Reus té set de circ

15.05.2018

La pluja va ser la intrusa de la programació del Trapezi durant la tarda del dissabte 12 de maig. Bona part dels espectacles es van poder reubicar, però alguns com Gregaris de la Cia. Soon, creat i interpretat per Nilas Kronlid i Manel Rosés, a més una producció i estrena del Trapezi, es van haver de cancel·lar. Les que no ho vam poder veure divendres al vespre ens hem quedat amb espineta clavada. Així doncs, dissabte vam adaptar ajustar l’itinerari a la meteorologia, saltant de sala en sala i quedant una mica xopes pel camí.

La Guasa va presentar ‘Mòbil’ al Trapezi 2018. © Montse Marsal

 

Maneres de treure suc als aparells

Amb el dinar al pap, vam entrar al teatre Bràvium, on la companyia andalusa La Güasa presentava Mòbil. Un individu amb el pentinat d’en Beakman i amb una retirada a Benicio de Toro ens intenta demostrar al seu estudi construït de materials reciclats tot el que es pot fer amb unes pilotes de rebot de color groc. Com a malabarista José Luís Ruiz ens atrapa quan desplega cada número, el públic s’entrega a l’excentricitat del personatge que interpreta, però Mòbil –dirigit per Pepa Gil– s’encalla en comptats recursos teatrals i circenses. L’estudi estrafolari dissenyat per Adrien Batiot i El Belga mateix sembla ser una mina de possibilitats, tanmateix el personatge hi passa de puntetes, sense treure-li partit.

En un exercici de senzillesa els francesos Cyril Malivert i Jonathan Guichard de la Companyia H.M.G ens presenten 3D a la sala Polivalent de la Palma. Dos individus ens reben impassibles: Cyril Malivert, que comanda el so té un aire de Capità Spock o de Sheldon Cooper –com preferiu–, i Jonathan Guichard ,el que balla sobre l’arc. 3D escurça distàncies, tant que ens planta un circ coreogràfic magnífic a un pam del nas. El terra sonoritzat emmiralla el moviment de l’arc que Guichard balanceja a vegades amb força, gairebé salvatge, d’altres suaument, com si fos un bressol. En sorgeix una coreografia emocionada que rebota sobre el mateix so. Ni Guichard, ni Malivert, se n’estan de quedar-se amb el públic i fer-lo participar en aquest concert coreogràfic.

La Compagnie H.M.G va presentar l’espectacle ‘3D’ al Trapezi 2018. © João Paulo Santos

Tot sortint de La Palma, amb l’adrenalina de 3D corrent per les venes un col·lega ens informa per whatsapp que ens defensarà a capa i espasa uns seients a l’Orfeó Reusenc, on a les vuit del vespre presenten Set Up de Los Barlou. Havent saludat l’elefant del Trapezi, un clàssic, i havent-nos esmunyit entre una gernació, ja hi som! Doncs que comenci l’espectacle o …  no. Amb una dinàmica estil Germans Marx i un toc de Teresines i Tricicle a parts iguals, tres pallassos ens desvetllen l’entrellat del muntatge abans d’una obra de teatre a base de malabars, equilibris, trucs de màgia i un monocicle. Set Up és tremendament kitsch, tant que al principi si estàs acostumat a les anomenades “noves escenes” et pot costar acostumar-te al clima. Però, es tracta d’un espectacle de pallassos amb la recepta infal·lible de sempre: el que es creu llest (Jordi Juanet “Boni”) i fa la vida impossible al que hi toca més (Dani Cercos “Patillas”) i el que rep per tot arreu i sembla el més talós (Minervino Montell “Miner” ). Set Up funciona per provocar riures, tant que és gairebé perillós. De tots tres, “Miner”, el pallasso que fa pujar més el “riuròmetre”, gairebé acaba amb la salut d’un nen que s’enuega de tant riure. El final: florit i trepidant, en el que tot el teatre es rendeix a aquest trio esbojarrat.

La companyia Los Barlou va presentar ‘Set up’ al Trapezi 2018.

