Un “Cara a cara” fotogràfic a la Colectania

Foto Colectania ens ofereix una nova exposició dedicada aquesta vegada al retrat, amb fotografies de la seva col·lecció, obres d’alguns dels més grans fotògrafs espanyols i portuguesos de la segona meitat del segle XX. 

El retrat va ser, com a substitutiu de la pintura tradicional en la representació de la imatge personal, una de les primeres especialitats fotogràfiques en el moment del naixement de la fotografia a mitjans del segle XIX. Fins al punt que en aquells moments als fotògrafs se’ls anomenava sovint “retratistes”. I des de llavors ha seguit ocupant un lloc preferent entre les especialitats fotogràfiques perquè respon a una inclinació natural molt potent de l’ésser humà, ja recollida en el mite de Narcís, d’identificar i reconèixer la seva imatge.

Així ho posa de manifest la magnífica mostra de fotografia de retrats que la Foto Colectania ens presenta utilitzant per a això, exclusivament, els fons de la seva col·lecció -que avui superen ja les 3.000 obres-, on trobem un bon nombre de grans fotògrafs espanyols de la segona meitat del segle XX. Tot aquest material fa evident els encertats criteris de Colectania per constituir els seus fons, especialment per la importància que ha donat al retrat com a gènere fotogràfic. Les sales de la seu de la Fundació presenten, sota el títol “Cara a cara”, 106 fotografies de 46 fotògrafs.

Hi trobem un amplíssim tipus de registres i noms tant emblemàtics com Cristina Garcia Rodero, Humberto Rivas, Gervasio Sánchez, Toni Catany, Alberto Garcia-Alix, Eugeni Forcano, Leopoldo Pomés, Ramon Masats, Ricard Terré, Joan Colom, Gabriel Cualladó, Xavier Miserachs, Francesc Català Roca, Oriol Maspons, Alberto Schommer i tants i tants d’altres. Penso que es tracta d’una exposició de visió obligada per a aficionats i sobretot per a estudiants de fotografia i imatge perquè és poc freqüent trobar en un espai tan reduït una concentració tan important de talent fotogràfic.

A diferència del que passa en d’altres modalitats, el repte del retrat és que el fotògraf no és aquí l’únic protagonista de l’acció, perquè l’ésser fotografiat, el seu tarannà, la seva actitud, són essencials i tenen molt a dir. Sobretot, s’ha d’establir entre fotògraf i fotografiat una relació que serà decisiva per a l’èxit de l’intent fotogràfic. Per tant, el fotògraf treballa no només amb conceptes i instruments tècnics sinó sobretot amb persones, sense la col·laboració de les quals la fotografia no seria possible.

Aquest fet resulta evident quan observem com aquests mestres de la fotografia d’aquesta exposició han aconseguit la complicitat del seus personatges, que se’ns presenten amb una extrema naturalitat i franquesa en el seu posat i la seva mirada. Instint fotogràfic i unes certes dosis de psicologia són els dos ingredients essencials d’un bon retrat quan fotògraf i model es troben “Cara a cara”.

L’exposició s’organitza en dos nivells. Un primer, situat a la planta baixa de la sala, en la que predominen els primers plans i la força de les mirades és la principal protagonista; i un segon, ja a la primera planta, en el que prenen més rellevància les figures de cos sencer, els ambients i el context dels retratats i també les fotografies de diverses persones i grups.

Com es correspon a una autoria compartida per quaranta-sis autors, els estils, el tipus de personatges i els temes que es tracten són impossibles de sistematitzar. Igualment em resultaria molt difícil triar les meves fotografies preferides. Trobo que la majoria tenen una gran força i interès. Es pot esmentar el fet que en la mostra hi ha un predomini absolut del blanc i negre, amb l’excepció només de dues fotografies. Això pot ser degut, evidentment, als criteris i als gustos dels gestors de la col·lecció. També al fet que la majoria de les fotografies estan disparades abans del 1990, uns anys en què el blanc i negre encara dominava la fotografia d’autor. I, last but not least, al fet que el retrat agraeix especialment la simplicitat i la major concentració que ofereix el blanc i negre.

L’exposició es pot veure fins al 13 de febrer a la seu actual de la Fundació, al carrer de Julià Romea, 6. I serà, probablement, la darrera de les que aquest local haurà acollit en els 14 anys de vida d’una institució que juga un important paper en el nostre petit món fotogràfic, que no s’atura i que té nous projectes de cara al futur, en una prevista nova seu al Passeig Picasso de Barcelona, on es traslladarà el 2016.