UCLÉS. Art + poesia + sexe + política, 1978-1985

4.11.2014

Josep Uclés (Badalona, 1952-La Roca del Vallès 2013), mort de manera sobtada ara fa poc més d’un any, és un dels artistes imprescindibles per entendre l’evolució de l’art contemporani del període democràtic a casa nostra. El seu esperit lliure, independent i provocador conserva la frescor dels primers anys del postfranquisme i, en certa manera, ens interpel·la evidenciant el poc que hem avançat en alguns aspectes.

Josep Uclés

Josep Uclés, col·lecció particular

Nascut en un barri obrer del sud de Badalona, en els darrers anys havia establert el seu taller a Berlín, era creatiu, lúcid, original, atrevit, màgic, irreverent, obert i explorador. En blanc i negre i en color, els personatges d’Uclés són descaradament sexuats i provocatius, són el retrat delator de les misèries humanes, arremeten contra la falsa moral i la política repressora, apel·len a la llibertat individual i al món oníric personal per fer aflorar una realitat que perviu sota les aparences hipòcrites d’una societat falsament democràtica. No deixa indiferent ningú, et plantes davant d’un quadre i esbosses un somriure migburleta, dil·lates les pupil·les i obres uns ulls esbatanats davant d’una veritat insultant i descarnada. La valentia de l’artista és un dels valors indiscutibles d’una obra que cal reivindicar, a més, per la seva qualitat i una rabiosa i punyent modernitat.

Ara, una mostra de la seva pintura es pot veure de manera simultània i conjunta al Museu de Granollers i a la Sala Josep Uclés del Centre Cultural el Carme de Badalona, gestionada conjuntament per la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de la ciutat, i que, en aquest cas, compta amb la col·laboració del Museu de Badalona que va tenir una forta vinculació amb l’artista. Aproximadament un centenar de peces ―entre les dues sales―, donen una visió àmplia i en perspectiva, segons el comissariat de Vicenç Altaió, que endreça l’obra seguint quatre cicles creatius i “provocatius”: Seny i rauxa, La cambra de l’autoritat, En col·laboració amb altres artistes i Kaos postindustrial. Els dos primers cicles responen a èpoques marcades en què el pintor va fer importants exposicions a Paris i Granollers, exposicions de les que marquen tendències i que ajuden a identificar per part del públic el món particularíssim i atrevit d’Uclés, com els personatges de la famosa sèrie Lladres, serenos i travestís. El tercer cicle ens mostra la versatilitat de l’autor, les seves col·laboracions amb d’altres artistes, escriptors, la seva faceta d’il·lustrador de llibres, de figurinista teatral… I en el darrer dels cicles podem veure un Uclés preocupat per la incessant destrucció del planeta, que retrata de manera inquietant la barbàrie humana i que denuncia el menyspreu envers el medi. Fins al 25 de gener de 2015 aquesta mostra amb dues parts, en dos espais, sumant esforços i sinergies entre Granollers, Badalona i la UB, i amb un complet cicle d’activitats, és una cita indispensable en el calendari cultural per a tots aquells que no es vulguin perdre l’oportunitat d’acostar-se a un artista únic i aprofundir una mica més en el seu món, de reflexionar sobre la seva constant provocació i posició crítica davant d’una societat que reconeixerem propera, i més actual del que alguns voldríem.