Rumb a la Patagònia

9.06.2018

Tània Juste acaba de publicar nova novel·la: Passatge al nou món (Columna). L’autora ha reconegut en una entrevista a Nosaltres llegim que les primeres dècades del segle XX són tota una inspiració a l’hora d’escriure. Però aquesta novel·lista no es deixa arrossegar pel seu esperit d’historiadora i no desplega el seu talent a través de descripcions exhaustives, sinó que sap construir la narració a través dels personatges i tot allò que els passa.

Aquest rerefons no és per si sol el centre narratiu de les seves obres, sinó una mena de diorama davant del qual transcorre l’acció. El pla es tanca sobre allò individual, i aquesta renúncia a una descripció exhaustiva de la història, tot i que potser no resulta suficient per a un lector que busca documentació profunda, propicia que les seves històries arribin a un públic més ampli a qui no li és tan important conèixer amb ull clínic els grans fets, sinó que s’estima més aprendre sobre aquests d’una manera més àgil i planera. Dues de les millors obres de Tània Juste, L’Hospital dels pobres (Columna, 2014) i l’excel·lent nissaga familiar Temps de família (Columna, 2015, Premi a Novel·la Històrica Néstor Luján) són un bon exemple d’aquesta traça. El que roman com a testimoni directe són les històries particulars, com la de la Berta Casals, protagonista de Passatge al nou món. La història la narra qui la viu, o qui n’és espectador i l’explica als altres. La veritat s’amaga en un temps fugisser i els fets no poden ésser coneguts sense el relat d’algú. D’aquí la importància dels testimonis, els directes i també els que recullen les paraules d’altres, com ho fa la Valentina, neta de la Berta i futura escriptora dels fets narrats per la seva àvia. A Passatge al nou món es dona un interessant joc entre plans narratius, que també és empremta característica de l’estil de l’escriptora. En aquest cas la preeminència narrativa rau en un diari de bord escrit per la Berta, però no és tampoc l’única veu narrativa que presenta els fets.

Ambientada a l’any 1918, en plena recta final de la Gran Guerra, Passatge al nou món és un relat sobre l’exili. La jove Berta Casals viatja a Buenos Aires per casar-se amb un ric exportador de llanes a qui gairebé no coneix. Però el vaixell Reina Victòria Eugènia salpa amb un passatge molt més heterogeni que la primera i privilegiada classe en què viatja la Berta. El retrobament amb un company de la seva adolescència permetrà que la Berta conegui les condicions infrahumanes dels passatgers de tercera, tan allunyades del seu món. La Berta aprendrà a mirar amb ulls crítics tota aquesta realitat, nova per a ella, i es plantejarà que l’exili és per a molts un viatge a la desesperada, la darrera sortida possible davant d’una situació que els ha fet perdre-ho tot.

L’èxode d’aquests passatgers també estarà ple d’il·lusions i anhels com els de la Berta, però per a ells la incògnita sobre si arribaran a bon port és una equació de difícil solució. La Berta deixarà per sempre més el seu passat i iniciarà una nova i prometedora vida a Buenos Aires. La jove Irina, filla d’una famosa ballarina russa, serà la tercera protagonista que incidirà en el futur de la Berta. Però l’actuació de l’atzar serà finalment qui decanti la balança de la vida dels personatges, i la realitat planejada es podrà veure condicionada per milers de fets que la fan trontollar com una marioneta. I és que així és la vida, una cadena d’esdeveniments que poden ésser desmuntats i refets segons el destí de cadascú.

Passatge al nou món és un llibre de lectura agradable i molt ben construït; una obra que aporta més pinzellades històriques d’un període que l’autora ha anat treballant novel·la rere novel·la. Tània Juste ens fa gaudir d’històries particulars, que pertanyen a un temps i a una època ja inexistents, però que reviuen amb les veus que els desenterren del passat.

Podeu comprar Passatge al nou món al portal llibreter Libelista. També hi trobareu la traducció castellana publicada per Maeva.