Què preferiríeu: estimar molt i patir molt o estimar poc i patir poc?

19.03.2019

Amb aquest gran dilema ens rep l’escriptor britànic Julian Barnes en la seva última novel·la L’única història (Angle editorial), on reflexiona sobre l’amor i les seves limitacions. Julian Barnes és un dels convidats del festival Kosmopolis. Aquest dijous 21 de març, l’autor anglès conversarà amb Anna Guitart al Hall del CCCB a les 20h.

Julian Barnes

Tothom té la seva història d’amor. Tothom. Pot haver estat un fiasco, pot no haver sortit bé, fins i tot pot no haver funcionat mai, poden haver estat tot imaginacions, però això no la torna menys real. Paul, el protagonista del relat, ens explica la seva història d’amor, l’única història; no pretén, en cap moment, reconstruir el passat, sinó que el recorda, amb tot el que això comporta. I és que en l’amor, tot és cert i fals alhora; és l’únic tema sobre el quan és impossible dir res absurd.

Així doncs, ens trobem a la dècada dels anys seixanta al Village, a quinze milles al sud de Londres, amb en Paul, un noiet de 19 anys que amb l’amor i la veritat com a credo, s’endinsa en una relació amorosa amb la Susan, una dona de 48 anys. El que podria haver estat un amor d’estiu, resulta ser molt més complicat i enrevessat del que es creu i perdura molt anys. Tanmateix, amb el pas del temps, la seva història es va ennegrint i es converteix en un intent desesperat del Paul de salvar la Susan de l’alcoholisme i la paranoia.

La novel·la consta de tres parts, cada una d’elles narrada des d’un punt de vista diferent. La primera pren la veu d’un Paul molt jove i innocent (i bastant immadur), de 19 anys, totalment enamorat i encisat per la Susan; són ells dos contra el món. En la segona, en Paul comença a veure els secrets de l’amor i a adonar-se que havia comès un error pensant que podrien superar el pas del temps. L’amor, fins i tot el més apassionat i sincer, pot transformar-se, amb l’agressió escaient, en una barreja de llàstima i ràbia. Per últim, la tercera part consta de les reflexions amargues sobre l’amor i el desamor, sobre l’alegria i la desesperació d’un Paul madur, que mira al passat amb culpabilitat i melangia.

Barnes no es perd en sentimentalismes ni idealitzacions de l’amor. És realment trist veure com la relació del Paul i la Susan passa de ser apassionant, sincera i vital, a decebedora i destructiva. I és encara més trist veure com a mesura que avança el llibre, la figura de la Susan, un personatge que prometia ser d’allò més interessant, es va apagant i queda en una patètica ombra.

 L’única història és, sens dubte, un apassionant relat sobre la primera, i realment única, història d’amor d’en Paul; una historia tendra, profunda i plena de matisos.

 

Respon a Alí Bei Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. A mi me’l va recomanar la meva mare que sempre l’encerta. Molt de l’estil d’altres fenòmens com All That Is de J. Salter. Ara, en el cas que ens ocupa és impossible no riure amb els comentaris i les observacions tan angleses que regala a cada pàgina. Només una civilització permanentment banyada en ginebra com ells són capaços de condensar tanta perversió i bellesa en un llibre.

  2. Fa més de 30 anys que segueixo l’obra de Julian Barnes, i que en continuïi sent fidel és una declaració de principis.
    El seu estil se’l reconeix a les seves novel.les, tot i ser molt diferents. No he tingut amb ell la sensació que es repeteixi, al contrari, és de renovació constant.
    Sorprèn, enganxa i t’endinsa en les seves històries sense aturador.
    Quan l’estàs llegint i comproves que arribes al final, ja et dius “el tornaré a llegir”.
    A casa també els hi he encomanat aquesta fidelitat i això no és fàcil d’aconseguir.