Punts de fuga

La Fundació Arranz-Bravo, un espai de referència per a la promoció de l’art jove a Catalunya, ha inaugurat l’exposició col·lectiva Punts de fuga, comissariada per Irina Mutt i Sandra Martínez, on s’hi mostren obres d’Arnau Musach, Edgar Ibáñez i Jenny Owens.

Deia Lorca que “no solo de pan vive el hombre”, cosa que es tendeix a oblidar en èpoques en què no impera la bonança econòmica. Ser artista avui (si això vol dir alguna cosa) és ben difícil, principalment per dos motius.

D’una banda, constatem que un gruix de la societat s’ha desconnectat de l’art (una mica com ha passat amb la política) i de tot el que l’envolta. Més enllà de cercles molt concrets, hi ha una barrera (i més si parlem d’art conceptual o abstracte) que trenca el fil que uneix l’obra amb el seu potencial públic. L’art és fruit de la societat en la qual es crea. Aleshores, podem dir que es patim una manca de pedagogia? O és una falta d’interès per part d’uns i altres? Si estem d’acord que l’accés a les arts no ha de ser elitista, en quin punt ens hem perdut?Perquè no podem negar que a una exposició de Goya hi ha cua assegurada. I exclamacions davant les seves obres també.

De l’altra, curiosa i contradictòriament, ens trobem amb institucions públiques i privades que s’ocupen d’art contemporani, que segueixen una tendència molt tancada, per no dir exclusiva, que arrisca poc o ho fa només seguint uns paràmetres molt concrets.

Per això és un plaer molt agradable que a la Fundació Arranz-Bravo brindin i es preocupin de donar espai i veu a artistes i comissaris joves, i ho facin intentant fugir dels prejudicis que mana la moda d’allò oficialment alternatiu. Des de dijous 20 de març i fins l’1 de juny es pot veure a l’espai de l’Hospitalet una exposició col·lectiva, Punts de fuga, comissariada per Irina Mutt i Sandra Martínez, que acull obres d’Arnau Musach, Edgar Ibáñez i Jenny Owens. Un discurs amb tres branques: Musach retorna a la vida primitiva mitjançant el diàleg entre videoart i objectes trobats o de rebuig, amb una instal·lació formada de diferents àmbits amb presència destacada de l’ambient sonor que els embolcalla; Owens barreja diferents suports (fotografia, objecte i performance), i posa en l’eix principal el cos com a element de subversió; i Ibáñez se serveix de la idea del producte de la societat de consum i el tracta de manera irònica i repetitiva, agrupant diversos elements i modificant-los segons la premisa I’m not in the mood for... Partint de tres performances que es van dur a terme durant la inauguració, l’exposició planteja una mirada oberta i crítica a la societat actual i al paper del mateix artista, que es completarà el dia 26 d’abril amb una presentació/diàleg obert sobre el catàleg de la mostra i l’autogestió, moderada per la crítica i professora de la UB, Pilar Bonet.

Les tres propostes comparteixen espai amb una selecció de les obres d’Eduard Arranz-Bravo, que dóna nom a la Fundació creada l’any 2009 amb la intenció de difondre la seva obra i de convertir-se en un espai de referència per a la promoció de l’art jove  a Catalunya. A part de les convocatòries de premis, és molt present en l’entramat social de l’Hospitalet a través d’un programa educatiu que apropa l’art contemporani a les escoles i centres socials de la ciutat.