Qui no mor, a l’Iraq?

25.04.2017

Curiosa proposta la que ens ofereix La Seca a la sala Leopoldo Fregoli. Una faula antiquíssima, diuen que el primer text literari de la Història: l’epopeia de Gilgamesh, rei d’Uruk. El viatge iniciàtic d’aquest rei mesopotàmic semidiví que va deixar-ho tot per partir a la recerca de la immortalitat. Aquesta creació col·lectiva, dirigida per Edgar Alemany, ens resumeix en poc més d’una hora la mítica faula que porta per títol Õ, ou les aventures prodigieuses d’un grand home qui ne voulait pas mourir. Fins al 7 de maig al teatre del Born.

Una imatge de l’espectacle ‘O’ que es pot veure a La Seca. © La Cage Compagnie

I és que aquesta sintetitzada adaptació èpica és bilingüe, en francès i en català, sobretitulat en la llengua de Llull. El gran home que no vol morir no és altre que Gilgamesh, un rei tirànic a qui els Déus enfronten amb Enkidu, un ésser salvatge que l’ha de posar a ratlla. Però lluny de combatre, esdevenen amics íntims i s’aboquen a viure grans aventures. El drama apareix quan Enkidu mor, i Gilgamesh, desolat per aquesta sobtada desaparició, parteix a la recerca de la immortalitat.

Edgar Alemany, que firma la direcció escènica d’aquesta abreujada epopeia sumèria, ha encarregat a Amandine Audinot, Cyril Descours i Giorgia Ciampi la representació dels diferents papers de l’auca, que interpreten de forma indistinta els rols de testimonis i de narradors, en una funció multidisciplinar i intercultural que combina el teatre de text, el llenguatge corporal i un espai sonor de molta potència, a càrrec del compositor Joan Bagés.

Aquest conte per a adults, que recupera la tradició oral i la cultura popular, rep els espectadors amb els actors descalços ja a escena, i juga amb la penombra com a element singular. Parla del que som i del que estem fets, de l’amistat, de l’ambició, de la luxúria, l’ostentació, el somni i la covardia, com a pretext per a la infructuosa troballa de la immortalitat, posant en evidència que l’existència perenne només recau en els Déus, tal  com subratlla el poema de Gilgamesh.

‘O’ es pot veure a la sala Leopoldo Fregoli de La Seca fins al 7 de maig. © La Cage Compagnie

El mèrit de la proposta, més enllà de resumir el primer text literari escrit de la Història (la tauleta d’argila es pot admirar al Museu Britànic) és la combinació del teatre tradicional amb la nova dramatúrgia: la peça barreja instruments del món o el xipolleig de l’aigua dins de bols de carabassa –amb esquitxos al públic!– amb la música electrònica. Aquesta Mesopotàmia imaginària, amb nòmades del desert i trets orientals, pelada d’escenografia –gairebé pobra– presenta, també, una trista paradoxa: si Gilgamesh, en el seu mite fundacional, no té més remei que acceptar la seva condició de mortal, a la Mesopotàmia del segle XXI (l’actual Iraq), l’epopeia revifa al situar-nos en una de les zones de conflicte bèl·lic més crues del planeta, on la naturalesa més íntima de l’ésser humà, la por de la mort i el desig de sobreviure esclata a cada cantonada.

Fóra bo pels espectadors endinsar-se un pèl en l’epopeia de Gilgamesh abans de veure la funció, ja que si no es corre el risc de perdre’s en una trama críptica que, malgrat ser breu, dona per sabuda la faula. En cas contrari, la solvència interpretativa, especialment la de Cyril Descours (conegut actor de cinema francès), i la voluntat de deixar-se portar per una història universal, fa que assistir a cegues a aquestes aventures prodigioses d’un gran home que no volia morir tingui igualment recompensa.

La de la sala Leopoldo Fregoli és l’estrena a Barcelona que CAGE compagnie ha fet de la versió reduïda de l’Epopeia de Gilgamesh, que s’estrenarà al Théâtre du Soleil el 2018. Després de finalitzar la seva estada a La Seca, el proper 7 de maig, la companyia francesa començarà la preparació de la seva gira per l’Àfrica, on presentaran una versió encara més reduïda que la que estan presentant a la capital catalana i que comptarà amb la presència del gran contacontes Al Sidy on es reforçarà la seva vessant de teatre intercultural i tradició oral.