Rémi Ochlik i les primaveres àrabs

“Ser testimoni, tornar a ser testimoni i ser testimoni un cop més”. Amb aquesta missiva Rémi Ochlik interpretava gran part de la seva feina: deixar constància de les transformacions polítiques i de tot el que comporten. L’Arts Santa Mònica recupera aquesta consigna i també algunes de les millors instantànies sobre les primaveres àrabs, gràcies a Rémi Ochlik, Fotoperiodista, l’últim testimoni d’un seguit d’exposicions a Barcelona sobre fotoperiodisme -després de World Press Photo i Visa pour l’image-, que romandrà obert al públic fins el proper 2 de juny.

Amb Jean- Françoise Leroy i Arnau Brunet com a curadors, i patrocinada per l’Alliance Française de Sabadell, l’Institut Francès de Barcelona i el mateix festival Visa pour l’image, la mostra de 55 fotografies -que es podrà veure a Perpinyà, Atenes i Quebec-, es desplega en petit format, un espai recollit, gairebé un petit tast dels reportatges que Ochlik va fer a Tunísia, Egipte i Líbia. Destaca la seqüència sobre els fets viscuts a la plaça Tahrir, punt àlgid de la revolta egípcia contra Mubàrak, i particularment una esplèndida captura zenital sobre l’avenç nocturn d’un grup de persones vers un tanc parat enmig del carrer.

Tot seguit trobem les imatges sobre els emigrants libis en el seu intent d’arribar a Tunísia, així com els funerals civils del país revoltat contra el coronel Gaddafi i la vida quotidiana als seus barris destruïts per la guerra. Un projecte documental que li valgué al nostre protagonista el premi World Press Photo 2012 en la categoria de millor reportatge d’acualitat. La dificultat psicològica inherent a l’ofici és un dels elements comuns del treball exposat, i que es ramifica en diverses formes per donar lloc a fotografies de gran qualitat: des dels rostres dels exiliats que reben maletes de provisions a la frontera amb Tunísia, fins al cos mort de Gaddafi. Un cos mòrbid ple de ferides i estirat en diagonal, detall que atorga a la composició una força contrastada amb l’estatisme de la mort.

No és més impactant que la instantània de la fossa comuna al llarg de la platja de Misratah, feta a trenc d’alba. Una mort que també prendria Ochlik, assassinat en aquestes primaveres àrabs. Va ser a Homs, Síria, on s’emmarca la darrera foto de l’exposició, com una referència al·legòrica, un epitafi, basat en la imatge d’un soldat de l’exèrcit lliure de Síria patrullant en la fosca de Baba Amra, i de qui només es veu el mocador vermell que li cobreix el rostre. Amb 28 anys, el treball del fotògraf es difonia en mitjans com Le Monde Magazine, Paris Match, el Time Magazine o el Wall Street Journal, i va crear la seva pròpia agència de fotografia, IP3 Press, fundada el 2005.

La recerca sobre els nous models del seu ofici era una de les motivacions centrals del francès. “Emphas.is o la revista 8mois permeten trobar una via diferent a la del circuit clàssic de premsa, per produir i ensenyar fotoperiodisme” deia. Un detall que també preocupa a part del sector, com ho demostren les referències crítiques que J. F. Leroy va fer a la roda de premsa que organitzà el Santa Mònica; així com el congrés d’Instagram a Torrelavieja, Alacant, el passat cap de setmana, on hi participava Mayka Navarro (El Periódico) per defensar l’ús de la famosa aplicació com a eina per a fotoperiodistes, després d’haver-la emprat en els seus treballs a l’Afganistan.

Twitter de Jordi Vernis: @quadernsf