Una adopció problemàtica

El desassossec envers a la pròpia identitat és l'eix que vertebra Approved for adoption, el documental del mes, un film que barreja el gènere documental i la narració autobiogràfica. El dibuixant Jung fa una recerca personal per reconstruir la seva identitat, des del dia que la seva mare coreana el va donar en adopció a una família belga.

Avui s’estrena el documental del mes, Approved for Adoption, de Jung i Laurent Boileau. El desassossec envers a la pròpia identitat és l’eix que vertebra aquest film, que barreja el gènere documental i la narració autobiogràfica. El dibuixant Jung fa una recerca personal per reconstruir la seva identitat, des del dia que la seva mare coreana el va donar en adopció a una família belga.

Deia Montaigne que escriure és la contínua i interminable recerca del propi jo; mai arribem a coneixe’ns, la pregunta sobre nosaltres mateixos està condemnada a una resposta parcial, sempre incompleta. Ens és impossible definir-nos, tot i així necessitem fer-ho,  necessitem buscar un sentit i una definició del que som i del que fem; assagem en aquesta recerca i ens assagem a nosaltres mateixos, ens posem a prova en l’inesgotable i sempre decebedor intent de dir “jo”.

El desassossec envers a la pròpia identitat és, precisament, l’eix que vertebra Approved for adoption, un film que barreja el gènere documental i la narració autobiogràfica. La pregunta sobre la identitat, la necessitat de respondre a l’interrogant que segueix el propi jo es torna inevitablement més complicat quan la nostra història es construeix a partir de peces perdudes, sobre buits de memòria i sobre buits d’informació que són impossibles d’omplir. Com puc dir-me i reconèixer-me quan el meu naixement correspon al dia en què, amb cinc anys, vaig ser agafat per la mà d’un policia i portat a un internat? Com puc definir-me quan la meva vida familiar comença quan amb cinc anys travesso innumerables fronteres fins arribar a un lloc desconegut, envoltat de rostres desconeguts que, en una llengua per a mi incomprensible, comenten amb entusiasme la meva arribada?

El dibuixant Jung s’enfronta a aquestes qüestions; a través del documental Approved for adotpion s’emmiralla en el nen que, trenta anys enrere, va deixar la seva Corea del Sud quan va ser adoptat per una família belga. Des de petit, Jung busca les pròpies arrels, imagina la seva mare, una noia coreana de la qual es va separar, sense conservar d’ella cap record, tot just acabada la guerra amb el Nord; en els dibuixos, Jung reflecteix els seus neguits, el seu sentiment contradictori envers unes arrels a les quals no pot renunciar, un origen al qual s’aferra i, alhora, rebutja. La guerra va ser la culpable de la seva història, comenta, en la solitud de la seva cambra, un Jung adolescent que renega de Corea, però no pot deixar de veure’s reflectit en els rostres dels altres nois i noies coreans que, com ell, van ser adoptats un cop finalitzat el conflicte. Europeu, coreà, belga… adjectius i etiquetes que es fan petites, massa reductives, per poder definir una persona. Aquest és l’incòmode sentiment que acompanya Jung al llarg de la seva infantesa i que desemboca en una ràbia melancòlica durant l’adolescència. El jove Jung, tot buscant-se, tot intentant trobar una identitat que se li escapa, rebutja tot allò que l’envolta i que, paradoxalment, el defineix: els orígens coreans, l’adopció, la família belga, els ulls asiàtics i el color mel de la seva pell.

Aquest documental sorgeix del còmic que, temps enrere, va realitzar el mateix Jung,  Couleur de peau: miel on il·lustrava el seu viatge a la recerca d’ell mateix. Jung hi dibuixava el rostre d’una mare que mai va conèixer, amb la voluntat de reconstruir unes arrels culturals llunyanes geogràficament, però també molt pròximes. Amb Aprovved for Adoption, Jung recupera aquests dibuixos i els hi dóna moviment. L’artista se serveix del genere documental per relatar el seu primer viatge i, alhora, el retorn a Corea del Sud. Tot acompanyat amb ala reconstrucció gràfica dels anys d’infantesa, els dolorosos anys d’adolescència, de recerca i de inconformisme, anys de pèrdua i, alhora, de retrobament.

Jung mostra la necessitat de l’individu de trobar la pròpia individualitat, una individualitat que, com mostren els seus dibuixos, sempre és plural, antagònica, contradictòria, però, a cap i a la fi, personal. Jung transforma les imatges del còmic en escenes de pel·lícula, les reelabora per explicar, amb un altre llenguatge, la seva història. “Les eines són diferents però la història és la mateixa”, comenta el director d’Approved for Adoption, un film que parla a l’espectador de la necessitat de definir-se, del desig de trobar la pròpia identitat i, alhora, de la impossibilitat de tancar-se en un únic i invariant concepte. Com deia Montaigne, escriure és buscar-se. Jung es busca entre els dibuixos i les imatges mai unívoques, sempre paradoxalment diverses i, fins i tot, contradictòries.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació