Una col·lecció per a un viatge

20.01.2016

Com van aconseguir, els estudiants de la 85a promoció de l’Escola d’Arquitectura, un conjunt únic de dibuixos dels millors artistes d’arreu? L’exposició “Una col·lecció per a un viatge. Promoció d’Arquitectes Barcelona 1960”, que es pot veure al Museu Can Framis, permet resseguir l’entrellat d’aquesta insòlita història i admirar una selecció d’obres de creadors imprescindibles.

Algunes de les obres exhibides a l'antic Club, que estava a la 7ena planta de la seu col·legial. Foto: Francesc Català-Roca

Algunes de les obres exhibides a l’antic Club, que estava a la 7ena planta de la seu col·legial. Foto: Francesc Català-Roca

Una aventura rocambolesca amb un final feliç

És el gener de 1960 i els estudiants de l’últim any de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona decideixen finançar-se el viatge de fi de carrera per gaudir en viu dels edificis que havien estudiat als llibres. Amb il·lusió es llencen en un ambiciós projecte: demanar als més destacats creadors internacionals i espanyols una obra per tal de subhastar-la i recollir els fons necessaris per poder partir. Convençuts de la viabilitat del projecte, els futurs arquitectes destinen els pocs diners de què disposen a comprar sobres i cartolines i els envien a arquitectes i artistes de referència perquè hi realitzin les pròpies creacions i els hi tornin.

La valenta empresa rep el suport del crític Alexandre Cirici, que els ajuda a contactar els creadors catalans, i de la Sala Gaspar que acolliria la subhasta. Sorprenentment, la resposta és immediata i en només sis mesos els estudiants recullen 130 obres de destacats artistes, molts d’ells internacionals i difícilment visibles a l’Estat. A un pas d’acomplir la seva idea, s’adonen que dispersar les peces que tenen a les mans en una subhasta trauria excepcionalitat al conjunt i, gràcies a la implicació dels arquitectes Antoni Moragas, Josep A. Coderch i Manuel Valls, aconsegueixen que el Col·legi d’Arquitectes les compri.

Hans Hartung

Hans Hartung

És així com Barcelona adquireix una col·lecció valuosa i singular, que s’exposaria durant una setmana a la Sala Gaspar i posteriorment al club del COAC, integrant-se als espais dissenyats per Correa i Milà.

Així mateix, els alumnes aconsegueixen realitzar un viatge inoblidable que els portaria a conèixer obres mestres com l’església de Ronchamp de Le Corbusier o les arquitectures d’Alvar Aalto. El recorregut dels estudiants s’explica en una extensa memòria de viatge que, conjuntament amb les gestions per recollir les obres, constitueix el projecte de fi de carrera d’aquella promoció. Un claustre il·luminat serà capaç de premiar l’empresa dels alumnes i reconèixer el caràcter formatiu de l’experiència.

 

Obres excepcionals per a una exposició inèdita

La seu de Can Framis de la Fundació Vila Casas mostra una selecció de 95 de les 130 peces, recollides gràcies a l’atreviment d’aquests estudiants i conservades a l’Arxiu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Una exposició tant polida en el muntatge com densa de contingut, que permet conèixer aquestes obres desconegudes al públic des de la breu exposició a la Sala Gaspar de 1960.

Repassant els autors triats, fa la sensació de fullejar les pàgines d’un manual amb els grans noms de l’art del segle XX… i és que així ho van fer els alumnes seleccionant-los d’un catàleg de l’Exposició de Brussel·les de 1958. Al petit catàleg de la mancada subhasta Cirici parla oportunament d’una “brillantísima constelación de artistas de nuestro tiempo… nombres ilustres, de la más variadas partes del mundo”. Demanant adreces a les ambaixades, els futurs arquitectes aconsegueixen sumar autèntics protagonistes de l’art, com ara Otto Dix, representant clau de l’expressionisme alemany, César, el pare dels Nouveaux Réalistes, l’americà Alexander Calder, conegut pels seus mobiles o un aïllat com Giorgio Morandi. Entre els espanyols destaca una nodrida representació dels grups El Paso i Dau al Set, així com els catalans més internacionals, Joan Miró i Antoni Tàpies. No desllueixen en qualitat els arquitectes, si bé més reduïts en nombre. Entre ells trobem l’ideòleg de la Bauhaus Walter Gropius, el promotor d’Architecture d’Aujourd’hui André Bloc, el director de Domus Gio Ponti, així com dos europeus que han marcat l’arquitectura americana de la postguerra: Richard Neutra i Eero Saarinen.

Joan Miró

Joan Miró

Lluny del que es podria sospitar, aquesta nòmina d’artistes i arquitectes no participa amb obres de pur compromís, i el senzill paper enviat pels estudiants acull peces de gran qualitat, reveladores de la poètica dels artistes. Ho demostra l’obra de Lucio Fontana, un delicadíssim full blanc perforat amb punxó que transmet l’essència dels seus ambienti spaziali. Si individualment són obres de gran força expressiva, el conjunt de l’exposició desplega una “radiografia dels anys seixanta”, com la defineix la comissària de l’exposició Victoria Combalia. Hi desfilen les diferents modalitats de l’abstracció d’aquella època: la vessant matèrica amb Josep Guinovart o Will Faber; els geometrisme del català Joan Claret, l’italià Alberto Magnelli o el danés Richard Mortensen; el gestualisme d’Hans Hartung o Soulages i fins i tot un collage abstracte de Victor Vasarely.

Si Giacomo Manzú defensa de manera immillorable el figurativisme, hi ha espai per infinites opcions creatives, amb una representació gairebé completa de catalans de diferents generacions, des d’Àngel Ferrant o Pere Pruna fins a Josep M. Subirachs i Modest Cuixart. Qui no cal buscar és Dalí, vetat per Miró a causa de les seves fluides relacions amb el franquisme, destí que hauria tocat també al col·laboracionista Jean Cocteau si la seva obra no hagués arribat abans de la crida mironiana de responsabilitat política als estudiants.

Mentre els autors exposats conformen els capítols d’una història general de l’art i les peces ens acompanyen pels estils del moments, l’exposició també ens suggereix elements claus per reconstruir el rerefons cultural que va fer possible l’utòpic projecte. S’hi intueix una Barcelona tenaçment motivada per sortir de la grisor franquista, on els professors valoren l’audàcia i la creativitat dels alumnes i l’art i l’arquitectura van de bracet, on el Col·legi d’Arquitectes comença a exercir de promotor d’iniciatives culturals de gran envergadura, i on la Sala Gaspar -a través del profund vincle amb Miró, Clavé i Picasso- ha exposat i exposarà aviat alguns dels noms internacionals presents a la l’exposició. Si aquesta contextualització enriquidora i necessària resta èpica a un episodi que és fruit d’un moment concret, queda intacta la inspiradora gosadia d’uns joves somniadors. La mostra es podrà veure fins al 3 d’abril al Museu Can Framis.

Més informació sobre l’exposició organitzada per la Fundació Vila Casas aquí.

Més informació sobre el fons de l’Arxiu del Col·legi d’Arquitectes aquí.