Qüestions d’amor

24.02.2015

Tres i Quatre ha reeditat Quatre qüestions d’amor, de Joan Francesc Mira (València, 1939). La primera edició és del 1998. Passa el temps i hi ha llibres que s’aguanten dempeus i llibres que no, llibres que interessen cíclicament i llibres que travessen el pont dels anys, com és el cas.

Joan Francesc Mira | Foto: Inés-Europa Crespo.

Joan Francesc Mira | Foto: Inés-Europa Crespo

En el text d’introducció als quatre relats, Joan F. Mira informa als lectors que les històries tenen una base real, algunes amb documentació abundant i n’explica la procedència. L’autor intercala fragments d’aquests documents a conveniència de les narracions elaborades amb mestria lingüística i imaginativa.

El fil conductor de les quatre històries és l’amor. Des dels més antics relats mitològics, l’amor es va corporitzant cada vegada que una nova parella es mira als ulls. L’amor té tantes cares com amants. Però, a què anomenem amor? Amor platònic i amor carnal; amor cortès i amor comprat; amor romàntic i amor interessat; amor i desamor, la seva altra cara; amor-amic i amor altruista; amor, enamorament, sexualitat i tendresa, que són i no són la mateixa cosa.

En el primera qüestió d’amor, Joan F. Mira hi descriu una història d’amor ben particular. Un violent comte d’Empúries que va ser processat en l’època del rei en Jaume pel delicte de sodomia, es rememorat per la seva vídua en la cambra d’un monestir del qual és abadessa i senyora. L’artifici literari revesteix la història d’aquest matrimoni fet per força d’una tendra comprensió de l’esposa envers aquest home de maneres feudals, feréstegues i fins i tot brutals, i, no obstant això, percebuda per l’esposa com una criatura ferida, desolada, i sobretot tan vassalla del seu desig.

En la segona qüestió d’amor, l’autor hi reescriu la història de les figures jacents d’un bell sepulcre de marbre que es troba a la capella dels Reis del convent de Sant Domènec, a la ciutat de València. La història dels amors dissortats de la parella d’aquest sepulcre va donar lloc a una composició literària, una novel.la anomenada precisament Question de amor, publicada el 1513. L’autor del romanç ha patit la mateixa tragèdia que la parella del sepulcre. Hi ha, doncs, una identificació.

La tercera qüestió d’amor és la típica història d’un militar, en aquest cas un tinent de dragons en la Mallorca del segle XVIII, que es fuga amb una monja escapada d’un convent. La història acaba de mala manera, amb l’execució pública del tinent al bell passeig del Born. Bustillos, aquest és el seu cognom, tenia coneixements tècnics, de manera que ell mateix, per no patir més del compte, va dissenyar una màquina precursora de la guillotina. La monja, Caterina Tarongí, va morir 40 anys després de l’execució del seu raptor-amant. Va viure aquests anys l’un darrere l’altre castigada, patint humiliacions en el convent on va ser tancada de nou. Molt de temps per només tres dies d’amor.

La quarta i última qüestió d’amor es dóna fe del casament a Lisboa d’uns joves barcelonins. Som entre el 1949 i el 1950. El cas ocupa la premsa portuguesa, els periodistes rivalitzen en les seves cròniques. El pare de la noia, un ric catalâo que té molts negocis, no vol que la seva filla es casi amb un noi d’extracció humil, tot i que metge d’estudis i professió. Mentrestant, en les pàgines dels diaris apareixen notícies del dia, com ara els terribles combats que tenen lloc a Hongria. Per personatges interposats, els periodistes, Joan Francesc Mira relata la història romàntica dels joves barcelonins que lluiten per convertir-se en parella tot intercalant-t’hi notícies dels episodis de la guerra freda al cor d’Europa. I és que així és també la vida, ens ve a dir l’escriptor, oscil·lant sempre entre dos pols.