Rausch, de Falk Richter i Anouk van Dijk

20.07.2013

Laura Iglesias, cronista de referència del Festival Temporada Alta, s’ha escapat uns dies a Avinyó i ens ofereix una crònica sobre Rausch, l’última producció de Falk Richter i Anouk van Dijk.

 

Rauch, de Falk Richter i Anouk van Dijk

 

Aquesta és la quarta col·laboració entre Falk Richter i la coreògrafa Anouk van Dijk, aquest cop amb set ballarins i cinc actors que fan jugar sobre l’escenari una trobada entre les dues disciplines. Rausch és un dels treballs més radicals dels dos col·laboradors. Amb un frenetisme disbauxant ens interpel·len a cadascun de nosaltres explorant la psique humana, les nostres pors i ambicions personals posant-les en relació a la crisi que viu la nostra societat.

Fa poc semblava que anàvem avançant per un camí segur, un camí on podíem controlar cada detall de la nostra vida però la crisi financera de 2007 va posar de manifest una realitat nova. Un món fora de control on no se sap qui dirigeix els camins, un món on la batalla consisteix en recuperar la nostra fe en l’esperança d’un futur possible.

L’obra parla de la solitud i mostra com malgrat viure en un clima individualista colpit d’egos busquem la protecció del grup. Mai com en l’actualitat hem compartit aquesta bipolaritat d’individus aïllats que busquem compartir i formar part d’un sistema, com ara. Una nova relació del privat i el social es dibuixa en una perversa maquinària capitalista que ens converteix en simples mercaders de les nostres intimitats.

Amb una mirada crítica a les xarxes socials i a la societat capitalista per la venda que fem de nosaltres mateixos, com si d’un producte es tractés, Rausch impacta per la seva duresa verbal. A través d’una rauxa desfermada, els artistes satanitzen les pors que tenim com a individus i com a societat. Els ballarins, nòmades sexuals urbans, cerquen sobrepassar la por al compromís en una societat que s’enfonsa al voltant seu, mancada precisament d’aquests valors morals que com individus també ens manquen. Un magistral paral·lelisme entre la crisi individual i de parella i la crisi que viu Europa des de l’especulació bancària.

Una oda contemporània a favor de prendre partit contra l’especulació, el neoliberalisme, l’Església Catòlica i les dictatorials directrius de la banca especulativa. Una obra sobre l’anhel d’una vida no alienada. Sobre una rauxa desfermada que ha de sortir al carrer per canviar-ho tot i reprendre el control que mai hauríem d’haver perdut com a individus crítics. Un al·legat a la revolta, a l’embriaguesa que significa donar de nou un sentit a la nostra existència.