Quan el sexe no ho és tot

Les lliçons perilloses explica la història de Celeste Price, una atractiva professora de vint-i-sis anys que té una autèntica obsessió pels nois adolescents. La novel·la està inspirada en el cas real de Debra Lafave, una professora de vint-i-quatre anys que va ser arrestada per mantenir relacions sexuals amb un alumne de 14 anys, i tot i declarar-se culpable, no va anar a presó perquè “era massa bonica per anar-hi”.

La novel·la eròtica es troba en ple apogeu. Sigui a través de descripcions preciosistes o de l’erotisme pelut amb què Julio Cortázar identificava l’excés de cruesa i obscenitats. Un boom que, evidentment, respon al fenomen de la publicació de la trilogia d’E.L James, 50 shadows of Grey, que ja acumula més de sis millons de còpies venudes en castellà i centenars d’imitacions. Una de les darreres novetats del gènere és Les lliçons perilloses (Angle Editorial, 2015) d’Alissa Nutting que, tot i tractar-se d’un debut, ha estat comparada amb la Lolita de Vladimir Nabokov.

Alissa Nutting … © Faber

Les lliçons perilloses explica la història de Celeste Price, una atractiva professora de vint-i-sis anys que té una autèntica obsessió pels nois adolescents. La novel·la està inspirada en el cas real de Debra Lafave, una professora de vint-i-quatre anys que va ser arrestada per mantenir relacions sexuals amb un alumne de 14 anys. Tot i declarar-se culpable, Lafave no va anar a presó perquè “era massa bonica per anar-hi”. A diferència de la trilogia d’E.L James i altres novel·letes romàntiques amb escenes de sexe explícit, el veritable protagonista de Les lliçons perilloses és el sexe. A classe, a casa, al cotxe. Sexe explícit i, malauradament, “pelut”, com diria Cortázar perquè més enllà d’aquest no hi ha gaire més.

Nutting l’encerta convertint el cas de Debra Lafave en una sàtira intencionadament banal, però eludeix per complet les qüestions morals i tampoc complementa el buit àrid de luxúria obsessiva en què la Celeste viu atrapada. Evidentment no aprova la seva conducta però la superficialitat i buidor psicològica del personatge fan força difícil la seva versemblança. I en aquest punt la sàtira, tot i les encertades observacions culturals, deixa de tenir sentit. La comparació amb Lolita, doncs, es limita al fet que les dues novel·les tracten sobre pedòfils obsessius. L’erotisme, però, no és (només) omplir un llibre de masturbacions, membres erectes i fluids varis. L’erotisme també recau en la paraula, la fantasia, el joc. Potser Almudena Grandes tenia raó quan deia que la literatura eròtica va morir d’èxit a finals del segle XX i que ara, el que hem de fer, és ballar sobre la seva tomba.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació