Rebecca Solnit. La mare de totes les preguntes

2.04.2018

Angle Editorial publica un nou recull d’assajos feministes de Rebecca Solnit titulat La mare de totes les preguntes. Aquesta vegada, l’autora fa un ús constant de la narració d’històries. A partir dels relats de moltes dones, Solnit explica com s’han estat amagant a través del silenci diferents tipus d’abusos i com això va entreteixint una societat construïda sobre les injustícies dels que callen i on manen només aquells que tenen veu.

Rebecca Solnit | Foto: Sallie Dean Shatz / Cortesia de Viking Books

En una entrevista publicada a The Washington Post, Carole Burns va preguntar a l’autora sobre el títol del llibre, The mother of all questions (traduït en català com La mare de totes les preguntes per Marina Espasa). Solnit va contestar que «El títol invoca, per una banda, la manera en què es qüestiona tot el que fan les dones i el que haurien d’estar fent i per una altra vol mostrar com s’haurien d’acceptar les preguntes com una cosa positiva».

L’assaig més llarg del llibre parla sobre el silenci i les diferents maneres en què les dones són silenciades avui dia. Compara el silencia amb l’oceà i afirma que totes les històries d’abusos a les dones i a alguns homes s’ofeguen en aquest gran mar de silenci. És a dir, aquell que parla té el poder i pot fer que la resta callin i, a partir d’aquesta premissa, es va formant una societat en la qual només tenen veu aquells que poden parlar.

Una de les històries que narra i fa servir d’exemple és una experiència de la seva mare. Solnit explica que un dia la seva mare es va adreçar a un policia per dir-li que el seu marit l’havia pegada i el policia li va contestar donant-li un parell de consells sobre cuina deixant-li ben clar que «aquell era la mena d’assalt davant del qual la llei no tenia res a dir».

Solnit afirma a l’entrevista que «el silenci és una forma d’opressió. Fins i tot podem parlar de violència física i opressió en termes de silenci perquè la violència és una eina a través de la qual se silencia la voluntat i la veu de les persones. Va ser així com em vaig adonar que els rols de gènere són una forma de silenci per si mateixos. He viscut a Sant Francisco des dels 18 anys i no tots els homes gais estan alliberats, ni tots els homes heterosexuals estan reprimits, però estar envoltada d’homes gais que són afectuosos, alegres, perspicaços i molt comunicatius em fa recordar que tot això no forma part del seu ADN, sinó que es tracta d’una construcció social, que potser es pot desconstruir socialment, com s’ha fet amb el gènere fins a cert punt. Per això, he volgut pensar de forma més àmplia sobre el silenci i la manera en què ser silenciat és desempoderador.»

 

Objeccions des d’una perspectiva interseccional

Tot i haver rebut molt bones crítiques, La mare de totes les preguntes també ha rebut critiques negatives de dones que remarquen que al llarg del llibre es fa evident la condició de privilegiada que gaudeix l’autora per ser blanca. «Hi són absents [a l’obra] els crims comesos per dones i dirigits a d’altres dones: les diferents maneres en què les dones privilegiades (normalment blanques, heterosexuals i cisgènere) silencien les dones lesbianes, bisexuals, trans i de color, moltes vegades dins del mateix moviment feminista. […] Celebrar les victòries és important, però sempre s’ha de ser conscient del que encara queda per fer i dels que encara s’han de beneficiar d’aquestes victòries. Solnit recalca sovint la importància de tenir una visió interseccional, però poques vegades es centra en les experiències de les dones que han d’enfrontar-se a les diferents formes d’opressió.», afirma Ellie Robins en un article publicat a Los Angeles Times.

En definitiva, La mare de totes les preguntes és una col·lecció d’assajos amb els quals s’intenta fer una crida per transformar el món i s’explica com les dones ho poden aconseguir a través de les seves històries.

Podeu llegir a Núvol un breu resum del capítol Els homes m’expliquen Lolita, que forma part d’aquesta obra, i els subscriptors us podeu descarregar la versió digital de Els homes m’expliquen coses cèlebre títol de la mateixa autora.

Etiquetes: