Raimon, cançons de sempre

9.05.2014

S’apaguen els llums i el Cor Mitjans de l’Escola Coral de l’Orfeó Català pren posicions a l’escenari. Aplaudiments. Els nens del cor, dirigits per Glòria Fernàndez, entonen “D’un temps, d’un país” i “Jo vinc d’un silenci”, dues cançons que marquen els inicis. Més aplaudiments. És el preludi del primer d’uns dels quatre concerts antològics que Raimon ofereix entre dijous i diumenge al Palau de la Música Catalana. El preludi o la benvinguda. El Cor Mitjans deixa l’escenari buit entre aplaudiments, i pocs minuts després hi apareixen Raimon i els quatre músics que el flanquegen: Miquel Blasco i Joan Urpinell a les guitarres, Pau Domènech al clarinet i Fernando Serena al contrabaix.

 

Raimon al Palau de la Música, aquest dijous | Foto Ray Molinari

Raimon va fer bategar el Palau, ple de gom a gom, amb 36 cançons d’abans, d’ara i de sempre. “A l’estiu quan són les nou”, del disc Rellotge d’emocions, va ser la cançó amb què va obrir el recital, que va continuar amb altres dues peces d’aquest últim disc, “Si miraves l’aigua” i Punxa de temps”. Amb la quarta cançó va mirar enrere, a l’any 1983, per recordar que “al meu país la pluja no sap ploure: / o plou poc o plou massa; / si plou poc és la sequera, / si plou massa és la catàstrofe”. I així, successivament, va anar fent salts endavant i enrere en el temps per fer un repàs intens, panoràmic i emotiu a una trajectòria musical prolífica en què s’entremesclen clams d’amor i de lluita. No hi van faltar els poetes clàssics i contemporanis, els versos dels quals ens han arribat en bona mesura gràcies a les seues musicacions. Ausiàs March, Roís de Corella, Anselm Turmeda, Jaume Roig, Joan Timoneda, Pere Quart, Salvador Espriu van ser ahir també al Palau de la Música Catalana.

El concert es va dividir en dues parts, i no va ser fins al final de la primera, quan ja havia presentat 11 cançons, que Raimon va agafar la guitarra per “tornar” a casa, al seu carrer Blanc de Xàtiva. Va fer vibrar les cordes amb una força que no se li acaba per cantar “L’única seguretat” (“Carrer on jugàvem tots, / els més menuts i els més grans, / carrer de terra i de pols, / que així era el carrer Blanc”) i “Molt lluny” o “Cançó de la mare” (“he trobat les nits que ens passàvem / caminant, amics, / pels carrers de Xàtiva”). I amb la guitarra encara com a escut també va recordar “La nit”, un dels seus temes més reeixits. Aquesta primera part es va acabar amb una sorpresa: “I nosaltres amb ell”, una cançó inèdita en la línia expressiva de les composicions del seu últim disc. En la segona part Raimon va continuar fent una travessia en què, tot i no exhaurir el seu repertori, va deixar el públic satisfet.

Després de dues parts molt completes, Raimon encara va oferir cinc temes més, animat pels aplaudiments entusiastes d’un públic totalment entregat. La primera d’aquestes cançons va ser “Veles e vents”, seguida de dos poemes de Salvador Espriu, “He mirat aquesta terra” i “Idesinenter”, i “Jo vinc d’un silenci”. L’última cançó, com no podia ser de cap altra manera, va ser “Al vent”, escrita el 1959, el mateix any en què Lluís Serrahima va publicar en la revista Germinabit l’article Ens calen cançons d’ara, considerat el manifest fundacional de la Nova Cançó. Quant ha plogut des d’aleshores…

 

Raimon al Palau | Foto de Ray Molinari

 

Raimon va cantar molt i va parlar poc. Ho va fer tan sols per explicar algunes cançons i per recordar el context en què van ser escrites, com ara “De nit a casa, junts” i “Quan creus que ja s’acaba”, que van nàixer arran de l’estat d’excepció que es va imposar l’any 1969 (“com si l’altre estat fos normal”, va dir irònicament, despertant les rialles del públic). També va aclarir (“per qui no conega València”) quins són els escenaris que reviu a “He passejat per València sol”, un dels temes inclosos a Rellotge d’emocions: la Malvarrosa, el carrer de la Pau i el de la Nau…

El 10 de juny Raimon serà guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al mateix escenari on aquests dies mostra, sense haver-ho de demostrar, per què ha estat, és i serà un referent cultural per al país.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Molt bon article. Tots sabem que Raimon parla poc però quan canta ens fa esgarrifar sempre. Enhora bona.