escultures cerverines, Alba Cuñé, directora artística, es va encarregar del disseny escenogràfic. La documentació musical de Daniel Vilarrúbias va determinar la necessària presència de veus femenines i masculines, i d’instruments d’època en directe, dirigits conjuntament per Xesco Grau. El resultat, d’un gran valor artístic i històric, s’escenifica cada any en una única funció, sense so ni llums artificials.

L’espectacle s’erigeix com un gaudi sinestèsic des del primer moment. A mesura que els vitralls van perdent les seves tonalitats, la llum tènue de la cera verge va escalfant l’ambient. Els sons estridents de l’Infern es combinen amb els cants monòdics i el baix continu de les esferes celestials. Les textures més aspres, com la dels hàbits benedictins que duen els tècnics presents a escena, es contraposen a la indumentària pròpia de les classes benestants del XVI, que ostenten personatges com Pilat, Clàudia, Cayfàs o els rabins. A aquest joc pels sentits convé sumar-hi l’acció, que és simultània en els tres espais de l’obra. Quan Jesús mor a la creu, situada a la Terra, tant les forces del Cel com les de l’Infern simulen un terratrèmol. La fusió d’accions i de percepcions sensitives fan que l’espectador entri de ple en l’argument de la vida de Jesús, però que sobretot comprengui la universalitat de temes com la destrucció que provoquen la mentida i la falsedat, la gravetat d’una condemna sense un judici just o el dolor d’una mare que perd el fill.

Lluny d’anacronismes i d’artificialitats, la Passió Medieval de Cervera ofereix una immersió a l’acció dramàtica medieval de Ponç i Sança. L’obra cuida fins al més mínim detall per conduir l’espectador a reflexionar sobre la hipocresia, la traïdoria, la justícia, la veritat, el perdó i l’amor, qüestions que ens han preocupat sempre. L’aproximació historicista aporta una alenada d’aire fresc al panorama actual de la dramatúrgia sacra i ofereix una alternativa a les passions tradicionals que s’estenen pel territori català.