Sílvia Romero. L’esborrany

17.06.2018

Sílvia Romero acaba de publicar L’esborrany (Gregal). Aquesta novel·la ens parla de les múltiples reunions entre una editora i una escriptora per parlar de la nova novel·la que aquesta està escrivint ens conduiran a la història d’Aurelio Soriguera, un jove que als anys cinquanta del segle passat va abandonar la seva població natal per emigrar a Barcelona. Glòria Calafell en fa ressenya a Núvol.

Sílvia Romero

Quan parles d’una novel·la, et solen preguntar: de què tracta? Qui és o són el/els la/les portagonista/es? Poques vegades et pregunten si està ben o mal escrita, en quin estil, i molt menys quina és la tècnica de l’obra.

Bé, en parlar de L’esborrany, de Sílvia Romero i Olea, no obviaré dir de què tracta. El tema principal és la història d’una família i de l’únic somni que s’hi fa realitat: el del cap i pare, Aurelio Soriguera. Un desig realitzat amb plenitud que no tindrà cap paral·lelisme amb un estat de felicitat per part d’ell i la seva família, perquè la buidor, la infidelitat, la gelosia i la solitud formen part de la condició dels personatges, amb la qual cosa el secret que cada membre guarda ho impedirà.

Hi ha un subtema, però, que no hem de bandejar i que en l’obra és força important, que és el metaliterari. És a dir, la novel·la parla de literatura, no com una anàlisi sinó a través de la conversa (en quatre trobades) de dues dones: l’autora i l’editora de l’obra. I aquí rau la importància, per a mi, de la novel·la: en la tècnica. Està escrita en primera persona; aquests dos personatges funcionen com un narrador omniscient que fa avançar l’obra, de manera que en les seves converses t’anticipen esdeveniments, descriuen caràcters, atmosferes i, a la vegada, en són protagonistes. Tota una tècnica que ens duu a dos aspectes importants: primer, que en la novel·la les pàgines inicials són l’acabament; i segon, que propicia que l’obra sigui coral. No sols un personatge és el protagonista, i si n’hi hagués un, diria que és el desig de fer un somni realitat.

Els caràcters dels personatges ens hi són descrits per actuacions i per aclariments de les dues narradores: autora i editora. Ben configurats, no es perden en descripcions banals i les seves actuacions arrodoneixen el tarannà de cadascú. L’estil és clar, amb un llenguatge estàndard i acurat però fàcil de llegir que connecta amb el lector ràpidament i no es perd en digressions que podrien fer perdre el fil narratiu.

Per tot el que he esmentat, us recomano la novel·la L’esborrany, de Sílvia Romero. És la seva darrera obra, perquè l’autora, tot i que ha conreat gairebé tots els gèneres litearis —poesia, crítica literària, narrativa infantil, juvenil i fantàstica—, és en la novel·la on ha guanyat més premis: El Lector de l’Odissea, el Columna Jove, el Sebastià Juan Arbó i el Ciutat de Lleida, entre d’altres. Cal dir, també, que la Sílvia és conductora de diversos clubs de lectura, participa en els programes de ràdio Tirant de Llibres i Contes per somniar de Punt 7 Ràdio Sant Celoni, presenta i condueix el programa Tast de lletres de Canal ARC TV i forma part de l’equip editor de la revista de creació literària Inèdits. L’any 2015 va ser nomenada Escriptora de Capçalera de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní d’Anoia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris