“Desenterrant el silenci”: una història de dignificació i memòria

5.02.2015

Fins al 15 de febrer es pot visitar a la Garriga l’exposició “Desenterrant el silenci”, una mostra fotogràfica que recull el projecte de recuperació històrica sobre el mestre republicà Antoni Benaiges, assassinat a l’inici de la Guerra Civil i enterrat en una fossa comuna a Burgos.

A l'exposició "Desenterrant el silenci"

A l’exposició “Desenterrant el silenci”

L’exposició, inaugurada ahir, és fruit de la investigació duta a terme pel fotògraf Sergi Bernal, que l’estiu de l’any 2010 documentava l’exhumació d’una fossa apareguda en un racó dels monts de La Pedraja (Burgos). Entre les restes humanes trobades (també hi havia casquets de bala), un testimoni va identificar el cos d’Antoni Benaiges: mestre republicà nascut a Montbrió del Camp i que el 1934 va ser destinat a una escola rural del poblet burgalès de Bañuelos de Burebas. A partir d’aquí, Bernal va iniciar una vasta recerca per recuperar la memòria d’aquest pedagog compromès i innovador, apassionat del seu ofici i seguidor de la metodologia Freinet.

L’exposició ha voltat per diversos pobles i ciutats, i aquests dies es pot visitar a la Sala Andreu Dameson, de la Garriga. El públic descobreix el treball fotogràfic de Bernal amb imatges d’antics alumnes de Benaiges, de l’escola on feia classe, de familiars i de la fossa on va estar enterrat (i oblidat) durant tants anys.

Durant la inauguració d’ahir al vespre, Bernal va parlar del procés d’investigació, emocionant i colpidor, en què va moure cel i terra per contactar amb els néts i nétes d’exalumnes del mestre català. Va ser a través d’ells (a alguns els va trobar per xarxes socials, com Facebook) com el fotògraf va poder arribar als antics estudiants, avis i àvies que mantenien intacte el record de qui els va ensenyar a pensar, però també a somiar.

Els nens i nenes que van tenir Antoni Benaiges com a mestre a l’escola rural de Bañuelos de Burebas avui són grans, o ja no hi són, però els que encara viuen comparteixen un record excepcional d’un mestre a qui estimaven i que els van arrabassar. “A mi abuela le mataron a su maestro, y para ella era un buen maestro”, escriu en una carta la néta d’una de les alumnes amb qui Bernal es va posar en contacte.

Especialment interessants, també, els quadernets que els infants elaboraven a classe, amb una impremta que Benaiges va comprar per a l’escola i amb què seguia els principis de la metodologia Freinet (alumnes lliures, creatius, protagonistes). En un dels quaderns recuperats un dels nens narra amb emoció el dia que el professor els va prometre que els portaria a veure el mar en una excursió.

“Aquesta és una història de memòria, d’exemple, de dignificació d’un mestre”, recordava Bernal ahir a la Garriga, on també presentava el llibre que recull el projecte d’investigació dut a terme. El proper 10 de febrer, també a la Garriga, es projectarà el documental El Retratista, que narra la història d’Antoni Benaiges a través de testimonis d’alumnes i persones que l’han volgut recordar i reivindicar. El documental, que es projectarà al Teatre de la Garriga a les 18.30 hores (entrada gratuïta), ha estat rodat entre Catalunya, Espanya i Mèxic, on l’exili de mestres catalans ha mantingut la memòria de Benaiges viva durant dècades.

L’exposició “Desenterrant el silenci” i el documental El Retratista són dos dels actes programats dins el cicle de commemoració del bombardeig feixista que fa 76 anys va sacsejar la vida al poble de la Garriga. Més informació a www.lagarriga.cat i www.visitalagarriga.cat.