Un fil de temps trencat

12.09.2017

Les coses adquireixen profunditat amb el temps. I amb el fer a poc a poc fermament, parant-se en les petites coses que esdevenen grans. Filar prim i tenir paciència. El Festival Altaveu de Sant Boi de Llobregat ha arribat a la seva vint-i-novena edició carregat de propostes musicals que s’obren al món des de l’àmbit local. Dins de la seva programació, el divendres vuit de setembre se’ns oferia un concert carregat de memòria de boca-orella, amb dues agrupacions protagonistes: Joana Gomila i Maria Arnal i Marcel Bagés. Dues propostes que parteixen, en certa manera, del que es podria considerar com a ‘música viva’. Actuaven a Cal Ninyo (una d’aquelles sales que, de ben conservada, ja fa goig només de veure).

Maria Arnal i Marcel Bagès al festival Altaveu @ Mercader

Allò devia ser un teatre modest del segle dinou dels de debò. Amb les seves columnes, primetes, i una segona platea a sobre col·locada en semicercle. Cal Ninyo de Sant Boi; un lloc on de ben segur hi havia sonat alguna Sarsuela, i s’hi havia celebrat algun ball de màscares (amb els participants discutint-se, per poder moure els colzes). Però vaja, en els temps que ja no toquen. El vuit de setembre d’enguany t’hi esperava només un contrabaix, llums baixes i quatre files de cadires plenes. Cling-Clung-Ziiiip, es queixava Àlex Reviriego, que manejava l’instrument des de dalt de l’escenari. A les seves experimentacions s’hi van afegir, gradualment, Santi Careta amb la guitarra i pedals, Arnau Obiols amb la bateria, Laia Vallès amb el piano elèctric i sintetitzador i, per últim, la Joana Gomila. Aquesta última es presentava amb una gravadora a la mà. Una màquina on hi posava cintes de cassetes per iniciar les cançons. Un registre de la memòria sonora de l’arxiu mallorquí, que recopilava la feina d’Alan Lomax i a la pròpia àvia de la cantant, entre d’altres. Tot partia, doncs, de les veus del passat que encara es poden escoltar. I aquests músics les recuperaven des de la cançó ambiental i el jazz d’improvisació. I cadascun d’ells es col·locava –dins la música- allà on s’hi sentia còmode. Presentaven el treball Folk souvenir, un disc que explora els paisatges de Mallorca, perquè cada oient se’n pugui fer seva la part que li pertany. La proposta és arriscada, i molt íntima. El concert va seguir el mateix ordre de cançons que el cd, de forma que es pot intuir una lògica que no es vol trencar en la composició de tota l’obra. Des del ‘preludi de sa ximbomba’, instrument que s’escarrassa a sonar, fins a les ‘al·lotes colliu’. Unes peces que juguen a omplir tan com poden l’espai, sobretot a través dels sintetitzadors, els cops i el virtuosisme de la veu de la Joana. Suposo que la música d’aquest quintet no s’acaba de conèixer fins que no passeges per Mallorca i el seu llegat folklòric musical, però t’hi acosten tant com poden des de la seva pròpia visió.

Amb una pausa de mitja hora entre concert i concert, apareixien a l’escenari Maria Arnal i Marcel Bagés. Una parella que està guanyant un pes molt important en el panorama musical català, i omplen cada sala allà on s’atansen. En un punt de la nit, la Maria Arnal es disculpava, ‘ho sento, hem tingut un problema i avui no podreu comprar cds’, i afegia ‘vaja, de fet no és un problema, és que els hem venut tots’. I que tots els mals siguin aquests. El seu treball es diu 45 cerebros y un corazón, i és la seva obra de debut. Els dos músics estan explotant el format duo que combina una veu potent i que parteix del cant més tradicional, i una guitarra que es mou entre diferents estils, sintetitzadors i distorsions. De fet, arriba un punt en què Marcel Bagés sembla que s’hagi de barallar amb més pedals que amb cordes. A casa nostra, fins fa ben poc, encara recorrien els escenaris Silvia Pérez Cruz i Raül Refree amb una fórmula similar. Tot i així, en el concert de divendres hi va haver una sorpresa que potser es va anunciar amb massa antelació: David Soler, el productor del disc, també acompanyaria als dos intèrprets dalt de l’escenari. Així doncs, divendres es van escoltar dues guitarres, molts pedals i una veu immensa a Cal Ninyo. Cançons que partien d’uns pocs acords, i comptaven amb arranjaments prou senzills, jugant contínuament amb la distorsió i el loop. Posem per exemple la cançó ‘Desmemoria’, on Marcel Bagés i David Soler acabaven deixant les guitarres a part i jugant amb els sons enregistrats en directe. Les lletres es col·loquen en pèndul entre el català i el castellà, i parteixen d’arxius o relats històrics en molts casos. Tanmateix, també hi ha poemes musicats de Joan Brossa, Vicent Andrés Estellés o cançons d’amics seus com Héctor Arnau i la seva ‘canción total’. Un filet ja es perfilava, doncs, en el tarannà de la nit. La memòria i l’avantguarda; perquè tothom té una certa por a l’oblit, que perd i mai guanya. S’ha d’entendre la importància que els artistes creïn el seu propi relat musical. Explicar el que ja sabem perquè ho puguem tornar a comprendre.

Maria Arnal i Marcel Bagés van ser també un dels guardonats dels premis Altaveu, atorgats pel mateix festival. Condecoracions que premien als artistes, produccions i propostes musicals que han treballat perquè la música segueixi creixent a Catalunya. La resta de premiats són Jaume Sisa, Maria del Mar Bonet, Zoo, Jordi Sabatés, Festival Clòwnia i Senyor dels Llamps.