Un final poc esperat per a Benjamin Walter

11.05.2018

Aquests darrers anys s’ha publicat molta literatura al voltant de la figura del filòsof jueu Walter Benjamin. Els motius segurament són diversos i s’alimenten entre ells. Hi ha qui se sent seduït per l’originalitat dels seus pensaments, per la seva aguda visió de l’esdevenir de la humanitat o per la seva escriptura poètica. Hi ha qui, a cavall d’aquesta embranzida, utilitza el magnetisme mediàtic del nom, de la figura, per dotar el seu missatge d’una aura que, sense ella, potser no aconseguiria. Aquest darrer és el cas d’Àlex Chico, que amb el seu nou llibre Un final para Benjamin Walter (Candaya, 2017), utilitza Benjamin com a pretext per donar veu a dèries i pensaments.

Walter Benjamin. |

L’autor, nascut a Plasencia el 1980, és llicenciat en Filologia Hispànica i professor d’institut de secundària al Prat de Llobregat. Es tracta d’un poeta que segueix les petjades de la poesia de l’experiència. El 2008 va publicar el poemari La tristeza del eco, el 2011 Dimensión de la frontera; Un lugar para nadie el 2013 i Un hombre espera el 2015. Col·labora, com a crític literari, en diverses revistes culturals i forma part del consell de redacció de Quimera.

«Buscabas la ocasión para dar forma al diario que querías escribir desde hacía mucho tiempo, como si tu vida anterior no hubiera sido más que una larga y paciente espera». Amb aquesta declaració d’intencions Àlex Chico finalitza el llibre Un final para Benjamin Walter. Es tracta d’una recensió que el lector va descabdellant a mesura que llegeix la novel·la. Dic novel·la però en realitat podríem parlar de crònica d’una època de la vida de l’autor en la qual dona compte de l’obsessió per escriure una novel·la o, fins i tot, d’un assaig donada la multitud de referències, per mi excessiva, que desplega.

Es tracta d’una metaliteratura que pivota al voltant de la figura del filòsof alemany Walter Benjamin, personatge que utilitza d’agafall per donar curs a tot un seguit de cavil·lacions esparses. L’autor transita, a tall de viatge iniciàtic més que no pas de flâneur, per la vil·la de Portbou amb el pretext d’esclarir el misteri de la mort del pensador jueu. Aquesta frugal intriga li serveix de trama perfecta per abocar un feix de reflexions centrades en les seves preocupacions personals: «Perseguí a Walter Benjamin por la misma razón que seguimos la pista a una persona: porque buscamos una salida». Pel camí, però, a poc a poc, es va oblidant de la figura del pensador i del motiu que li ha servit d’esquer, fins al punt de que hom es pot qüestionar si el títol del llibre és el més adient. Seguir el rastre d’un dels tòpics més coneguts i controvertits que acompanyen el pensador alemany com és la seva mort, serveix, en definitiva, de subterfugi a Álex Chico per generar tot un relat on l’eix central que insinua el títol resta allunyat de la figura que li dona suport. Al capdavall acaba per situar-se en terra de ningú, en una regió inhabitada, a l’ombra d’una absència.

Chico explora camins propis a la recerca de respostes que no arriben mai i, de forma recurrent, es fa més preguntes que respostes. Quedem una mica astorats amb la profusió constant de rèpliques com ara «no lo sé», «lo ignoro», «lo desconozco», «no importa»… que ens deixen un regust de certa evasiva. Pot ser que l’autor utilitzi els interrogants com una fórmula que reclama la complicitat del lector, o, altrament, com a justificació del conegut tòpic segons el qual buscar i no trobar ja és en si mateix una resposta. Chico, però, corre el risc de voler mantenir l’aparença de no saber res per així estalviar-se donar explicacions.

El títol de la novel·la juga amb una doble confusió. Per una banda hom podria creure que l’autor vol entrar en el debat dels dubtes que encara suren sobre com va esdevenir la seva mort. Res d’això. Per altra banda, el canvi d’ordre o alteració dels noms del filòsof en el mateix títol crea una expectativa que es dilueix com el sucre quan hom coneix la fotesa d’aquest nimi incident.

Qui busqui un aclariment del final de la vida de Walter Benjamin, o fins i tot, conèixer passatges desconeguts del filòsof, difícilment ho trobarà en aquest llibre.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Estimat Enric, agradecido por la lectura de “Un final para Benjamin Walter”. Tal vez el libro del que hablas, o que te gustaría haber leído, es otro. Quizás porque juzgamos el género novela de manera completamente distinta. Para mí la literatura debe generar preguntas, más que aspirar a resolver cuestiones. Me sorprende, por eso, la lectura tan sesgada que has hecho, tan parcial e inclinada a un solo lado. Por no hablar de mi supuesta adscripción a la poesía de la experiencia, con la que apenas me une nada. Me sorprende esa virulencia en tu juicio, como si solo hubiera una única forma de narrar los hechos. Afortunadamente, ninguno de los dos tiene la exclusividad del escritor y del lugar. Salutacions!