Robinson. Entomologia d’un nàufrag

7.12.2017

“Els solitaris, són valents o covards?”, es pregunta l’enigmàtic H., el protagonista de Robinson, de Vicenç Pagès Jordà, un individu que un bon dia emprèn l’Operació Comando, una acció consistent a ocupar la casa dels veïns mentre són de vacances. D’H. sabem ben poca cosa: és solter, treballa de carter i té el pare en una residència. H. acabarà passant bona part de l’estada a casa dels veïns sobre un llit flotant.

Vicenç Pagès | © Laia Serch

“Estimaràs el llit per sobre de totes les coses” diu el primer article del credo d’aquest personatge que ens fa pensar inevitablement en el protagonista de La metamorfosi de Franz Kafka. H. és també un nàufrag, com el Robinson de Defoe, per bé que Vicenç Pagès Jordà se sent més a prop del Robinson instrospectiu de Michel Tournier. H. és un personatge apàtic, el seu pensament ens arriba disgregat i discontinu. “No té fred ni calor, ni gana, ni son, ni dolor. Ni enyora ni desitja, ni fa ni té: tan sols és”.

H. viu en un present perpetu. “L’important és l’ara, no pas l’aquí”, escriu en el seu dietari. Els seus pensaments semblen concatenar-se per cap nexe causal, cap propòsit realment enunciable. En aquest sentit, la sintaxi esquitxada de Robinson recorda sovint la del Bauçà de Carrer Marsala, on trobem un altre personatge asocial i atònit.

Vicenç Pagès Jordà explica que una lectora de Figueres un dia li va confessar tota contenta que li havia agradat la seva novel·la Dies de frontera perquè ella havia viscut al mateix carrer que el protagonista. En lloc de sentir-se afalagat, l’autor s’ho va prendre com un mal símptoma. Si el lector s’ha d’agafar a aquests detalls tan accessoris per implicar-se en una història, vol dir que no anem bé. Per això, en abordar la nouvelle Robinson (Editorial Empúries 2017), el primer llibre no documentat que ha escrit, Pagès s’ha proposat d’extirpar qualsevol rastre de costumisme. En la història d’H., un personatge innominat del qual només coneixem aquesta inicial, no hi trobareu esment a cap marca, ciutat o grup de música. Cap referència a la tecnologia que ens pugui situar la història en una data precisa. D’H. no sabem si té un smartphone o un compte de facebook i els seus moviments no es poden emmarcar en unes coordenades temporals gaire identificables.

La intrusió de H. a casa dels veïns no quedarà impune. El càstig d’H. no serà la condemna judicial, sinó l’amor impossible amb l’advocada d’ofici que l’ha de defensar i amb qui tindrà una relació irreal i insostenible. H. viu en el reialme de la possibilitat, flotant en aquella dimensió estètica gasosa tan pròpia del solter i que tant bé va definir Kierkegaard a O això o allò, un dels grans clàssics de la tradició occidental que malauradament encara no hem traduït al català. Kierkegaard posa en contrast el compromís irrevocable i etern del matrimoni, que s’incardina en una dimensió ètica, amb la dimensió purament estètica del solter, l’hàbitat propi del seductor que viu immers en les deambulacions del desig, completament deslligat de qualsevol ancoratge conjugal. El llit flotant és justament la metàfora d’aquesta ment que no està fixada enlloc i per la qual passen, com bancs de núvols, pensaments desfilats que s’acumulen sense ordre ni concert. Robinson conclou amb l’exporació, gairebé entomològica, d’un home ofegat per hipòtesis i projeccions que naufraga en el seu propi cervell.

Vicenç Pagès Jordà presenta Robinson diumenge 10 de desembre a la Llibreria Cucut de Torroella de Montgrí. Ho farà en companyia de Màrius Serra, que també presentarà el seu llibre D’on trec el temps. L’acte comença a les 12h i s’hi servirà un vermut.

Podeu comprar també Robinson de Vicenç Pagès Jordà al portal llibreter Libelista

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Quan la vaig acabar de llegir vaig escriure un correu a l’autor. Entre altres coses li deia: “La teva novel·la m’ha semblat esplèndida. No hi falta ni hi sobra una coma, un adjectiu, una idea… Estic convençut que ja t’han arribat altres veus en aquest sentit. No m’he pogut estar de pensar, quan em faltava poc per arribar al final, quina solució oferiries al teu protagonista. La sèrie de reflexions que fa del llit estant fa que sigui rodó. El llit flotant! ! Quin invent!
    D’entre el seguit de troballes que m’han semblat molt interessants i insòlites, en trio una, només, perquè tampoc no vull que t’engreixis… És sensacional la idea que el protagonista es proveeixi cada dia d’un llibre diferent i que quan s’ajeu al llit cada nit només en llegeixi unes poques pàgines, les primeres, per, tot seguit, fer moure al seu aire els protagonistes i els espais en què es mouen… Dòmino! “