Un pícnic amb els peus en remull

30.10.2014

El Teatre Akadèmia ha obert temporada… A la vora de l’aigua. Obra d’un duet quebequès que juga amb el metateatre i que regala una brillant interpretació dels seus dos únics intèrprets: Francesc Garrido i Alícia González Laá. Avui dijous 30 d’octubre després de la funció, els autors faran un col·loqui #postfunció amb els espectadors.

Alícia González Laá i Francesc Garrido a A la vora de l'aigua es representa al Teatre Akadèmia | © David Ruano

Alícia González Laá i Francesc Garrido a A la vora de l’aigua es representa al Teatre Akadèmia | © David Ruano

Alguna vegada ha assistit, com a espectador, a una obra teatral des de dins de l’aigua? O més concretament, des de dins d’un estany? Doncs si la resposta és negativa, el Teatre Akadèmia hi posa remei. I no és que s’hagin begut l’enteniment i hagin decidit inundar la sala –els pressupostos actuals no donen per a tant-, però sí convertir el pati de butaques en un llac imaginari.

A la vora de l’aigua és la proposta que el petit teatre de l’Esquerra de l’Eixample, tocant la Diagonal, ha triat per inaugurar la seva nova temporada. Una peça escrita l’any 2003 pel duet quebequès Ève Bonfati i Yves Hunstad, o el que és el mateix; teatre a quatre mans (dues masculines i dues femenines) que desafien sense contemplacions els codis de comunicació i la forma d’interactuar amb el públic. Aquí no hi ha quarta paret (de fet, la quarta paret és el famós llac, és a dir, els espectadors), i la realitat i la ficció es barregen constantment.

Francesc Garrido i una fantàstica Alícia González Laá (quina actriu més desaprofitada!) són els mestres de cerimònies que us estan esperant asseguts rere una taula quan entres a la sala. Et saluden, et desitgen bona nit, et pregunten com estàs, i t’inviten a agafar lloc. I es presenten: són dos dramaturgs que estan escrivint una obra a quatre mans (alter ego dels veritables autors?), encara no acabada, i la volen compartir amb tots nosaltres. Una barreja entre lectura dramatitzada i work in progress que provoca situacions hilarants amb una vis còmica molt encertada. El de menys és l’argument (un pícnic a la vora de l’aigua, d’aquí el títol), d’altra banda poca-solta, sinó la complicitat que es genera amb el públic i la picabaralla entre els dos autors-actors. Teatre dins del teatre que salta indiscriminadament de la taula a l’estany i de l’estany a la taula.

Ève Bonfati i Yves Hunstad van crear l’any 1988 la seva companyia La Fabrique Imaginaire, des de la qual teixeixen peces teatrals en què la poesia i l’humor boig s’entrellacen constantment. Coneguts al món francòfon, aquesta és la primera vegada que un dels seus textos arriba a Catalunya. Esperem que no sigui l’última.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Poques vegades un espectador se sent interpel.lat en plena obra, o més difícil encara se sent dins un estany. Haig de reconèixer que les històries en les que els actors interactuen amb els propis creadors sempre les he trobat arriscades i complicades, i en aquest cas desconcerta perquè a més els actors fan de creadors a l’hora que interpreten diferents personatges alhora… però la claredat amb que es porta a terme, permet sentir-se part i interaccionar constantment amb la història relatada.

    Estic d’acord amb la gran interpretació que realitza Alícia González Laá, però és tot un luxe, veure a Francesc Garrido de qui estic més acostumat a veure’l al cinema o a la televisió (i des d´aquí voldria recomenar la sèrie de TV El tiempo entre costuras adaptació de l’obra de María Dueñas), doncs deia que és tot un luxe veure a Francesc Garrido de tant a prop, amb la sempre seva magistral interpretació, i que sense una pantalla de per mig, esdevé un actor natural i molt més atractiu que el què la pantalla sovint mostra d’ell.