Gràcies a una amanida de tomàquets del Benach amb salsa de burrata –deliciosa– i una conversa amb els companys, la transició de Los Barlou a Santa Madera de la Compagnie M.P.T.A al teatre Bartrina no em va resultar ser suau. Juan Ignacio Tula i Stefan Kinsman ens submergeixen en la infinitat de possibilitats de la roda Cyr. Santa Madera ens arrossega per un viatge tel·lúric. Un paisatge molt auster: una pila de terra que contrasta amb uns cubells metàl·lics. Com també contrasten els físics dels dos artistes; Tula, muscular i de pell morena, i Kinsman, esquàlid i de pell blanca. Des de l’inici sentim el so de la respiració, el soroll de la roda girant i la música, que sovint es solapen i es mesclen.

Tula i Kinsman ens posen en trànsit en el seu món circular. Ens converteixen en vouyers d’un ritual per espantar els mals esperits que s’intercala amb unes escenes quotidianes entre els dos homes. Però, allò més màgic és el que passa dins la roda Cyr, en marxa l’aparell segueix fins i tot quan els cossos es desplomen.  Gira que giraràs, la música còsmica de guitarra elèctrica i la il·luminació intermitent ens fan saltar a una altra dimensió. L’última imatge de Santa Madera ens reté captius. Cal entendre exactament de què va? Acaba la funció em trobo familiars, amics i coneguts –sóc de Reus– que em pregunten “Què t’ha semblat? –amb la mirada encara perduda– A mi m’ha agradat molt, però no sé si he entés la història…”. Em sento com una “periodista cultural en servei de guàrdia”.

La Compagnie M.P.T.A va presentar ‘Santa Madera’ al Trapezi 2018.

 

Posi’m un bri de palla amb el vermut, si-us-plau!

El sol espatarrant banya els carrers i les places per acompanyar l’últim dia del Trapezi 2018. I després d’haver vist deu espectacles ens relaxem una mica i fem –com se’n diu a Reus– una tomb de ravals per admirar a distància diferents escenaris de la fira com si fossin postals. A l’Estació Enològica el Teatro Sobre Ruedas ha desplegat tot un complex circense que anima als més petits a provar els malabars i altres aparells. Més avall, a la plaça del Teatre, just darrere el Bartrina, no hi cap ni una agulla. La funció de Babo Royal de Ganso & Cía comença quan irromp una batucada davant la Prioral. A bona hora! Una bona cua per fer el vermut popular del Trapezi per cortesia de Vermuts Miró a una plaça Mercadal que respira calma. Passem per la plaça Llibertat on preparen la tècnica d’un espectacle, no mirem quin, perquè ja s’albira una cua incipient per entrar als Jardins de la Casa Rull. Falta una hora perquè comenci la funció d’Envà d’Amer i Àfrica.

És l’hora del vermut i dos-cinquanta quilos de palla donen la benvinguda als espectadors que agafen lloc, mentrestant la directora de La maleta dels espectacles Alina Ventura procura mantenir amb una escombra la palla a ratlla. Com ella, són molts els professionals que fan possible que els artistes es llueixin sobre l’escenari, i no cal dir l’esforç de tècnics i l’organització. Unes patates fregides, dues olives i tres glops de vermuts i amb un pim pam pum, l’Amer Kabbani i l’Àfrica Llorens ja són aquí. Envà és un joc d’equilibris acrobàtics 100% orgànic, rural i bucòlic. Kabbani és robust i alt, la Llorens menuda i àgil el que els permet que el més difícil encara, sigui més bèstia i còmic encara. Amb les nou bales de palla poden construir un envà, laberints per fer-hi acrobàcies i amortir les caigudes de l’Àfrica. L’espectacle flueix a un bon ritme que manté l’empatia del públic en sintonia constant amb els dos artistes. L’estira-i-arronsa entre l’Amer i l’Àfrica, la fortalesa i la lleugeresa, esclata en acrobàcies i equilibris tan impressionats, com en situacions hilarants. Envà destil·la molta frescor, ganes de viure, jugar i sobretot enderrocar murs, físics i mentals.

Vet aquí que aquesta crònica ja s’ha fos. Després d’injectar-te tant de circ a les venes, corres el risc de tenir set de més; tant de bo la fira del Trapezi pogués fer petits brots al llarg de l’any, com ho fa el Sismògraf. Llençat aquest desig a l’aire; que tingueu salut i circ!

 

Amer i Àfrica van presentar ‘Envà’ al Trapezi 2018. Fotografia de Clàudia Brufau.