Realitat virtual dansada

28.11.2018

Here, (aquí) és la nova peça de la ballarina i coreògrafa Lali Ayguadé amb el ballarí Guilhem Chatir, estrenada al Festival Temporada Alta el passat divendres 23 de novembre. Com si es tractés d’una novel·la de ciència-ficció, l’espectador és transportat a un món en el qual tot és nou. El cel, el mar i el terra que trepitgen els intèrprets estan per estrenar. La versemblança de l’espai fictici es fonamenta narrativament a través de la música de Joana Gomila i la veu de la cantant Astrid Stockman, que apareix com un holograma pensat per guiar els dos éssers dins el nou espai.

‘Here’, de Lali Ayguadé i Guilhem Chatir,  al Temporada Alta 2018. © Tristán Pérez Martín

A mesura que tenen experiències, els personatges van evolucionant, des d’una descoberta innocent i simple, cap a una profunditat emocional més treballada. Sense gairebé escenografia (unes teles blaves que pengen simulant el mar i un terra dúctil del qual sorgeixen els ballarins a l’inici) aconsegueixen despertar la imaginació del públic a través dels cossos, quan aquests interactuen amb l’espai. Els moviments dels intèrprets, Ayguadé i Chatir, es relacionen físicament entre ells però de manera virtual amb l’entorn. L’espectador no pot veure tot el que està passant però és capaç d’intuir i filar la seva pròpia narració.

Dins d’aquesta realitat compartida pels dos ballarins, s’hi suma la veu de la soprano belga Astrid Stockman. La cantant dóna instruccions als nouvinguts sobre com utilitzar l’espai que estan habitant. La seva incorporació a l’escenari (ja que durant la resta de la peça està darrere unes cortines en segon pla) és una mica abrupta i desencaixa amb el to melòdic que interpretava quan estava al marge. En aquest aspecte és molt interessant la proposta d’incloure la presència d’una veu com la de Stockman i una llàstima no aprofitar-la més dins la dramatúrgia de l’espectacle i l’espai sonor.

‘Here’, de Lali Ayguadé i Guilhem Chatir, al Temporada Alta 2018. © Tristán Pérez Martín

Així i tot, el treball amb les textures i les atmosferes a través de la veu i el cos és orgànic i procura una continuïtat. Cada element entra i surt de manera natural al joc que es crea durant la representació. El text que diuen Ayguadé i Chatir camina entre la poesia i l’absurd generant un sense-sentit que suggereix més que explica. És en aquest estat entre un món físic i un altre de virtual en el que és palpable la voluntat poètica i reflexiva de la peça.

Més enllà de les diferents interpretacions que se’n puguin fer, val la pena anar a veure la propera actuació de Here al festival Grec 2019, per la complexitat tècnica de la dansa contemporània que han treballat els intèrprets, els quals fan una mostra esplèndida de precisió en els moviments i rapidesa dels cossos. Els ulls gairebé no poden seguir les imatges que es generen en aquest duo coreogràfic.