Refer el camí

21.08.2017

Finestra poètica a Essaouira de Noemí Morral ens endinsa en el camí particular de l’autora a través del qual poder reescriure el propi destí.

Noemí Morral

«… tempesta al lluny es torna melodia» és el vers de Josep Carner que encapçala la primera part del llibre Finestra poètica a Essaouira (Edicions de L’Albí) de Noemí Morral, i és, també, l’anhel de l’autora.

La vida ens reserva sotracs de tota mena, alguns dels quals difícils de pair. Noemí Morral patí un d’aquests a mitjan any 2014. La sacsejada va ser forta, les regles del joc van canviar sobtadament i es veié empesa a emprendre un nou camí per tal de reescriure el propi destí, un camí que inicià a les costes de la ciutat marroquina d’Essaouira, una vella coneguda.

Recomençar de nou quan «es veu la ferida / i surt el mal» és la màxima que respira al llarg dels versos i dibuixos que se succeeixen harmònicament, aplegats en un format talment postals de viatge, petites finestres que s’obren als ulls del lector. El traç és simple, els colors són discrets, la veu és sòbria. Els versos defugen pretensions i se centren en la descripció del paisatge, extern i de l’ànima, que veu i sent l’autora respectivament. Paratges exòtics que emanen una certa familiaritat, «on les paraules arriben / a través del silenci», malgrat el vici de la ment «de remenar les restes / de focs mal extingits»; paratges exòtics plasmats en dibuixos a través del quals podem descobrir el patrimoni d’Essaouira i els seus costums: la fortificació Skala, l’illa de Mogador, el llac artificial Nak Naffa, l’antic barri jueu de Mellah o els souks, mercats tradicionals itinerants.

A “Pròleg a Essaouira”, la primera part del llibre, segueix “Entre dos mons”, segona i darrera part, en què el periple continua, amb les mateixes dosis —equilibrades— de malenconia («Hi ha dies / que la nit / és tossuda / i l’albada / no té pressa») i esperança («Només una mica / cada dia, / però és vida / i neix.»). El record del passat i el desig de futur es troben en el present, «preludi del dia / en una terra erma / que comença a bategar.»

L’esdevenir és incert, però la finestra és del tot oberta i augura mil futurs possibles. Precisament aquest, Mil futurs, és el nom de l’espectacle de caire intimista que Noemí Morral, sota la direcció de Joan Roura i amb l’acompanyament musical de Quim Salinas, ofereix arreu del territori a tall de presentació de la seva obra: paraula, color i melodia es conjuren per fer el camí més transitable.