Sheila Heti. Si ho diu l’atzar, va a missa

21.03.2019

Amb traducció de Maria Bosom, Maternitat (Més Llibres) és un llibre cabalístic on les presumptes respostes s’obtenen amb la tècnica xinesa de llançar tres monedes a l’aire i, segurament, un altre best seller que passarà a engrossir el sarró de la seva autora, la canadenca Sheila Heti (1976), la jove veu nord-americana que ha entrat al panorama literari per la porta gran.

Sheila Heti | © Paris Review

Acarada al conflicte de moltes dones que s’apropen als quaranta sense haver tingut fills, la narradora de Maternitat es demana si realment vol ser mare posant els pros i els contres sobre la taula. El dilema està servit. Val a dir que el dilema és més vell que cagar a Rupit, però com que l’essència de l’ésser humà, sobretot occidental, és sempre la mateixa ―igual que la seva estupidesa― encara que el llibre es publiqués l’any 1986, segueix ser devorat per milers de tarannàs disfuncionals del segle XXI: “M’acabo de rellegir un dietari que vaig escriure fa un any i m’he adonat que el podria haver escrit avui. No ha canviat RES de RES! És exasperant!”. Elemental. Literal.

No tothom pot tractar el tema de la maternitat amb la solidesa que ho fan Virginia Woolf o Simone de Beauvoir, és clar. Sheila Heti planteja les diatribes sobre el camí que cal escollir des d’un llarg monòleg interior narrat tintat de ficció feminista filosòfica i amb aspiracions costumistes i generacionals que, per si fos poc, no arriba a cap conclusió clara ni definitiva. Periodisme en primera persona com si fos literatura, vaja, on tot roman relativitzat per si de cas. D’aquí que, per no mullar-se i covar enemics, la narradora-autora confia més en l’atzar que en la seva pròpia capacitat decisòria, i llança una moneda a l’aire cada vegada que es fa una pregunta essencial.

És en aquest punt, el dels interrogants, on Maternitat destaca per la seva originalitat: plantejant preguntes difícils tant sobre les responsabilitats i els desitjos de les dones com de les expectatives de la societat. Quan algú que escriu et dona eines per a reflexionar, malgrat que l’argument de la infelicitat femenina estigui més magrejat artísticament que la Guerra Civil, que la solució que una moneda et tregui les castanyes del foc és poc més que infantil, i que a còpia de tantíssimes preguntes el lector acabi saturat, l’empresa es considera reeixida. El llenguatge directe, juvenil i farcit de renecs fa la resta.

Entre aquestes sucoses demandes, destaca el plantejament d’una violència latent a l’aire, fet que comporta que les decisions professionals, personals i fins i tot literàries d’una dona hagin d’anar dirigides en tot moment a quina serà la seva postura davant la idea de la maternitat. Semblant a l’oracle xinès I Ching, però sense albirar ni un polsim del rerefons espiritual del clàssic oriental, Sheila Heti vol respostes conscient que el seu desig és immadur i fins i tot estúpid i que, per tant, s’allibera de tota responsabilitat d’elecció lliurant el poder a l’atzar i a la casualitat. Els lectors joves d’avui l’adoren com s’adora a un guru. Se’n van enamorar llegint la seva anterior proposta, de títol inenarrable: Com hauria de ser una persona?

En definitiva, Maternitat no és un llibre sobre la maternitat. En tot cas, i plens de generositat crítica, el definiríem com un assaig mig divertit sobre la idea de la maternitat d’algú que no té fills i s’embarbussa durant tres-centes pàgines acostant-se al tema tirant d’hemeroteca, exemples i preguntes, moltes preguntes que queden suspeses a l’aire com una moneda xinesa: “Ho veig com un gest que abans era necessari i que ara no és res més que sentimentalisme”. Fet i fotut, com escriure llibres, senyora Heti.