Sarah Kane sense gluten

16.11.2016

Aquest passat dissabte el Temporada Alta es va vestir de llarg per rebre l’estrena estatal de la darrera peça del lituà Oskaras Koršunovas, Cleansed (Purificats) de la dramaturga britànica Sarah Kane, a El Canal de Salt. A l’entrada tot era expectativa, càmeres de televisió, corredisses per aconseguir una entrada de darrer moment, i queixalades als entrepans del foodtruck de la porta, on la cambrera avisava: “aquesta nit fan una obra sado, molt bèstia”.

Una escena de 'Cleansed' (Purificats), dirigida per Oskaras Korsunovas. © Dmitrijus Matvejevas

Una escena de ‘Cleansed’ (Purificats), dirigida per Oskaras Korsunovas. © Dmitrijus Matvejevas

A Cleansed, Sarah Kane situa l’acció en una universitat reconvertida en una mena d’institució mèdica al capdavant de la qual trobem el sàdic Tinker, un pretès doctor obsessionat amb experimentar i explorar els límits de l’amor dels interns del centre – diu la rumorologia que Kane va batejar el personatge més antipàtic de l’obra amb aquest nom en honor al crític teatral del Daily Mail Jack Tinker, que havia descrit l’opera prima de la dramaturga com un “repugnant festí de merda”.

La resta de personatges esdevenen els conillets d’índies de Tinker (Darius Meskauskas), i a mida que avança l’acció, veurem com els límits de l’amor i la violència es toquen perillosament. D’una banda, el doctor experimenta amb les capacitats d’estimar de Carl i Rod, i com més Carl declara el seu amor per Rod, més és torturat per Tinker que, en aquest ordre, li talla la llengua, les mans, els peus, i els genitals, esquinçant cada vegada la font de transmissió del seu amor cap a l’altre. Al centre de l’acció hi trobem també el triangle format per Graham, que mor a la primera escena, la seva germana Grace – que ingressa voluntàriament al centre buscant satisfer el seu amor cap al seu germà mort de sobredosi, cerca que la durà a una transformació gairebé total d’ella mateixa. Grace estima Graham fins al punt de renunciar a la seva pròpia subjectivitat, fins al punt de transformar-se físicament en ell –, i Robin, un jove que s’enamorarà de la noia. Seguint el macabre experiment, Grace i Robin també patiran vexacions a mans de Tinker, des de pallisses o violacions, a la ingesta forçada d’una caixa sencera de bombons.

Un moment de la representació de 'Cleansed' a El Canal. © Dmitrijus Matvejevas

Un moment de la representació de ‘Cleansed’ a El Canal. © Dmitrijus Matvejevas

Cleansed va ser descrita com un cop de puny a l’estomac quan es va estrenar l’any 1998, i en el darrer muntatge que se’n va fer al National Theatre de Londres la passada primavera, la peça dirigida per Katie Mitchell va provocar desmais, rebombori a la premsa i que una quarantena de persones abandonessin la sala abans del final. Si bé caldria molta tinta per analitzar la sensibilitat britànica a l’hora d’enfrontar-se cara a cara amb una proposta com la de Kane, resistència o no, el text ofereix innombrables possibilitats per aconseguir que a l’espectador se li faci un nus a l’estómac davant les escenes de les que és testimoni, possibilitats que Koršunovas no va saber explorar del tot.

La proposta del lituà sorprèn per la seva tangencial exploració de la violència. El director aconsegueix transmetre de manera brillant l’angoixa que traspuen les paraules de Kane a través d’un minuciós treball sonor de mà d’Ignas Juzokas. Koršunovas se serveix tant de música i so com d’un cor que no apareix al text original i que amb les seves accions repetitives fan de contrapunt que exalta aquest sentiment creant una atmosfera punyent, i alhora resol amb una poètica particular aquells moments del text que han fet que director rere director maleïssin i alhora estimessin Kane per les seves acotacions tan brillants com impossibles. Amb una escenografia austera i versàtil, comparada amb d’altres produccions, la proposta de Koršunovas és més poètica, i alhora més moderada, com si tots aquells moments que requereixen mostrar en carn viva la vulnerabilitat del cos s’haguessin diluït.

Una de les escenes que més fa regirar l’estómac – i que Koršunovas directament retalla – és el moment en què Robin és obligat a menjar-se una caixa sencera de bombons mentre s’arrossega per terra. Mentre que en els altres exemples de violència som capaços de veure els fils de la tramoia i el truc, aquest moment no admet màgia de cap tipus, l’actor que interpreti Robin ha d’engolir xocolatina rere xocolatina, i mentre el sentim ennuegar-se, entenem que tal i com ell, nosaltres també som vulnerables, que estimar ens pot dur a experimentar aquesta vulnerabilitat extrema, i ho entenem a través del dolor a l’estómac, un dolor que Koršunovas ens ha volgut estalviar, i per si hi hagués estómacs sensibles entre el públic, ens ha ofert una Sarah Kane sense gluten.

Llanternes, aigua i un llit metàl·lic a 'Cleansed'. © Dmitrijus Matvejevas

Llanternes, aigua i un llit metàl·lic a ‘Cleansed’. © Dmitrijus Matvejevas