Tots els ritmes de Ramon Prats

18.04.2018

Ramon Prats va exposar la seva gran capacitat per fer brillar la bateria en un concert inèdit a l’Auditori on va “desconstruir” algunes de les cançons més conegudes de Radiohead. No va ser un concert de meres versions del mític grup, sinó que va compondre les seves pròpies partitures, malgrat que estiguessin farcides de referències a OK Computer, un dels discos més característics de la banda. Un inici espectacular i plenament ballable va deixar pas a una atmosfera impàvida i futurista.

Prats estava acompanyat d’un equip de luxe amb el seu quartet i tres músics més. Sandrine Robiliard al cello, Marcel·lí Bayer als clarinets i saxos, Jaume Llombart a la guitarra i Marc Cuevas al contrabaix. A més, hi sumem Marc Clos amb les làmines i David Soler a la pedal steel.

Tots ells van protagonitzar una hora radioheadiana amb uns cinc primers minuts màgics, que transportaven els espectadors al món sonor del grup anglès. Un inici molt pop que va fer moure algun espectador gràcies al seu ritme ballable. Va ser una melodia il·lusòria, quimèrica, com ho era el tema que va inspirar el disc de Radiohead: l’aparició d’internet als anys 90. A finals de segle, la banda va fer una lectura particular dels canvis tecnològics que en aquell moment s’albiraven.

En alguns moments, els músics acompanyaven tímidament la potència de la bateria de Ramon Prats, encara que va ser quan tots sonaven a la vegada que es podia percebre la força del conjunt musical.

El concert es basava en creacions pròpies. Qui hagués anat per sentir meres versions jazzístiques de les cançons de Radiohead estava equivocat. Prats ja havia promès desmuntar el disc de Radiohead com un joc de LEGO i construir un altre repertori amb les mateixes peces. No hi va sonar ‘No Surprises’ ni ‘Airbag’, encara que es notava en l’ambient, ja que el concert estava ple d’elements totalment reconeixibles que van trasportar els espectadors a l’univers sonor del disc OK Computer, vint anys després del seu llançament. A més, els més fans de Radiohead també van poder percebre-hi alguna picada d’ullet a discos posteriors de la banda anglesa.

Les paraules de Frank Zappa van servir per marcar un abans i després de l’espectacle. Una veu en off repetia: “Information is not knowledge. Knowledge is not wisdom. Wisdom is not truth. Truth is not beauty. Beauty is not love. Love is not music. Music is the best“. Aquest punt va ser la cúspide del concert per acabar creant la seva pròpia atmosfera. La segona part va ser més assossegada i futurista. Envoltat d’espectadors a banda i banda de la sala, el grup liderat per Ramon Prats va aconseguir crear una bombolla sonora pròpia que va allunyar-se de les melodies, les melodies i el ritme de les cançons de Radiohead. 100% Ramon Prats.

Aquest concert forma part del cicle Jass Sessions de L’Auditori. Podeu consultar la programació restant en aquest enllaç.