“Un Estrany Poder” arriba als escenaris

22.04.2017

S’acomiadaven el setembre de 2015 després d’una gran gira i la celebració dels seus 10 anys damunt dels escenaris. El retorn s’ha fet esperar, però ja són aquí. Amb una nova sonoritat, però mantenint l’essència. Els Amics de les Arts s’han fet grans. Ja no són aquell “grupillo” d’amics que es trobaven al sofà de casa per deixar que la música fluís eixelebradament i de tot en feien una festassa. Ara són un “grupot” d’Amics que es troben a l’estudi i deixen que la música flueixi magistralment per seguir-ne fent una festassa!

 

Els amics de les arts

Aquest “Estrany poder” que ens ofereixen trenca amb una màxima: “Els discos estan bé, però el seu directe és súper potent”, ara podem dir que el seu darrer disc és molt bo, està molt treballat i es nota l’esforç musical que hi ha al darrere i que el directe, com ja ens tenien acostumats, segueix sent potent. El què els fa més atraients és, probablement, la seva naturalitat, el tipus de tracte proper i amè que tenen amb el públic i això els fa autèntics.

Ara ha entrat en escena un tal Tony Doogan, un escocès de qui tothom parla per ser el productor de grups com “Belle & Sebastian” o “Super Furry Animals”, però és que el què ha fet aquest tal Doogan és meravellós. Ha sabut captar l’esperit “Amics de les Arts” i li ha donat tota una pàtina de modernor, ritme i classe que ha magnificat tot allò que ja feien. El grup ara és més madur, musicalment parlant. Ara no toquen, ara fan música. Estan pendents dels petits detalls, estan atents a cada element per tal que tot sigui perfecte. Al disc es nota molt aquest esforç i ara caldrà veure si són capaços de plasmar-lo en el directe. A més, la masterització del gran Greg Calbi es nota en la qualitat d’aquest nou so que ens presenten. El que sí que us puc garantir és que si sou fans del brit pop i de grups tipus Franz Ferdinand o Radiohead, el disc us encantarà!

Després d’uns dies de residència musical a Llinars del Vallès ja ho tenen tot enllestit i just acaben d’encetar gira a Valls. El centre cultural que els ha acollit en aquesta estrena, és rònec i es caracteritza, entre d’altres coses, per la seva mala sonoritat, però això no ha estat un impediment per fer vibrar a un públic impacient de la seva música. La gira es presenta interessant, ja que el concert que han ofert a la capital de l’Alt Camp ha combinat temes del nou disc amb revisions de temes anteriors. Alerta amb això! En Dani Alegret apuntava: “Hem revisat algunes de les nostres cançons i les hem refet per tal que sonin com ho farien si les haguéssim composat ara”, i el resultat és meravellós!

Ara els toca fer carretera i manta, carregar la furgoneta d’instruments i començar a rodar per tot el territori. El primer concert de la gira sempre és difícil. Encara no et pots deixar anar, encara estàs molt pendent de tots els detalls, encara no et saps de memòria gags, entrades, sortides i “solos” i això s’ha notat en aquest “primer” directe, però de ben segur que a mesura que vagin passant per diferents escenaris, el seu espectacle s’anirà fent més gran, més complet, més lliure i en conseqüència, molt més apassionant.

El públic de Valls ha estat una mica contingut, però és que els fans dels Amics ha crescut amb ells i ja no són jovenalla. La sala era plena de gent entre 30 i 50 anys, que, un divendres, després d’una dura jornada laboral i de posar a dormir les criatures, veuen una butaca i s’hi escarxofen ei, que sí, que alguns s’han aixecat per cantar i ballar, però no patiu Amics, que us puc assegurar que el concert ha agradat i molt!

Així doncs… ben tornats Amics i gràcies per compartir aquest vostre estrany poder.