Tocats per la tramuntana

22.09.2017

Ja ho diuen sovint això que a l’Empordà està ben tocats per la tramuntana! Es veu que per l’est de la nostra terra s’hi cou una orquestra de cambra, de corda, de folls,
d’eixelebrats enfollits que mouen l’arquet i el fan dansar irreverentment per
l’escenari. Salten, es mouen amb la delicadesa dels més instruïts en el noble art del
ball, fins i tot s’atreveixen amb el break dance i a sobre fan música! I ho fan bé.

‘Desconcerto’ es representa aquests dies al Teatre Condal. © Jordi Ribot

No sé si alguna vegada heu sostingut entre els vostres braços un contrabaix, en tot cas, us puc assegurar que no és precisament un instrument fàcil d’engrapar, o no cal que anem al més gros, el mateix violoncel ja presenta les seves dificultats si el vols transportar. Ara bé, aquesta colla de folls se’l pengen del coll i salten com gaseles per l’escenari i giravolten com baldufes sense parar i la música mai deixa de sonar. I sona bé!

Les violes i els violins acompanyen la festa i el cert és que malgrat pugui semblar més fàcil deambular i tocar amb aquest petit instrument, ells ho compliquen per tal que tot plegat resulti una mica més estimulant. No en tenen prou amb tocar i ballar que ho giren tot del revés per fer-ho més complicat.

Jordi Purtí és el director de ‘Desconcerto’, que es pot veure al Teatre Condal. © Jordi Ribot

Però no ens aturem aquí. La petita orquestra de cambra de l’Empordà està preparada no només per ballar i tocar, sinó també per interpretar. Són músics o actors? O totes dues coses a la vegada? Es nota un treball d’expressió facial i corporal en tots i cadascun dels membres de la petita orquestra i s’agraeix perquè et permet gaudir de la música i la seva intencionalitat. De tota manera, malgrat que el treball a nivell actoral és elevat, queda un xic descompensat. Els uns són molt bons actuant i tocant i els altres només ho són tocant, però no patiu, que això no minva la qualitat de la musicalitat.

A tot aquest joc s’hi incorporen les dificultats del director per fer que els músics toquin endreçats. Fet que em genera certs dubtes. Aquest darrer és poc natural i no acaba de fer creïble el duel entre l’orquestra i el seu director. De tota manera, si la voluntat és el gaudi de les peces musicals i l’apropament de les mateixes a tot tipus d’espectador, crec que no cal donar tanta importància a la interpretació actoral, tot i que si s’hi inclou, cal treballar-la bé, a fons.

Jordi Purtí, un exmembre dels Joglars, ja ens té acostumats als seus muntatges musico-humorístics. Operetta va ser un èxit rotund, al que va seguir Concerto a Tempo d’Umore, i ara arriba el Desconcerto al Teatre Condal per prendre el relleu del que, de ben segur, serà una llarga temporada rodant per Catalunya i part de l’estranger.