Seward: música revelada

19.02.2018

“Una perversió lliure inspirada en Jesus Christ Superstar d’Andrew Lloyd Weber i Tim Rice. Una historia ben peluda i tanmateix… Al final el pelen”. Així se’ns presentava ahir al programa de mà el concert que Seward, sota la direcció, fe i guió de Jordi Oriol, ha presentat dins el cicle Escenes de l’Auditori. El programa de mà, retallat com una careta en forma de barba,  ja era en si tota una declaració d’intencions i convidava el públic a afegir-se a l’espectacle en comunió amb els artistes.

#Seward: agafeu-vos a aquest hashtag perquè aquesta banda no té Facebook ni Twitter i encara és poc present a Spotify o YouTube. La versió lliure de Jesus Christ Superstar que han ofert aquest cap de setmana a L’Auditori ha estat una autèntica immersió. Jordi Oriol i Seward han plantejat el concert molt discursiu, sense interrupcions, però amb salts de ritme i volum constants. Un concert que ja et trobes començat amb els músics a l’escenari quan entres a la Sala Tete Montoliu, plena de gom a gom. Adriano Galante (veu i guitarra) té per si sol una presència escènica magnètica, que Jordi Oriol ha sabut ungir amb l’encens de la litúrgia.

L’escenògraf Sebas Brosa ha jugat molt bé amb l’espai que li oferia la sala, ocupant les llotges laterals superiors per projectar algunes de les peces més intimistes o corals, ben bé com si es projectessin des del púlpit d’una catedral. L’efecte d’aquesta disposició dels músics en l’espai és que la música t’abraça per totes bandes, t’hi sents literalment immers. La sensació que escoltàvem música revelada era total. En acabar el concert els músics ens esperaven al vestíbul per regalar-nos un últim bis.

Seward va publicar l’any passat el disc Second Two: Chapter Home, format per trenta-dues peces de pocs segons: apunts de cançons que haurien pogut ser, impressions musicals que eleven el coitus interruptus a la categoria d’art majúscul. Ara ha publicat un nou disc, We prefer to, que es presenta com un joc de cinquanta cartes de pòquer i conté 12 cançons descarregables (el podeu comprar aquí pel mòdic preu de 7 euros). El disc s’acompanya d’una bossa de te fet a mà i una capsa de llumins. La divisa de We prefer to diu: “Here is the new music of Seward. It contanins materials that can cause life or permenent expectation”.

Celebrem aquest túnel subterrani que s’ha obert entre el TNC i l’Auditori i que permet la comunicació i transvassament d’idees entre dos equipaments que fins fa ben poc semblaven donar-se l’esquena.