Sibilla Aleramo: Una dona

22.03.2013

Alba Dedeu, autora de L’estiu no s’acaba mai, ha traduït la novel·la Una dona, de Sibilla Aleramo (Adesiara Editorial). Dedeu ha conviscut uns mesos amb aquest llibre mentre el traduïa i li hem demanat que ens en fes la seva particular lectura a Núvol. 

Sibilla Aleramo

Una dona és precisament la història de l’autora, Sibilla Aleramo, i de la seva lluita contra la vida que li estava destinada en un poble costaner del mar Adriàtic, en el qual, amb poc més de quinze anys, se sent obligada a casar-se amb l’home que l’ha forçada. El matrimoni, és clar, és infeliç. La maternitat li arriba vora els vint anys. Mentre la seva vida transcorre aparentment tranquil·la, per dins, rere la màscara d’esposa obedient i mare devota, tot comença a esqueixar-se, i la nena a qui han convertit bruscament en dona es va descobrint a si mateixa i al món: s’adona de la seva solitud atroç, de la seva submissió a un home que no l’estima, de la necessitat d’alguna cosa més que l’amor del seu fill per mantenir viva l’esperança i les ganes de viure. A la vegada, el seu somni en un món millor va prenent forma lentament. La protagonista mira al seu entorn, veu les hipocresies, la falsa moral que regula i ofega la vida; mira també la situació de les dones que l’envolten i s’horroritza: per què totes se sacrifiquen, per què totes renuncien, per què enterren la persona sota el paper de mare i esposa que tot ho accepta sense protestar? Comença a llegir, a escriure, descobreix la paraula “feminisme”, imagina una societat més igualitària i més justa. Inevitablement, el seu desenvolupament personal i les seves aspiracions de canvi social acabaran xocant amb els costums, la llei i la tirania de l’espòs, fins que finalment arribarà a la cruïlla més dolorosa de totes, i haurà de triar si ella mateixa, per recuperar la llibertat i desfer-se d’un jou cada vegada més inhumà i humiliant, haurà de renunciar al seu fill, i a les responsabilitats que la societat li imposa, per tal de trencar la cadena de sacrificis que, de mare a filla, les dones es transmeten generació rere generació.

Sibilla Aleramo ens narra la seva història adés amb una profunda melangia, adés amb convenciment i optimisme, perquè en Una dona trobem la nostàlgia de la infantesa perduda, sí, i la contradicció profunda entre els sentiments de mare i la necessitat de fugir d’una mort en vida, però també l’esperança en una societat millor i més justa que ella vol ajudar a construir. I a la vegada, fins i tot durant els moments més difícils que pateix la protagonista, Una dona és un cant a la bellesa, a l’alegria de viure: Sibilla Aleramo canta a la llum i la joia del mar i dels camps, a la força bulliciosa de la ciutat, a la tendresa desbordant que sent envers el seu fill, a la delicadesa de l’amistat, a la literatura, a l’amor. Tota la vida d’aquesta dona valenta flueix i es condensa en una novel·la inoblidable, que mereix un lloc d’honor entre la bona literatura, i que cal recordar, també, com un testimoni únic de lluita i d’humanitat.