Tot allò que cap en una caixa

30.09.2015

La Sala Flyhard estrena nova temporada amb Caixes, de Marc Artigau. Qui esperi una comèdia romàntica amb sorprenents intercanvis de parelles i de caixes en trasllats de pis, no cal que vagi a la Flyhard. Marc Artigau escriu un teatre poètic, misteriós i reflexiu, i l’espectador surt del teatre amb més preguntes que respostes. Bé.

Caixes, de Marc Artigau. Fotografia de Roser Blanch

Caixes, de Marc Artigau. Fotografia de Roser Blanch

La sala del carrer Alpens es caracteritza per: 1) posar en escena textos de dramaturgs catalans vius; 2) defensar el teatre de gènere, ja sigui la comèdia, la ciència-ficció o el thriller; i 3) programar un tipus de teatre generacional, és a dir jove, ja que tant els dramaturgs com l’equip artístic del teatre ho són. Això comporta, és clar, el perill de caure en un cert estancament: l’intercalació de comèdies amb obres de gènere, que provoca al seu temps una alternança d’escenografies en els espectacles tipus menjador-bar-menjador-bar-menjador.

L’aposta de la Flyhard per iniciar aquesta temporada ha sigut un text que no s’assembla a cap dels que han fet fins a aquest moment: Caixes ens parla de dues parelles, és veritat, però també de l’atzar, de les possibilitats de les probabilitats i de les expectatives que tenim a la vida. L’espectacle, que té lloc a una mena de caixa de parquet (estaria molt bé que el sostre també estigués forrat, per tancar el cub) sembla que passi al mateix temps en un no-lloc, o potser al cap de Pau, el protagonista. Jocs de miralls, caixes que contenen altres caixes, La finestra indiscreta d’Alfred Hitchcock, La Dama de Shangai d’Orson Welles… Tot això ens va venir al cap a l’estrena del muntatge.

Rubén de Eguía i Meritxell Calvo són la parella jove, estudiant de pilot ell i professora de dansa ella. Santi Ricart i Aina Calpe la parella més gran, “realitzada” i feliç, pilot d’avions ell i ballarina ella. Pau i Maria. Mario i Paula. Projecció? Reflex? Futur? És tot un producte de la imaginació del Pau? El text està trufat de preguntes (“Què salvaries en un incendi?”, “Què t’enduries de casa si avui fos el diluvi universal?”) les respostes de les quals solen cabre en una caixa. Les caixes de cartró i els records que hi caben són el més important d’aquesta vida, sembla que ens digui Artigau… O no? Som tots tan únics com ens pensem? Tan imprescindibles? Tan poc intercanviables? Potser no som res més que una simple prova que les estadístiques funcionen. Caixes és un conte per adults, un espectacle poètic que reflexiona sobre aquestes qüestions. El repartiment està molt cohesionat i ben triat, amb un Rubén de Eguía que porta la veu cantant, del relat i l’espectacle, un Meritxell Calvo guspirejant, un Santi Ricart elegant com sempre i una Aina Calpe que clava cadascuna de les seves frases, i que és una actriu que ens agradaria veure molt més sovint als nostres escenaris. La Flyhard se’ns ha posat poètica i la jugada els ha sortit prou bé. Esperem que en un futur no molt llunyà segueixin ampliant la seva línia de programació en altres direccions, i que serpentegin per terrenys i viaranys inexplorats fins ara. Des d’aquí ho anirem explicant.