Polièdria vertical

18.05.2018

Dins l’escena de la música contemporània a casa nostra hi ha formacions com el Kebyart Ensemble, format per quatre joves saxofonistes que es van conèixer a les aules de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Amb només quatre anys de vida, el Kebyart Ensemble, nom que remet a un tipus de formació de música tradicional de l’illa de Bali —el Gamelan Gong Kebyard—, ja ha rebut diferents guardons (com el premi BBVA de Música de Cambra Monserrat Alavedra) i ha actuat a indrets com Rússia, Països Baixos i Luxemburg, a banda de pujar als principals escenaris del país. El passat 16 de maig van presentar el seu primer CD, Accents (Columna Música), en un acte que es va celebrar a la sala 4 de L’Auditori barceloní.

Kebyart Ensemble

Caldria una vida sencera per poder executar tot el repertori escrit per a un quartet de corda. Ho apuntava Jonathan Brown a la presentació del disc Accents. Brown fou mestre dels joves integrants del Kebyart Ensemble, conjunt que ha renunciat a l’etiqueta de “quartet” en benefici d’un epítet més plàstic, i fins i tot més bonic: “ensemble”. El violista del Quartet Casals va destacar l’habilitat dels joves músics —Pere Méndez (saxo soprano), Víctor Serra (saxo alt), Robert Seara (saxo tenor) i Daniel Miguel (saxo baríton)— per recuperar el molt reduït repertori escrit per a saxo, en comparació amb el d’altres instruments, i també per cercar tots els accents, totes les possibilitats tímbriques, expressives d’una formació tan poc habitual en l’àmbit de la clàssica com és el del quartet de saxos.

Brown va atribuir als membres del Kebyart Ensemble un seguit de trets significatius, un dels quals és el repte de combinar el repertori específic per a saxo amb arranjaments de partitures per a altres instruments —un avantatge, segons el cordista—. En el catàleg de peces de la formació esmuquiana hi caben des de composicions d’autors com Bach, Mendelssohn, Debussy, Manuel de Falla o Béla Bartok, fins a obres d’autors tan rabiosament contemporanis com ara Héctor Parra, Joan Magrané o Javier Río-Pareja —de qui van estrenar una obra—, passant per Ligeti, Arvo Pärt i Anton Webern, entre d’altres. La versatilitat és un dels mèrits més extraordinaris d’aquesta agrupació amb menys d’un lustre d’existència.

Kebyart Ensemble va néixer el 2014. El 2015 es van presentar a l’11è Concus de Cambra de les Corts. Van quedar segons però podrien haver guanyat, com recordava la directora de la Revista Musical Catalana Mercedes Conde, membre del jurat d’aquella comtessa. Conde, que va exercir de mestre de cerimònies, va definir el Kebyart Ensemble com un grup “polièdric” i que “traspua talent pels 16 costats”. Una polièdria i un talent, a parer de Conde, no només fruit de la qualitat musical de la proposta, sinó també per tot un seguit de mèrits vinculats a l’organització del treball, la coordinació entre els músics, l’assamblatge de les peces, l’elecció i l’ordre del repertori, el mètode de treball, l’estudi… Una manera de fer immortalitzada en el primer treball de la formació, resum d’una “primera època de treball,” segons Conde. Per la periodista musical, Kebyart Ensemble “ja eren un quartet” quan els va descobrir.

Kebyart Ensemble són “una aposta de futur,” d’un “futur esplendorós,” en paraules de Salvador Brotons, que va intervenir a l’acte gairebé de forma espontània. El mestre Brotons va recordar com va quedar astorat quan, al cicle Petit Palau, l’ensemble va interpretar fil per randa i sense partitures “Planyiment op. 24”, “una obra de joventut,” segons Brotons, farcida de mil i un detalls. El músic barceloní no va estalviar elogis cap al Kebyart Ensemble i va reblar la seva intervenció amb un “no sempre s’ha de tocar Beethoven i Brahms.”

“Ens agrada treballar la partitura en vertical,” va declarar un dels membres del Kebyart Ensemble, a preguntes de Mercedes Conde. Interacció, complicitat i un mètode de treball que inclou “l’escolta maniàtica” d’aquelles obres que decideixen transcriure. Tot quadra en una formació jove, molt jove, que exemplifica el prestigi i la trajectòria d’un àmbit, el de la música contemporània catalana, que, com altres gèneres, és tant valorat a altres contrades com, per desgràcia, força desconegut a casa nostra.

L’acte va acabar amb la interpretació en viu dels “Fragments striés”, d’Héctor Parra, i les “Six bagatelles”, de György Ligeti.

Etiquetes: