Town of Runner. Córrer cap a un somni de futur.

3.07.2013

Aquest dijous 4 de juliol s’estrena als cines Meliès el documental del mes, Town of Runners, del director Jerry Rothwell.  A la petita població de Bekoji, córrer és més que un esport, és el camí cap a un futur que aquelles desolades terres agrícoles d’Etiòpia neguen als adolescents que hi viuen. 

 

Alemi, un dels testimonis de Town of Runners

 

Diuen els esportistes que l’esport és una manera de viure, una forma d’afrontar la pròpia existència i els obstacles que contínuament es presenten. Segurament l’esport com a repte per a un mateix, com a competició honesta és més que un partit o una cursa; això mateix vol dir córrer: una paraula molt comuna, però que al documental de Jerry Rothwell, Towns of Runners, que s’estrena aquest dijous 4 de Juliol, es converteix en una metàfora carregada de significats. A la petita Bekoji, córrer és més que un esport, és el camí cap a un futur que aquelles desolades terres agrícoles d’Etiòpia neguen als adolescents que  hi viuen.  Per a molts Bekoji no vol dir res, una paraula estranya que, de la mateixa manera que és el nom d’una petita localitat d’Etiòpia, pot significar qualsevol altra cosa. Per als apassionats de l’atletisme, en canvi, Bejoki no és un nom qualsevol, sinó el nom de la petita gran ciutat dels corredors, dels més grans atletes dels darrers anys. En les Olimpíades de Bejing, les quatre medalles d’or en atletisme van viatjar fins a Bekoji, on temps enrere havien nascut Kenenisa Bekele, Tariku Bekele i Tirunesh Dibaba, tots ells atletes d’elit.

 

L’entrenador de joves corredors

 

Els cognoms de Bekele i de Didaba van posar, per primer cop, a Bejoki dins del mapa; lloc desconegut per a molts, aquest poble és, dins d’Etiòpia, el símbol del futur per a molts joves, que troben en el fet de córrer l’única manera d’abandonar la vida difícil, dura i de gran precarietat que han viscut els seus pares. Córrer és tenir la possibilitat d’una vida diferent; “ells no van poder mai sortir d’aquí”, diu la jove Alemi mirant els seus pares, dos grangers que dia rere dia s’enfronten a la naturalesa i l’escassetat de mitjans per tirar endavant la granja i la seva família. “Ells no van estudiar”, afegeix Alemi, “però tampoc van poder córrer”: els seus pares no van tenir la possibilitat que, en canvi, s’obra davant de la jove Alemi. Una possibilitat llunyana, però que cal perseguir; cal ser ràpid per poder-la atrapar, calen moltes hores d’entrenament, molts esforços, cal deixar-ho tot enrere, també els estudis, perquè l’únic objectiu és poder ser el primer, el més ràpid de la cursa.

És tracta d’una cursa d’obstacles, no només per Alemi, sinó per a tots aquells adolescents que, com ella, veuen en córrer la possibilitat de sortir de Bejoki; lluny queda Adís Abeba, la primera etapa d’un possible viatge futur que pot conduir fins a Europa o als Estats Units. Són pocs els que ho aconsegueixen, però molts d’ells són de Bejoki i, com ara la mateixa Alemi, van ser entrenats per  Sentayehu Eshetu, un professor de primària reconvertit en entrenador i que va aconseguir portar fins a l’èxit Derartu Tulu,  la primera dona africana en guanyar un or olímpic el 1996.

A Town of Runners, el director Jerry Rothwell viatja fins a Bejoki per descobrir els somnis de futur de tots aquells adolescents que, desitjosos de tenir aquella vida que els seus pares no van tenir, troben una sortida en el fet de córrer. Rothwell s’apropa als somnis de tres adolescents: Alemi, Biruk i Hawii, tots tres entrenen sota la direcció de Sentayehu Eshetu, i durant les hores d’entrenament, durant les curses per les àrides terres de Bejoki, corren empaitant aquella oportunitat que, malgrat els esforços, molts pocs aconseguiran. Els èxits d’aquells atletes que, com ells, van entrenar en aquells mateixos paratges, els motiva per continuar la seva cursa. Potser, amb els temps i l’esforç, ells també podran córrer en estadis olímpics, rebre el reconeixement de tothom, guanyar medalles i ser un símbol i un referent del seu país. Els somnis, però, no són fàcils de realitzar, i ells ho saben: amb lucidesa impregnada de melancolia, el jove Biruk veu com la porta cap els estudis de medicina es tanca definitivament. Només li queda córrer o buscar una alternativa, aprendre a utilitzar l’ordinador, descobrir Internet i provar fortuna ara que Biruk ha deixat de ser un poblet abandonat d’Etiòpia gràcies “a la carretera asfaltada construïda pels xinesos”. Biruk n’és conscient, les possibilitats de triomf són poques, con poques són les possibilitats que ofereix aquella terra.

Els obstacles també caracteritzen el recorregut d’Alemi i Hawii, tot i que aquesta última veu com les portes s’obren: els clubs d’atletisme la reclamen com una possible promesa encara en formació. El poc finançament que reben els club converteix la vida del joves atletes en una contínua lluita per la supervivència: tot és escàs, els sous no es paguen, el aliments són escassos i les infraestructures són insuficients, tot i així, els clubs d’atletisme són l’entrada a un futur que, ara per ara, és difícil d’albirar.

 

Joves corredors entrenant

 

Towns of runners és un retrat de la societat d’Etiòpia; a través d’aquests tres testimonis, Rothwell fa un retrat dels somnis d’uns joves i també de les aspiracions d’un país i d’una gent que volen construir un futur diferent. Com Kenia, Etiòpia vol convertir-se en un referent dins de l’atletisme; “heu de córrer per vosaltres i pel vostre país” els hi diuen als joves atletes. I ells no deixen de córrer, el camí és llarg i encara hi ha molts obstacles per superar.

Towns of runners és un magnífic documental sobre la realitat del jovent a Etiòpia, però també és una profunda metàfora d’un temps present en què córrer no és només un esport, sinó un somni. Alemi, malgrat tot, continua entrenant-se per les àrides terres de Bejoki i com ella molts d’altres, aquí i allà. La cursa no ha acabat i Rothwell ens convida, a través del retrat d’Etiòpia i de la seva gent, a mirar més enllà i descobrir que ens cal córrer i empaitar el nostre somni.