Bankrobber publica ‘Temple d’aigua i llum’ d’Ulam i Domingo: Pur Folc

22.03.2013

Temple d’aigua i llum (Bankrobber, 2013) és un exercici preciós per reivindicar el folc. Apunt important: el folc d’aquí. Una aventura d’investigació per connectar i fluir amb la tradició. Un viatge amb els vaixells, ja lliures, dels nostres avantpassats.

Ulam i Domingo

 

La gent de Bankrobber ja deien que era una perla. Alguns sabíem que l’Ulam no només promet sinó que ja ho ha demostrat i que Domingo, és un músic amb tant gust com ofici. Però això que han fet aquests dos músics és d’una puresa sorprenent, d’una naturalesa brillant, un disc d’aquells que dius:  Al·leluia!

Són molts els qui diuen que fan folc quan en realitat volen dir folk americà o anglosaxó. D’altres, que si que en respecten la c, recuperen i juguen amb el cant improvisat o la cançó popular, fan sonar algun instrument tradicional entremig del rock, l’ska o el reggae o sedueixen la cobla per eixamplar el seu món personal.

Però els protagonistes d’aquest disc, han tirat pel dret de l’arrel i prenen la mediterrània com a corpus cultural, han fet un disc d’havanera, de jota, de tarantella o de sirtaki. Per exemple, “Lluna ballarina” és corall d’amor, “Invisibles” ens fa cavalcar amb bandolers fugitius, “Tots els sants” ens parla d’amor mentre sonen castanyoles, “Temps de Sega” és la coral dels pagesos recollint al camp, “Navegarem” una cançó política de mar i, “Carrer de l’esperança”, una jota d’una alegria immensa.

Sona tant popular que no pots deixar de pensar en aquella idíl·lica imatge d’un poblet de la costa catalana una nit d’estiu, i alhora, té un component místic que t’obliga a tancar els ulls i omplir el pit de l’olor a mar, de les arrels que havies oblidat.

És, aquest, un treball que posa sobre la taula que la costa és diferent de la muntanya i de la ciutat. I, un cop païda la seva bellesa, un no pot deixar de pensar que és com un cop de puny que t’acaricia i et diu: ei! el folc d’aquí val tant o més la pena que el d’allà…tot és qüestió de respectar-lo i estimar-lo!

“Temple d’aigua i llum” es deixa escoltar i es defensa sol. Transmet la felicitat dels seus creadors i, inevitablement, et connecta amb un passat que sempre pot tornar. I si jo no us he convençut, podeu llegir la magnífica entrevista que A Viva Veu va fer als seus protagonistes: “IsaacUlam i Jose Domingo: Hem oblidat allò que és nostre”.