Si voleu entendre l’economia, aneu al teatre

21.07.2016

La història dels Lehman Brothers comença amb un incendi. És la imatge perfecta per entendre el que Joseph Schumpeter, un dels economistes més influents del segle XX, anomea destrucció creativa. El poder de mutació del capitalisme que “incessantment revoluciona l’estructura econòmica des de dins, incessantment destrueix l’anterior, incessantment en crea una de nova”. El 1850, el foc que va acabar amb les plantacions de cotó que els Lehman tenien a Montgomery, Alabama, hauria enfonsat qualsevol comerciant convencional. En lloc d’això, de les cendres d’aquell desastre en va néixer un concepte vibrantment nou per a l’època però que nosaltres coneixem perfectament: el negoci dels intermediadors.

El repartiment al complet de 'Lehman Trilogy'. © David Ruano

El repartiment al complet de ‘Lehman Trilogy’. © David Ruano

L’obra d’Stefano Massini narra la història de tres generacions de la família Lehman: posa cara i ulls als patriarques d’una nissaga que va arribar als Estats Units amb una mà al davant i una altra al darrere i que, 160 anys més tard, donava el nom al Banc d’Inversions que va ser la primera peça de dòmino a caure de la crisi financera del 2008. L’ascens i el desplomament del somni americà gravats a foc en un cognom jueu que per sempre més serà sinònim del naufragi polític, econòmic i moral del nostre sistema socioeconòmic global.

Una de les grans virtuts del text que signa Massini és convertir l’economia, que normalment se’ns apareix com un univers fred i distant, en la més humana de les pràctiques. La pretesa racionalitat dels mercats és el primer que cau de l’equació quan ens adonem que són les passions més simples, des de l’orgull fins a la gelosia, les que expliquen la presa de decisions que poden costar fortunes. Així, els sis germans es converteixen en els nostres avatars per endinsar-nos a les bambolines del capitalisme financer. De la seva mà, descobrim que el comportament dels grans homes de negocis està regit per les mateixes febleses de caràcter que els més comuns d’entre els mortals i que darrere de totes aquelles firmes amb cognoms de sonoritat anglosaxona hi ha les mateixes misèries que a qualsevol negoci familiar.

El fantasma d’un final tràgic que coneixem perfectament acompanya l’espectador al llarg de les tres hores que dura l’espectacle i condiciona la seva mirada. Sabem que cada passa acosta l’il·lustre cognom cap a l’abisme i els diàlegs s’engrandeixen gràcies a l’avantatge que ens dóna aquest punt de vista privilegiat. Els actors traslladen la ironia a un segon nivell gràcies a un brillant mecanisme d’esquizofrènia narrativa: parlen cap al públic alternant entre el personatge que representen i un narrador extern als fets, de manera que cada Lehman juga amb el coneixement crític que té d’ell mateix.

Rubèn de Eguía a 'Lehman Trilogy'. © David Ruano

Rubèn de Eguía a ‘Lehman Trilogy’. © David Ruano

Els diners serveixen per burlar la mort

La tesi més profunda que trobem a Lehman Trilogy és el paral·lelisme entre la lògica del capitalisme i la de la religió com a mecanismes per fer front a la por a la mort. De la mateixa manera que les pràctiques religioses permeten als Lehman creients acumular capital espiritual per tal d’accedir al més enllà, els Lehman nascuts en el capitalisme salvatge amassen diners per tal de guanyar-se la immortalitat. Massini ens mostra com les inèrcies religioses que es perden amb l’adveniment del culte als diners són, en el fons, dues cares de la mateixa moneda: estratègies per tal d’escapar del terror al buit sense haver de repensar la nostra conducta. Seria pueril pensar que l’abandonament dels rituals jueus per part d’en Robert, el darrer de la nissaga, el situa en un esglaó moral inferior a en Harry, el primer dels germans. La grandesa del text és que ens presenta la crisi del 2008 com la conseqüència necessària de desplegar la filosofia del primer dels Lehman fins al final, i no com a una desviació evitable del bon camí original. Com va deixar escrit Heràclit: ‘el caràcter d’un home és el seu destí’.

El muntatge de l’obra està perfectament pensat per tal de fer evident l’omnipresència de la mort. Un per un, els sis membres del clan van expirant i, en lloc d’abandonar l’escena, es desfan de les sabates i l’americana i es mantenen dins de l’escenari en el rol de comentaristes externs que vigilen les accions dels seus successors com una mena de superjò freudià transgeneracional. Amb la defunció de cada Lehman l’estructura de fusta que presideix l’escenari va guanyant esglaons fins a transformar el rectangle original en una piràmide que recorda les típiques escales de marbre a l’entrada dels edificis bancaris clàssics. A mesura que avancen els fets, cada cop hi ha més familiars que se’n foten dels seus descendents i els turmenten. Però, sobretot, la presència creixent de difunts va fent més òbvia l’absurditat del comportament dels vius: tots acabaran tres metres sota terra sense haver assolit ni un bri de pau en vida.

'Lehman Trilogy' es pot veure a la Villarroel durant tot el mes de juliol. © David Ruano

‘Lehman Trilogy’ es pot veure a la Villarroel durant tot el mes de juliol. © David Ruano

Un mirall negre del present

D’entre els molts valors de l’obra, crec que val la pena destacar dos motius per no perdre-se-la. En primer lloc, si totes les històries interessants ho són perquè parlen de veritats universals, la contemporaneïtat ens interpel·la de forma especial. Aquesta és el cas de Lehman Trilogy, que té l’ambició i l’abast d’un gran clàssic però que se centra en una història imprescindible per entendre els reptes a què ens enfrontem actualment. La cupiditat i la desmesura han existit sempre, però aquesta obra de teatre explora els nous canals que han trobat per manifestar-se. És molt valuós tenir eines per tal de pensar el present i la història dels Lehman és la crònica d’un fracàs amb el qual ens hauríem d’identificar plenament.

Finalment, us instaria a anar a veure l’obra si sentiu que sempre us ha mancat un element humà per entendre la crisi econòmica del 2008. Si vau veure El Llop de Wall Street, la pel·lícula de Martin Scorsese, recordareu la força que té el personatge de Leonardo DiCaprio per tal de donar sentit a una catàstrofe que sembla tan gran com per desentendre’s de les biografies individuals. Lehman Trilogy relliga els actes individuals amb les seves conseqüències col·lectives i demostra que, si bé les ciències ens permeten explicar alguns fenòmens, la cultura i les humanitats són l’única via per comprendre’ls de debò. Citant el títol d’aquest article: si voleu entendre l’economia, aneu al teatre.