Raimon Portell. Camins d’aigua

19.06.2019

Camins d’aigua (Barcanova) ha estat guardonat amb el premi Llibreter 2019 com a Millor Llibre de Literatura Infantil i Juvenil Catalana. És el segon llibre de la trilogia “La llum d’Artús” que Raimon Portell va començar amb Camins de nit i s’ha completat amb Camins de llum. Els que hàgiu llegit la primera part obtindreu poques respostes a les preguntes que van quedar obertes, i se us n’afegiran unes quantes més. No abandonareu però les ganes de seguir els camins incerts que tracen la Rut i en Marc en temps de guerra, i s’hi afegirà un nou protagonista: en Iazu. Aquest divendres, Núvol dedica una revista especial al Premi Llibreter, que trobareu encartada de forma gratuïta junt amb el Diari Ara.

Raimon Portell. Foto: Ester Roig

L’objectiu ara el tenim clar: rescatar el pare de la Rut i evitar que es vegi obligat a col·laborar amb l’enemic. Els tres protagonistes no viatgen junts, els seguim per separat. Però intuïm, o desitgem, que tard o d’hora entrecreuaran els seus camins.

La trilogia es podria dir “camins”, perquè l’escenari és el viatge. Això obliga els protagonistes a interactuar amb personatges de totes les edats, nivells socials i de poder. És d’agrair llegir que a les guerres hi pot haver més de dos bàndols i interessos creuats no evidents. Son els moments més interessants quan els personatges han de decidir entre el dolent i el pitjor.

És destacable l’alt nombre de morts per capítol. Sí, és clar, son temps de guerra, però el llibre no n’escatima cap per recordar-nos-en la duresa. Ep, no em malinterpreteu, hi ha escenes dures necessàriament colpidores. I la reacció de l’Iazu per protegir l’honor i la memòria del seus és a més d’una gran bellesa. En tot cas, l’escriptor no enganya; estem avisats des del primer capítol que hi haurà sang. M’ha fet pensar en un llibre que ja té uns anys: “Cruzada en jeans”. Busqueu-lo que està bé.

L’ús de topònims i gentilicis que no corresponen a noms reals però s’hi assemblen m’ha tingut intrigat durant tota la lectura. Potser en Raimon Portell vol que fem l’esforç d’identificar-los, i així implicar-nos més en els camins dels protagonistes. Ens dona una única pista real com a punt de partida: El castell de Montsegur. M’agrada aquest joc i hi he jugat tota l’estona, però llavors, el plànol del final del llibre no el veig necessari. O potser vol fer la història més intemporal i universal. O fins i tot, deixar via lliure a la ficció, els fets que relata no són exactament contemporanis, i –en això hi estic completament d’acord- com a lector ens interessa molt més la història de la novel·la que no la Història. Sigui quina sigui la seva intenció, el cert és que aquests noms suggerits son un element identitari de la trilogia i la fa més personal.

En resum, un llibre i una trilogia ambiciosos. I això sempre és bo per a la literatura juvenil, i per als lectors. Si en voleu saber la resolució ja podeu llegir la tercera part: “Camins d’hivern”.