Renoir i les dones

La Fundació MAPFRE presenta l’exposició “Renoir entre dones” a la seva seu barcelonina de la Casa Garriga Nogués. La mostra durarà fins el 8 de gener del 2017, i estudia la interpretació que Renoir va fer de la dona al llarg de la seva obra.

“Renoir entre dones. De l’ideal modern a l’ideal clàssic” inclou unes setanta obres, quaranta de les quals procedents dels Museus d’Orsay i de l’Orangerie de Paris i la resta d’altres Museus i col·leccions privades.  L’eix central sobre el qual els comissaris han dissenyat la mostra és la representació de la figura femenina, que constitueix un dels temes favorits del pintor, però que fins ara no s’havia tractat mai de forma específica. La mostra s’acompanya d’obres d’altres artistes coetanis de Renoir i molt especialment de pintors catalans, com Casas o Rusiñol, que varen treballar i viure a Paris a finals del segle XIX.

Aquesta presència catalana té un significat molt especial, perquè aquests pintors varen promoure a Barcelona el 1917, ara fa doncs gairebé cent anys, una gran exposició amb la qual es volia homenatjar l’art de França que, immersa com estava en la segona Guerra Mundial, no podia celebrar les seves tradicionals grans exposicions parisenques. Aleshores es varen poder veure a Barcelona pintures de Cézanne, Degàs, Manet, Monet, Pisarro, Sisley i del mateix Renoir. Entre les quals, el que potser és el quadre més emblemàtic de Renoir: “Bal du moulin de la Galette”, que només ha sortit de França en cinc ocasions. Avui el tornem a tenir a Barcelona i serà sens dubte l’estrella de l’exposició.

Renoir va dedicar a la figura femenina innombrables quadres i va pintar amb freqüència la seva dona, les seves amants, amigues, models professionals, actrius, dones del carrer i grans burgeses. Com apunta Pablo Jiménez, un dels comissaris de l’exposició, en el seu període marcadament impressionista el pintor retrata una dona de ciutat, moderna, feliç, plena d’optimisme, tant al carrer com en els salons o en els espais domèstics més íntims.  Més endavant, a partir de la dècada del 1880,  després d’un viatge a Roma, es produeix la seva aproximació a  la pintura d’Ingres, Rafael o Ticià, i la seva trajectòria el porta cap a camins més propers al classicisme. També llavors la dona té un paper important en la seva pintura amb la introducció molt freqüent del nu femení imbuït d’una forta sensualitat.

Amb el naixement dels seus dos fills, un dels quals  seria després el cineasta Jean Renoir, treballa especialment el món de la infància i la maternitat que estan molt ben representats a la mostra.

Més endavant combina molt sovint la figura de la dona amb la del paisatge en què acostuma a situar  les seves models. Potser un dels quadres més emblemàtics d’aquesta darrera època sigui “Les baigneuses”, que també podrem veure a les sales de l’exposició.

Aquesta visió del món de les dones ha tingut, segons explica Paul Perrin – un altre dels comissaris- diferents valoracions al llarg del temps. En el seu moment, la visió idealitzada i feliç del món femení va ser valorat com una expressió ben positiva. En canvi, amb els anys, el seu pas a una estètica lligada al canons més clàssics i, probablement també, els canvis de mentalitat social han fet que alguns sectors propers al feminisme l’hagin situat en terrenys més propers a la misogínia. La visió dels comissaris vol situar les posicions del pintor en el context de la seva època i destaquen sobretot la visió feliç del seu univers i la capacitat de Renoir d’integrar el seus personatges en el marc de la natura, que també havia estat un dels seus centres d’interès.

A més d’algunes de les seves grans obres i una magnífica mostra dels seus retrats, l’exposició presenta també pintures i escultures d’artistes coetanis amb qui va compartir experiències i vivències com ara Degàs, Bonnard, Maillol, Cross i Picasso que sentia, aquest darrer, una particular admiració per la pintura de Renoir.

Amb aquesta mostra els barcelonins tenim l’oportunitat d’apropar-nos fins el 8 de gener a un del grans pintors francesos de finals del segle XIX i principis del XX. I de consultar el magnífic catàleg de l’exposició que conté reproduccions de gran qualitat de les pintures i uns interessants assaigs inèdits de diferents especialistes sobre l’obra de Renoir.