Un barret de copa internacional

28.08.2017

El hall del teatre de La Cate de Figueres es va omplir aquest diumenge, amb la preestrena d’Un barret de copa (la coproducció del FITAG), de personatges d’allò més curiosos: un futbolista de pa sucat amb oli, un perdonavides, una cantant amateur, una jove amb un barret, un burgès avariciós, etc. Amb gestos, sons i molta broma, ens convidaven a endinsar-nos al teatre i en fer-ho, acceptàvem el seu pacte, sent-ne o no conscients perquè en teatre, no calen encaixades de mans ni tampoc paraules.

Una escena de ‘Un barret de copa’ a La Cate de Figueres | © Irene Roé

Fa uns dies, Tatiana Malinowska, la directora de la producció, ens confessava en una entrevista que, per a ella, en teatre, “el que compta són els silencis”. I aquest diumenge, els actors i actrius d’Un barret de copa van dur la premissa de la seva directora a escena: durant tota l’actuació, gairebé no vam sentir ni una sola paraula tret d’algun grunyit i algun renec (ja fos en polonès o català). Perquè, efectivament, en teatre, les paraules sobren.

Un barret de copa, una quinzena d’actors i actrius amateurs, catalans i polonesos, juguen amb els seus cossos, sons, gestos mirades i ganyotes i així reinterpreten, des d’una mirada (o mirades) nova, la clàssica comèdia napolitana homònima d’Eduardo Di Filippo (1900-1984). 

Si alguna cosa caracteritza el teatre de Filippo és la seva expressivitat, naturalitat i vitalitat. Amb una trama argumental mínima, Filippo aconsegueix sempre fer-nos petar de riure. Un riure, però, no except d’un rerefons de sàtira i crítica social. Teatre de divertimiento, d’esquetxos, però no només. Les obres de Filippo beuen, sens dubte, de la commedia dell’arte italiana, on sobresurten els embolics, els malentesos i la burla. Les seves peces són un autèntic “art de la comèdia(títol d’una de les seves peces més conegudes, que no deixa de ser un joc de paraules).

I Malinowska s’aferra a l’austeritat i comicitat que caracteritza els diàlegs de Filippo. I fa un pas més: a Un barret de copa del FITAG els diàlegs són gestos, ganyotes, esbufecs i monosíl·labs. Uns diàlegs que van més enllà de les paraules. Els actors i actrius en tenen prou amb si mateixos: són el seu propi llenguatge. Grunyeixen, rondinen, criden, ploren, ballen, riuen, etc. Nus amb si mateixos, les paraules els sobren. I no és aquesta la universalitat del teatre?

Sense haver de recórrer a les paraules, els actors i actrius d’Un barret de copa ens fan petar de riure. Una hora de conxorxes, mentides, farses, bufetades, insults, malentesos i un desenllaç inesperat. Un barret de copa és la història d’un barri que es conxorxa per estafar a un multimilionari aprofitant-se d’una de les veïnes, a qui obliguen a prostituir-se.

Malinowska ens trasllada en un barri sense nom, un barri que podria trobar-se a la perifèria de qualsevol metròpolis. Un cop més la universalitat del llenguatge. L’escenari de Malinoswka ens remet a la perifèria de la Nàpols de Filippo, però les estafes, les baralles i les conxorxes dels protagonistes d’Un barret de copa podrien passar a qualsevol lloc. La inversemblança l’exageració, disfressades de comicitat i divertimiento, ens serveixen d’escut. Qui faria una cosa així? Qui abusaria d’algú de tal manera de la seva veïna, de la seva parella? “Pobres desgraciats”, pensem els espectadors amb cada nova trifulga, amb cada bufetada, amb cada abús. I si els nostres veïns fessin conxorxa per treure profit d’una situació a costa d’una altra veïna, què hauríem fet? És tan inversemblant el barri d’Un barret de copa?

‘Un barret de copa’ es va representar a La Cate de Figueres | © Irene Roé

La peça, que és fruit de l’intens treball conjunt d’actors i actrius amateurs catalans i polonesos, es representarà en diversos ocasions al llarg d’aquesta setmana en el marc del FITAG al Centre Cultural La Mercè de Girona (els dies 30 i 31 d’agost, 1 i 2 de setembre al vespre). Podeu consultar els preus i horaris de l’actuació clicant aquí.

Podeu fer un cop d’ull a la resta de programació del festival clicant la web oficial del FITAG.