Un monòleg de teatre bastard

10.06.2014

La Sala Joan Brossa de La Seca acull aquests dies elhombreVisible, un espectacle poeticofísic de la companyia loscorderos.sc. Oriol Puig Taulé ens explica què vol dir un espectacle de teatre bastard, fet a partir de textos de Fernando Pessoa i Oliverio Girondo, i on les paraules tenen la mateixa importància que el gest, els objectes i la música. Es pot veure a La Seca fins el 22 de juny vinent.

elhombreVisible. Fotografia de Rojobarcelona

loscorderos.sc defineixen el tipus d’espectacles que fan com a “teatre bastard”. En el manifest que es pot llegir a la seva pàgina web diuen que el seu és un llenguatge escènic que no vol estar subordinat a la dictadura de la paraula. No treballen a partir d’un text determinat, sinó que utilitzen diverses disciplines (teatre de text, objectes, clown, dansa, acrobàcia…) a l’hora de bastir les seves creacions. Aquestes se situen en aquell punt inconcret entre el teatre físic, la dansa i una instal·lació artística, i podríem afirmar que aquesta companyia és cosina germana d’altres com Amaranto, Colectivo 96º o l’Agrupación Señor Serrano. En resum: que actuen més a l’estranger que a casa nostra.

A La Seca es pot recuperar un espectacle que van estrenar el 2007 i que, després de girar per les espanyes va quedar arraconat en un calaix (com sol passar amb els treballs d’aquest tipus de companyies, d’altra banda). Celebrem que La Seca els hagi ofert l’espai (la sala Joan Brossa) i el temps (tres setmanes, quelcom poc usual en aquest tipus de treballs) perquè el públic barceloní pugui veure aquest espectacle, que podríem qualificar de monòleg fisicopoètic bastard. A partir d’una idea de David Climent (l’únic intèrpret del muntatge) i amb textos de Fernando Pessoa i Oliverio Girondo, elhombreVisible és la història d’un home tancat dins un microcosmos format per la seva butaca, els seus llibres i moltes dosis d’unes gotes miraculoses que pren constantment qui sap per a què. L’espectacle flueix per un territori pantanós a mig camí entre el monòleg textual i la performance física: David Climent és un intèrpret excel·lent, a escala gestual i acrobàtica, i podria protagonitzar perfectament un muntatge sense paraules. Els textos de Pessoa i Girondo, amb dramatúrgia del mateix Climent i de Godofredo Chillida i igualment molt ben dits pel performer, es converteixen en jocs, exercicis, mantres o bromes allargades que competeixen amb l’element físic en una mena de guerra constant entre el verb i el gest. Oliverio Girondo és un dels poetes més importants de l’avantguarda argentina, proper al surrealisme en gran part de la seva obra (amic de Gómez de la Serna, Lorca o Neruda) i amb un corpus poètic on sempre hi ha lloc per al joc i l’imprevist. Un moment especialment celebrat pel públic de La Seca va ser la interpretació del poema ¡Todo era amor! (“Amor con una gran M, con una M mayúscula,/ chorreado de merengue,/ cubierto de flores blancas…/ Amor espermatozoico, esperantista./ Amor desinfectado, amor untuoso…”), on David Climent escriu i explica les coordenades de l’amor en una pissarra, en un brillant exercici de dissociació entre el que diu (paraules) i el que escriu (números i fórmules matemàtiques). Fernando Pessoa (i els seus heterònims) també hi volen dir la seva, i sortim del teatre recordant especialment el seu mític poema Todas las cartas de amor son ridículas, que sembla que avui en dia tingui molta més vigència que quan va ser escrit (“Todas las palabras esdrújulas,/ como los sentimientos esdrújulos,/ son naturalmente/ ridículas”).

L’espai escènic i la il·luminació d’Oscar de Paz, així com l’espai sonor de Pablo Rega acaben de configurar un món típicament “corderià”: incert i al mateix temps farcit de capes d’informació, obscur i ple de llums que pampalluguegen, acompanyat per un corrent subterrani de sorolls estranys i veus que provenen de realitats paral·leles. Tenen temps fins al 22 de juny per apropar-se a l’estret i encantador carrer Flassaders del Born, fer un croissant deliciós al bar de La Seca i gaudir d’un espectacle bastard com la vida mateixa.