Una fam salvatge de diner fàcil

1.07.2016

Roberto Romei dirigeix l’esperada Lehman Trilogy de Stefano Massini a La Villarroel, dins del Grec Festival 2016. Maria Nunes va anar a l’estrena i ens fa la seva crònica sobre el text i la posada en escena.

'Lehman Trilogy' es pot veure a la Villarroel durant tot el mes de juliol. © David Ruano

‘Lehman Trilogy’ es pot veure a la Villarroel durant tot el mes de juliol. © David Ruano

Stefano Massini (Florència, 1975) és un dels dramaturgs més interessants i reconeguts del panorama teatral europeu dels nostres dies. Durant la temporada 2015-16 hem tingut ocasió de gaudir de dues de les seves obres: CrecEnUnSolDéu i Dona no reeducable, dos contundents monòlegs dirigits per Lluís Pasqual al Teatre Lliure. L’obra de Stefano Massini destaca pel valor documental d’aquells fets actuals sobre els quals ens proposa de reflexionar des d’una una personalíssima visió crítica, plena de força, que varia des del registre dramàtic a l’irònic. Després de l’èxit de la impressionant Dona no reeducable, basada en la periodista Anna Politkóvskaia assassinada el 2006, Lehman Trilogy és la seva obra més ambiciosa, reconeguda i premiada internacionalment. La trilogia teatral sobre la història de la banca Lehman Brothers va ser estrenada a París el novembre del 2013, el 2015 es va representar al Piccolo Teatro de Milà sota la direcció de Luca Ronconi, i s’ha anunciat que Sam Mendes té en projecte dirigir pròximament a Londres la versió anglesa. Des del 2015, després de la mort de Luca Ronconi, Massini és el director artístic del prestigiós Piccolo.

Una saga sobre la degeneració econòmica, política i humana

La història del banc d’inversió nord-americà que va desencadenar la crisi econòmica, ètica i social més greu dels últims 80 anys, s’inicia l’11 de setembre de 1844, quan Heyum Lehmann, un emigrant jueu alemany procedent de Rimpar, un llogaret de Baviera, arriba al port de Nova York amb una maleta. Allà mateix serà batejat per l’oficial d’immigració de torn com a Henry Lehman. Henry s’estableix a Montgomery (Alabama) on obre una botiga de teixits. Pocs anys més tard, arriben els seus germans, Mendel, que canvia el seu nom pel d’Emanuel, i finalment el jove Mayer. Els Lehman Brothers, com passen a denominar-se, iniciaran una cursa frenètica basada en l’especulació. De botiguers a intermediaris a Alabama, saltaran a banquers amb oficina a Nova York, i els seus interessos aniran passant del cotó al cafè, al ferro, al petroli i als ferrocarrils.

Jordi Rico i Òscar Muñoz, en una escena de 'Lehman Trilogy'. © David Ruano

Jordi Rico i Òscar Muñoz, en una escena de ‘Lehman Trilogy’. © David Ruano

La saga dels que podríem anomenar Els Buddenbrock de la bombolla financera que va esclatar el 2008 segueix amb la segona generació formada per Philip i Herbert, cosins i fills d’Emanuel i de Mayer, respectivament. Philip, calculador i ambiciós sense mesura, és l’artífex del creixement exponencial dels negocis dels Lehman Brothers que invertiran en automoció, aeronàutica, cinema i TV, grans infraestructures, i en tot allò que doni diner ràpid, per acabar dedicats a l’imperi financer de l’especulació borsària de Wall Street. Herbert, més inconformista, farà carrera en la política com a senador demòcrata per Nova York, i ens permetrà veure la unió indissoluble del poder polític i l’econòmic.

El representant de la tercera generació és Robert, fill de Philip, universitari i col·leccionista d’art. A Robert li tocarà fer front al crack del 29 i fer la travessia de la gran depressió que se’n seguí, fins a la recuperació econòmica i l’esclat de la societat de consum àvida de crèdits i més crèdits. I així fins al col·lapse, 15 de setembre de 2008, en què Lehman Brothers, un dels bancs financers més importants de Wall Street, va fer fallida i va arrossegar altres bancs i societats inversores en la seva caiguda. Un efecte dominó i una crisi de la qual encara en patim les conseqüències.

