Art, un espectacle inspirat en Ramon Llull

12.10.2016

Diumenge 16 d’octubre arrenca el Festival Nacional de Poesia a Sant CUgat amb “L’Art de Llull” que duen a terme el Manel Camp Quartet i l’actor Joan Crosas. El tret de sortida se celebrarà al Teatre-Auditori a les 18h. A l’acte d’obertura del Festival hi prendran part la directora de la ILC, Laura Borràs, el conseller de Cultura, Santi Vila, i la tinent d’alcalde de Presidència, Cultura i Promoció de la Ciutat de l’Ajuntament de Sant Cugat, Carmela Fortuny –en nom de l’alcaldessa Mercè Conesa.

Manel Camp Quartet i Joan Crosas

Manel Camp Quartet i Joan Crosas

Què ens diu Ramon Llull avui, 700 anys després de la seva mort? Una possible resposta a aquesta pregunta és l’espectacle multidisciplinar Art, ideat per Manel Camp, que uneix música, paraula, moviment i imatge. Llegir Llull en clau de jazz o interpretar-lo a través del moviment i les acrobàcies circenses són formes complementàries de fer present l’autor medieval, figura clau de la cultura catalana i del pensament europeu de l’edat mitjana. Els components del Manel Camp Quartet, Manel Camp (piano), Matthew Simon (trompeta), Horacio Fumero (contrabaix) i Lluís Ribalta (bateria), interpreten nou peces musicals de jazz compostes per Camp expressament per homenatjar Llull, inspirant-se en els nou principis de l’època ternària de l’Art de Llull: bondat, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat i glòria. Joan Crosas interpreta fragments de l’autobiografia de Llull, Vida coetània. Si la música és la base de l’espectacle, les aportacions de Joan Crosas fan que l’espectacle musical esdevingui alguna cosa més gran, emocionant, simbòlica i diferent.

L’escenografia és austera: al centre de l’escenari hi ha nou caixes de fusta envellida de diferents mides, que també representen els nou principis lul·lians. Així, els principis abstractes es combinen amb la materialitat de la fusta. A la part dreta de l’escenari hi ha una estructura triangular formada per tres llistons units per cordes en diferents punts. Tots aquests elements s’aniran movent i transformant durant l’espectacle. Joan Crosas és el rapsode que interpreta fragments de l’autobiografia de Llull, que funcionen com a nexe d’unió de les peces musicals.

Les paraules del mestre il·luminat ens van guiant pel seu camí espiritual i per la creació de l’Art. Viatgem per la seva vida des del moment de la revelació fins a l’inici de l’escriptura dels seus llibres. Seguim els passos d’un jove de trenta anys que una nit pateix una revelació mentre compon una cançó d’amor. Se li apareix Crist clavat a la creu i aquí comença la seva conversió, que el portarà a abandonar la vida mundana i la seva família per un ideal superior: servir Crist i la fe catòlica. A partir d’aquell moment “dedicaria la seva vida a honorar Crist, a escriure llibres contra els errors dels infidels i a fer edificar diversos monestirs”. “Cap acte més plaent que conduir els infidels i incrèduls a la veritat de la santa fe catòlica”. Més tard, Llull va pujar al puig de Randa i “mentre es trobava en actitud contemplativa, amb els ulls vers el cel, en un instant li sobrevingué certa il·luminació divina que l’orientà sobre l’ordre i la forma en què havia de fer els llibres”, l’Art, un mètode que pretenia aprehendre la veritat de la fe catòlica.

Manel Camp

Manel Camp

L’espectacle té molts moments especials, però en recordo un de màgic, en què els personatges s’asseuen d’esquena al públic, l’un al costat de l’altre, mirant els músics tocar, escoltant la melodia en silenci mentre regna el lament de la trompeta i la il·luminació de l’escenari es torna de color vermell fosc. Al final de l’espectacle assistim a la creació d’una estructura formada per les nou caixes, un gran arc que podria ser el reflex de la creació de l’Art de Ramon Llull. Els nou principis lul·lians es conjuren per formar alguna cosa més gran, més poderosa, mentre sona l’última peça musical, Glòria. És el magnífic final d’un espectacle que espera poder viatjar a altres ciutats i teatres dins les celebracions de l’Any Llull.

Els clàssics ofereixen diferents lectures, permeten tornar a ells una vegada i una altra, acosten passat, present i futur. Podem apropar-nos a Llull des de diverses vessants, mirades i punts de vista. En una entrevista amb motiu de l’estrena de l’espectacle, Manel Camp afirma que el seu Llull “és un personatge inabastable que vol canviar la dinàmica de la societat mogut per una passió inesgotable”; Joan Crosas veu el Llull “interior i valent alhora, la seva dimensió humana”. Llull va ser un personatge polièdric que buscava la veritat de la fe cristiana–una veritat única–, tot i que amb el seu mateix moviment, tant físic com metafòric, tocant moltes de les disciplines de l’època i viatjant a llocs remots, més aviat mostrava les diferents veritats de la realitat, potser sense saber-ho ell mateix. Em sobta aquest moviment, aquesta necessitat imperiosa d’evangelitzar sobre el terreny, de convertir infidels i provar el seu sistema. No en va tenir prou amb un sistema filosòfic teòric, sinó que va necessitar moure’s i portar-lo a la pràctica, sense descans, sense defallir, fracassant una vegada i una altra. Era el seu viatge particular i universal alhora. Mentrestant, la prosa catalana –especialment la prosa literària i filosòfica– començava a fer camí, acompanyant Llull en el seu periple impossible. L’espectacle Art és un gran homenatge a Ramon Llull.