Sóc un cuc i no un home

7.12.2018

El 2017 l’Oficina de l’UNESCO de l’Ajuntament de Barcelona va atorgar la beca Montserrat Roig a en Francesc Meseguer, perquè des d’un lloc característic de la ciutat escrivís sobre ella. Va triar Vil·la Joana, la casa on va morir Jacint Verdaguer (el 1902), dins del Parc Natural de Collserola. Una casa que també va ser una escola per a nens discapacitats o (amb altres capacitats) i avui en dia és un recinte literari, que forma part del Museu d’Història de Barcelona. Aquí en Francesc hi va fer estada de dos mesos, de la qual en va sortir aquest llibre: Un pi, dos lledoners, una olivera.

L’escriptor Francesc Meseguer. © Anna Uribe

Amb un estil mínim, descriptiu i precís, ancestralment català-minimalista-japonès, de la seva lectura n’ha sortit també aquesta crònica: poètica, rara i desvagada, a partir del poema Sum Vermis de Jacint Verdaguer.  

 

Veieu-me aquí, Senyor, a vostres plantes,

Despullat de tot bé, malalt i pobre,

De mon no-res perdut dintre

L’abisme

En Francesc ha pujat per respirar-me

A Vil·la Joana hi ha fet recer

per escriure, pensar i repensar,

i sobretot per veure-hi,

una-mica-més-clar

Passejant pel bosc,

entre planta, pedra i font,

m’ha vist encara corrent per’llà

Desfici d’hores i dies

fauna flora i criatures

Ocells i veus, que de cop:

Arriben i parlen.

Fareu bé de llegir el seu llibre

A qualsevol lloc,

un lloc, aquest lloc,

on passar un calvari

Us omplireu de detalls,

de memòria trossejada…

Grafits, crits i senglars,

tot d’estar per casa.

Algun o uns quants pensaments

negres

la mossegada d’anar vivint.

Un dietari sense dies,

un repàs atent –

tot allò que se’ns escapa,

llegir-se, llegir-nos entre línies,

fer diagnosi.

 

Sostenir el que sembla insostenible

Un cop més

Una altra vegada

Una paraula darrera una altra

donar significats:

…Casa, habitació, llit, llibres,

escola, museu, una pàtria,

pedres, paraules-la meva sang…

Un poeta

Envoltat de bones vistes

 

Cada fulla de cada pi:

caiguda, bandejada,

apartada, oblidada,

volant

Un estigma entre les mans:

tots nosaltres

tots els noms

tots deficients

i és que al capdavall

 

May me havia vist tan petit y may 

M’havia tingut per tan ximple com 

so