Un tastet del BAM

22.09.2014

Aquest divendres passat s’iniciaven a Barcelona les festes de la Mercè 2014 i el festival musical BAM (Barcelona Acció Musical). El festival posa a l’abast una àmplia oferta de concerts a diferents escenaris de la ciutat. Lluís Bosch seguidor fervent de l’oferta del BAM, ha fet una ruta pels concerts i ha escoltat els diferents estils que el BAM proposa enguany.

Actuació de Desert, al Barcelona Acció Musical, a la plaça Joan Coromines | © Ariana Nalda.

21:00 Desert a la plaça Coromines

El duet format per Cristina Checa (veu) i Eloi Caballé era l’encarregat d’escalfar motors. Però el seu pop electrònic d’esperit somiador no s’adeia potser amb l’ànim del públic, segurament, perquè era massa aviat i la gent encara s’estava situant. Així el concert va sonar fred malgrat les ganes que el duet posava sobre l’escenari. Tot i la manca de comunicació inicial amb el públic les cançons del seu últim Ep Envalira són excel·lents. La cadència del seu so sovint recorda a Beach House o Zola Jesús. Amb l’ajuda d’uns greus potents construeixen un ritme constant sense arribar mai a accelerar-se, i acaben atrapant el públic. La gent va començar a respondre de forma tímida amb els primers balls de la nit. Així el concert de Desert arribà a la seva fi, després de 45 minuts justos, i sense acabar de païr-lo començaren a sonar, amb una puntualitat sorprenent, just a la plaça del costat, la dels Àngels, els primers acords de Blouse.

Blouse en directe a la plaça dels Àngels, al BAM | © Ariana Nalda.

21:45 Blouse plaça dels Àngels

Pot el pop sonar fosc i a la vegada feridor? Definitivament sí, perquè així és com sonaren Blouse. El trio de Portland, convertit en quartet per als directes, va iniciar la seva actuació de forma incisiva i sense vacil·lacions. El so d’una bateria contundent sumada a un baix cru i sintètic situaven la secció rítmica de la banda en primer terme de forma clara i concisa. Si a aquesta secció rítmica l’acompanyem d’unes guitarres amb distorsió aspra, però oferint acords melòdics i hi afegim la veu delicada, seductora i a la vegada desafiant de Charlie Hilton el resultat és un so d’atmosferes somiadores i un pop evocador que en directe, a diferència del disc, perd part d’aquest esperit somiador i guanya en potència i en immediatesa. Al llarg de quasi una hora d’actuació el grup desgranà un per un els hits més clars del seu darrer disc Imperium (Captured Tracks) 2013, per acabar recuperant dos temes del seu àlbum homònim de debut: “Videotapes” i “Into Black”. L’única objecció que li podem fer a l’actuació és la desgana amb què els companys de viatge de Charlie Hilton van dur a terme l’actuació. Desgana interessada i buscada expressament o bé contagi del públic cap al grup? Sigui com sigui, el fet que els concerts del BAM i per extensió de la Mercè siguin gratuïts no ajuda a que el públic assistent mostri gran interès per les propostes musicals. Així, la concurrència sovint es comporta com si es trobés dins un bar o una terrassa, on la conversa i les relacions socials primen per damunt de la música, fet que acaba incidint de forma negativa en l’ambient que es respira al concert. També és cert que el tipus de música sumada a l’actitud dels grups abans comentats no ajudava a crear un ambient festiu i en comunió. Això ho vaig poder copsar ràpidament al abandonar el centre de Barcelona per apropar-me al Moll de la Fusta. La proposta musical que oferia el BAM la nit de divendres a aquest escenari, era completament diferent. Si al voltant del museu MACBA la proposta estava enfocada cap a sons més freds i eteris, la que s’oferia al Moll de la Fusta estava orientada a la música d’arrel negra amb Rock’n’Roll, Soul, Funk i ritmes africans.

Lisa&The Lips | © Ariana Nalda.

23:30 Lisa and the Lips Moll de la Fusta

A aquells que com jo ja érem seguidors del grup The Bellrays, no ens va sorprendre la potència i la força que la cantant Lisa Kekaula desprèn. La seva veu d’ànima soul però enfocada cap al rock’n’roll i els sons més garatgers inicià l’actuació de forma contundent i inapel·lable. Tot va ser sentir els seus primers udols a mode de presentació de la banda i de cop s’iniciaren els primers moviments de caps i peus. L’hora i l’efecte de les cerveses hi ajudava. A més el públic tenia ganes de deixar-se endur i entregar-se per complet a la música del grup. La Lisa i la seva banda de músics els The Lips¸ formada a partir de membres de grups com els mateixos Bellrays, els True Loves d’Eli Paperboy Reed, els suecs Diamond Dogs i els espanyols The Right Ons, va oferir un concert sense vacil·lacions, disposats a no fer presoners. Guitarres amb riffs elèctrics i salvatges, vents de metall, secció rítmica d’inspiració soulera i la veu de la Lisa incendiant les cançons i contagiant al públic la seva força i entrega. Des del minut 1 es va poder sentir l’energia que desprenia el grup, tot i que hi va haver moments en què les revolucions baixaren per tal d’interpretar aquells temes més lents. La veritat és que la màgia no es va trencar i el grup va funcionar ben engreixat.