Quan el germà mort ressuscita

13.01.2018

Què passaria si un dia de ressaca, tres anys després de la seva defunció, se t’aparegués a la platja el teu germà, amb qui tenies una relació competitiva? D’entrada, xoc a part, desvetllaria els fantasmes del passat. Aquest plantejament fantàstic és l’arrencada de la primera novel·la de la guionista, periodista i dramaturga Patrícia Font, que ens invita a reflexionar sobre les pors, els sentiments d’inferioritat i la gestió de les emocions.

L’escriptora Patrícia Font. Fotografia de David Campos.

El traspàs de periodistes al món de la dramatúrgia no és cosa nova, i a casa nostra en tenim uns quants exemples (Guillem Clua, Josep Maria Miró, David Selvas, Àlex Gorina, Anna Maria Ricart…). Alguns hi ha aterrat per a quedar-s’hi, i d’altres segueixen combinant totes dues disciplines, o fins i tot s’aventuren en una tercera. Un d’aquests noms és el de la Patrícia Font (Barcelona, 1972). Teatralment formada a l’Obrador de la Sala Beckett (allà hi va estrenar el 2009 l’obra 111Bis, finalista al Premi Born de Teatre) i durant un grapat d’anys la seva eficient cap de premsa, Font acaba de fer la seva incursió en la narrativa, i una petita editorial de Mallorca (Sloper) li ha publicat la primera novel·la: Inundación.

Aquesta és la història d’una rivalitat entre germans, amb la particularitat que un d’ells ha ressuscitat. Un matí, després d’una d’aquelles nits on un acaba perjudicat, a Hernán se li apareix a la platja el seu germà mort, Julio, i a qui ell, conscient i inconscientment, ja havia substituït. Julio era el germà perfecte i Hernán, l’aneguet lleig, segons la seva pròpia percepció. A través dels dos protagonistes l’autora mostra aquelles emocions relacionades amb la inferioritat o la por a ser pitjor que l’altre, i es desgrana com l’enemistat i la competitivitat poden afectar les nostres vides. “És una novel·la fantàstica, en la qual no busco els personatges, sinó els sentiments”, explica Font. “Vull desvetllar el material emocional: les pors ofegades que, de sobte, refloten i reviuen. La lluita del germà viu és desgastadora i irrupció del germà mort voreja el límit d’allò inversemblant”, afegeix. Aquest retorn accentua el sentiment d’inferioritat vers el germà perfecte, perquè és tan perfecte que fins i tot és capaç de tornar a la vida.

Aquesta lluita fraternal analitza els sentiments que mouen l’espècie humana, a través del viatge interior del protagonista. “Es tracta –desgrana l’escriptora– de saber com ens sentim quan estem fora de tot i som conscients que allò que voldríem és impossible”. Per això la novel·la defuig de girs argumentals i subtrames barroques. De fet, el plantejament és tan acotat, que l’espai en sí ja és també protagonista i té el seu propi sentiment. Els nois (de vint-i-pocs anys) viuen i treballen en un poblet turístic sense concretar, de sol i platja, que passa per un mal estiu derivat pel mal temps i una caiguda de les reserves hoteleres. És, per tant, un espai mort, gris, apagat, com l’estat anímic del germà viu. No en va, Font s’ha format com a escriptora en el teatre, i com ella mateix explica, adapta recursos de la dramatúrgia a la narrativa, en especial, la necessitat d’un espai escènic i de convertir en quelcom explícit qualsevol conflicte interior d’un personatge.

Inundación és una novel·la breu (tot just 160 pàgines) que navega constantment, tal i com explica la professora de l’Ateneu Barcelonès Patrícia Capdevila, que va assistir a la presentació de l’opera prima a la Llibreria Calders, entre diferents dualitats: la del germà viu versus el germà mort, entre la profunditat (com pot ser la pròpia mort i el més enllà) i la simplicitat més quotidiana i tronada (el xiringuito de platja i les xancletes de plàstic dels turistes).

Inundación també és la història d’una esperança per a aquells escriptors que no tenen padrins ni utilitzen còmodes dreceres. L’autora explica, amb la humilitat que la caracteritza, que va enviar el manuscrit a la editorial Sloper a cegues, i que la sorpresa va ser trobar-se a l’altra banda algú que se’l va llegir, sense tenir cap mena de referència de qui hi havia al darrera, i va apostar per a la seva publicació. Inundación planteja preguntes profundes, i com a tals, sense resposta. Òbviament, un dels grans valors d’aquesta nova incursió literària de Patrícia Font.