Ballar contra la solitud

Ciutat Vella és el districte de Barcelona amb més gent gran vivint sola. La Pepi, l’Aurora, la Carme, l’Alsi, la Núria, la Mª Carme, la Teresa, la PIlar i la Rosario tenen entre 64 i 90 anys, són veïnes de l’Antic Teatre i surten a l’escenari per recordar la seva Barcelona.

L’espectacle “Ritme en el temps”sorgeix d’un projecte compartit entre l’Antic Teatre, Isabel Ollé i Quim Cabanillas. Els seus tallers aprofiten els beneficis de la dansa, el moviment i l’expressió per vitalitzar una zona amb alts índex d’aïllament social en la gent de la tercera edat. Ara ja fa dos anys que nou veïnes del barri de Sant Pere i l’Antic Teatre, el que elles van conèixer com a Círculo Barcelonés de Obreros San José, s’han unit per recuperar una memòria comuna.

A l’Antic Teatre, un cop més, la sala és plena. Alguns pateixen per poder entrar però aquí la gent arramba els culs a les banquetes i obre lloc als que arriben. “Ritme en el temps” comença amb el cartell de “complet”. La peça combina projeccions, petites coreografies i ‘solos’ improvisats. La música és variada: de Camarón a Janis Joplin, passant pel “Danubi Blau”. Són les seves cançons.

Al vídeo les veiem passejant pel barri i explicant records i anècdotes que ja són història. En el ball cada una és única i particular. No s’imiten. Ballen com si fossin al menjador de casa. La Núria amb un somriure constant; l’Aurora ben eixerida; la Teresa, la més gran, que ja té 90 anys, s’ho pren amb calma i complaença. La Pepi va elegantíssima, com la Rosario i la Carme, i la Mª Carmen i l’Alsi es mouen com moltes noietes voldrien.

Elles afirmen que ballar els ha rejovenit, reforçat l’autoestima, ajudat a superar pors i vergonyes i, fins i tot, curat. Algunes ja no prenen pastilles pel dolor.

No són professionals. Tampoc cal. Traspuen autenticitat i encomanen alegria. Els agraïments i entrega de flors finals acaben convertits en un ‘guateque’. El públic de les primeres fileres s’anima i surt a ballar. La resta aplaudeix i canta. Sona “Borriquito como tú”.