Els Lehman van tenir sempre l’orella parada al que rendia diner fàcil, donaven el que la societat demanava: un enriquiment ràpid en negocis altament lucratius, però de gran risc. La seva no és una saga particular, és la síntesi paradigmàtica de la història del capitalisme, aquest és l’interès i el valor de l’obra. Lehman Trilogy convida l’espectador a fer un recorregut per la història del capitalisme modern, des de l’intercanvi de béns fins al deliri contemporani d’ordinadors que compren i venen en fraccions de segon, passant per la mediació comercial, la borsa o la globalització. Cent seixanta anys de capitalisme americà, travessat per tres guerres i pel crack del 29 i la crisi del 2008. Com ens diuen en la presentació, “l’espectacle fa èmfasi en la deshumanització constant que afecta el món econòmic i polític en nom de l’augment del benefici. El segle XX ha estat una cursa sense sentit cap a no se sap on, cada vegada més ràpida, amb menys regles i més desconnectada del món real i les seves estructures i necessitats”. L’important és que Lehman Trilogy no es limita a ser una crònica d’uns fets sinó a aprofundir en les arrels que els expliquin, però amb la més eficaç de les armes que és la ironia.

Jacob Torres i David Vert a 'Lehman Trilogy'. © David Ruano

Jacob Torres i David Vert a ‘Lehman Trilogy’. © David Ruano

La proposta teatral

Lehman Trilogy segueix un fil narratiu que li dóna un adient caràcter èpic, i que la direcció de Roberto Romei ha sabut plantejar amb encert dalt de l’escenari, on els actors són alhora protagonistes i narradors de la seva pròpia història, i la van desplegant en forma de fragments des de diversos angles, sempre datats i situats -típic de l’estil de Massini- despullats de moralitat i amb la justa càrrega irònica perquè sigui l’espectador qui jutgi, si ho creu convenient.

Cal destacar la sobrietat i la funcionalitat de l’escenografia, carregada de valor simbòlic. Cada un dels tres germans patriarques de la saga aporta un tram d’una escala que les dues generacions següents aniran completant en forma simbòlica de piràmide. El material, la fusta, aporta la idea de construcció estantissa, i el color clar li dóna lleugeresa i llum, d’una banda treu ferro a la gravetat del tema sense banalitzar-lo i de l’altra ens suggereix una imatge de la fragilitat del sistema, a més de contrastar amb la foscor dels vestits formals d’home de negocis del vestuari. Atenció al gest de no treure’s l’americana i les sabates fins que no són morts, o a la presència dels difunts a escena per reforçar la idea del pes de la tradició familiar patriarcal.

En aquest marc es desplega el magnífic treball dels actors Santi Ricart, Òscar Muñoz i Jordi Rico que interpreten els papers de Henry, Emanuel i Mayer, els tres germans fundadors de la saga. David Vert i Jacob Torres encarnen Philip i Herbert, la segona generació, i Rubèn de Eguía és Robert, la tercera i darrera generació de la saga.
Un dels èxits de l’obra és la caracterització i la combinació dels personatges. Si bé tots tenen el denominador comú de l’ambició desmesurada, en cadascun d’ells en destaca un tarannà, un caràcter i unes habilitats característiques particulars que totes sumades contribueixen a l’èxit de l’empresa comuna, com el l’esplèndid treball conjunt dels actors contribueix al del muntatge.

Rubèn de Eguía a 'Lehman Trilogy'. © David Ruano

Rubèn de Eguía a ‘Lehman Trilogy’. © David Ruano

M’agradaria de remarcar la importància de la religió i la substitució de cultes que s’opera en l’obra. L’estricta observança religiosa dels ritus jueus ortodoxos de la primera generació dels Lehman, amb les seves constants citacions dels llibres sagrats i cerimònies, passarà a ser substituïda per la religió del culte al diner i als seus rituals. La taula de la Hanukkà, una celebració jueva amb un contingut molt adient al tema de l’obra (uns germans vencedors, cada dia es va encenent una de les nou espelmes del canelobre) es convertirà en el lunch del consell d’administració. La comparació de l’edifici de la borsa amb una sinagoga n’és una altra prova explícita. El capitalisme, amb els seus propis rituals i espais de culte, esdevindrà la nova religió, i el diner el déu suprem.

Les reiteracions de gests i de situacions no són gratuïtes i tenen la funció d’enllaçar els fragments en un fil conductor amb una lectura en clau històrica, i de mostrar els canvis que es van operant en les generacions. Un dels aspectes recurrents és el del somni americà, del qual els Lehman en serien un exponent, però irònicament tres personatges de les tres generacions tenen un somni recurrent que és més aviat un malson angoixós. No poden dormir ni dormir tranquils, i és que en una societat on tot té un preu, la deshumanització també s’acaba pagant.

El repartiment al complet de 'Lehman Trilogy'. © David Ruano

El repartiment al complet de ‘Lehman Trilogy’. © David Ruano

No és freqüent que un tema com l’economia es tracti en un escenari. Lehman Trilogy és l’oportunitat de veure representats de manera original, irònica i crítica cent seixanta anys de la història del capitalisme, i de reflexionar sobre la degeneració econòmica, política i humana de la nostra societat. És l’oportunitat també de gaudir de l’obra d’un dels dramaturgs actuals més interessants, i d’un treball esplèndid de direcció i d’interpretació. Val la pena, doncs, de no deixar-se’l perdre!