Totes som perones

16.05.2018

A La Seca – Espai Brossa estan fent un espectacle que no hauria de passar desapercebut: una petita joia escènica, un divertimento intel·lectual i una broma deliciosa. Tot alhora. Requiem for Evita ens converteix a tots en fidels seguidors de l’església Peronista, que no està dedicada al senyor Juan Domingo Perón sinó a la seva santa dona, Eva Perón. Eva, Evita, Evassa.

‘Requiem for Evita’, de Jordi Prat i Coll, es pot veure a La Seca – Espai Brossa. © May Zircus

Misteris teatrals de Catalunya, capítol primer: Requiem for Evita es va estrenar al Temporada Alta de 2016, on es va poder veure en una ÚNICA FUNCIÓ. Sí, ho han sentit bé. Fou el dia 8 d’octubre de 2016 (Dia del Segon Adveniment Evista), i com que a Núvol no se’ns n’escapa ni una, la Núria Juanico en va fer aquesta crítica. Des d’aquell mític dia, res de res. Bé, sí. M’explica Jordi Prat i Coll, dramaturg, director i creador del peronisme, que fa uns mesos van fer una funció matinal al Club Capitol, una missa de dotze destinada a amics, programadors i coneguts. A servidor també se li va escapar. Entono des d’aquí un mea culpa. En La menor.

Finalment s’ha estrenat l’espectacle a la sala del carrer Flassaders, amb una particularitat en el repartiment: l’actriu Anna Moliner i l’actor Ivan Labanda interpreten el mateix paper, segons el dia. Estem segurs que el Labanda ho fa molt bé, aquest noi treballa molt per algun motiu, però nosaltres volíem veure la Moliner. D’ençà que la vam descobrir als muntatges del desaparegut T6 (aquella filla gòtica a t-ERROR) ens vam quedar embruixats pel seu encant. La Moliner és una intèrpret que s’ha de veure sempre, ja sigui a Liceistes i Cruzados, Les bruixes de Salem o You say tomato. Posseeix un ingredient força difícil de trobar en els nostres intèrprets: personalitat. Una mescla de talent, gràcia, caràcter i unicitat que fa que no sigui una actriu fàcilment substituïble. Bé, en aquest cas el senyor Prat i Coll l’alterna amb en Labanda, tirant per terra tota la meva teoria. I és que aquests dos no paren de tenir feina, tant a Madrid com a aquí. Però la Moliner no està pas sola. Canvi de paràgraf.

L’acompanya, en primer lloc, un Jordi Vidal superlatiu. Un intèrpret que voldríem veure molt més sovint als nostres escenaris. Vidal té una veu estupenda i és un gran actor, una raresa en el món  del teatre musical. No diré res que tothom no sàpiga si afirmo que, normalment, els actors de musicals canten i ballen de meravella però, si justegen en algun aspecte, normalment és en l’interpretatiu. Vidal, que ha treballat en diversos espectacles de Prat i Coll, no només defensa cada frase i cada nota de forma magistral sinó que fins i tot aconsegueix arrencar alguns “bravos” als espectadors. M’atreveixo a dir que algun d’ells devia pensar “D’on surt aquest Jordi Vidal?!”. Lamentablement, això passa sovint: tenim un país ple d’excel·lents intèrprets, però la petitesa de tot plegat fa que (quasi) sempre treballin els mateixos. Quan un actor es posa de moda el veiem a la televisió, al teatre i a tot arreu, fins que la seva presència arriba a cansar els espectadors. Mentrestant, molts bons intèrprets porten mitja vida picant pedra, inventant-se recitals i fent de professors allà on calgui. El pianista i compositor Andreu Gallén completa, a la perfecció, la Santa Trinitat de Requiem for Evita, de la qual també n’és el director musical. Gallén toca de meravella i farceix aquesta missa pagana amb un dels (altres) déus de Prat i Coll.

I és que Andrew Lloyd Webber és, després d’Evita, el gran protagonista de la peça: Prat i Coll reivindica el compositor, sempre relegat a la categoria de segon plat després del (geni indiscutible) Stephen Sondheim. Les cançons del musical del britànic (estrenat el 1976 com a disc conceptual) són la banda sonora on també hi ha lloc per Jesus Christ Superstar o Els miserables, de Schönberg. El Requiem és en realitat una missa, que té lloc un cop a la setmana i que nosaltres tenim la sort de presenciar: amb tots els seus rituals, des de les lectures dels textos sagrats fins a la comunió. Evita va ser una reina, una santa vestida de Christian Dior que ajudava els pobres i els nens. L’amiga dels descamisats, els tiranitzats i els treballadors, capaç de deixar en evidència a Franco i La Collares i de donar nom a un tipus de mongeta verda. O de bajoca. O de fesol.

Requiem for Evita és un homenatge a totes les perones: els bitxos raros que ens disfressàvem amb la roba i les sabates de la mare quan érem petits, tots aquells que senten que no encaixen en aquesta societat. Els desclassats i els descastats. Corrin a La Seca, si us plau. No es descobreix una petita joia escènica cada dia.

Ivan Labanda i Anna Moliner es parteixen el paper a ‘Requiem for Evita’, a La Seca – Espai Brossa.

Funcions amb Ivan Labanda: del 18 al 20 i del 25 al 27 de maig.

Funcions amb Anna Moliner: 16 i 17 i 23 i 24 de maig.