Pola Wickham: paisatges interiors

16.03.2015

Pola Wickham ha tornat a Barcelona. La pintora anglesa, que va viure a la ciutat durant gairebé una dècada abans d’instal·lar-se a Roma, exposa obra nova a la Galeria Esther Montoriol (Carrer Diputació, 339, entre Girona i Bailèn). L’exposició Hybrid es podrà veure fins al 4 d’abril. Aquest dijous 26 de març a les 19h la pintora oferirà una visita guiada per l’exposició.

Pola Wickham | © Anna Oswaldo Cruz

Pola Wickham | © Anna Oswaldo Cruz

“Hybrid” recull pintures, dibuixos i fotografies que Wickham ha fet entre Barcelona i Roma. Wickham és una retratista excel·lent, però la majoria d’obres d’aquesta mostra se’ns presenten desproveïdes de figures humanes. Som davant una exploració pictòrica que es deté en espais de transició: escales, llindars, passadissos, catifes, rajoles… que ens captiven per la simetria de les línies i la intensitat del color.

Pola Wickham va començar a interessar-se per aquestes formes quan vivia a l’Eixample. Els mosaics hidràulics i les parets de rajola d’algunes escales de la dreta de l’Eixample la van fascinar. Algunes de les pintures que exposa ara a la Montoriol són fetes a partir d’interiors que va pintar o retratar quan encara vivia a Barcelona.

“Els ulls se me’n van quan veig formes simètriques que, tot i ser estàtiques, es mouen i creen un espai”, ens diu Pola Wickham mentre ens fa una visita guiada a l’exposició. Tot i ser espais de transició, els quadres de Wickham limiten la vista a allò que s’hi pot veure. L’espai queda comprimit en el quadre, de manera que no hi ha una sortida fàcil. La mirada del qui observa queda reclosa en l’espai que li és donat dins el quadre. “Estem tan acostumats a representar imatges, que sempre busquem un referent real, però si orientes l’observador d’una determinada manera, pot fer que pari més atenció a la simetria, les formes, el color”, ens diu Wickham. “El nostre món visual és tan bonic que em resisteixo a caure completament en l’abstracció. Prefereixo agafar-me a algun referent concret. No diré real, perquè real és un concepte molt complicat, però sí concret”, diu Wickham.

Una escala a la Gran Via. Pola Wickham a la Galeria Esther Montoriol

Una escala a la Gran Via. Pola Wickham a la Galeria Esther Montoriol

“Hybrid” és “un projecte expositiu que atorga a la pintura el valor de tema i no el de resultat”, escriu Fabrizio Pizzuto, el curador d’aquesta exposició. “Es tracta d’una reflexió dirigida a investigar l’existència d’un món pictòric que estigui ençà del coneixement. No d’un món fantàstic creat per la ment com a divagació o fantasia, sigui satírica, paròdica o de ciència-ficció, sinó pensat estrictament com a anàlisi pictòrica. Una indagació no tant de la realitat sinó a partir de la realitat: els tons de color, els contrastos de llum, les relacions internes, tot són divagacions que des de la versemblança es traslladen cap al pensament”.

Pola Wickham va néixer a Londres, Anglaterra. Va estudiar pintura a Aix-en Provence (França), a Nova York a la New York Studio School i es va graduar a la Yale School of Art. Ha exposat el seu treball tant a Europa com als Estats Units, en exposicions col·lectives i individuals, i les seves obres formen part de col·leccions d’art públiques i privades a ambdós costats de l’Atlàntic.

Després de graduar-se, va traslladar-se a Barcelona on va viure des del 1999 fins al 2006, pintant i donant classes. Des de fa poc viu a Roma on segueix amb la pràctica artística, entre altres projectes. Wickham, que reconeix el mestratge dels grans pintors espanyols (Velázquez, Goya) i francesos (Monet, Cézanne, Manet, Vuillard), expressa també el seu deute envers pintors més contemporanis, com Philippe Guston o Al Held.

 

Llindar, de Pola Wickham a la Galeria Esther Montoriol

Llindar, de Pola Wickham a la Galeria Esther Montoriol

La llum i el color

Les dues peces centrals de l’exposició són dues obres gairebé idèntiques, on veiem una noia estirada en un sofà. Són dues peces que van juntes, que idealment s’haurien de poder veure sempre l’una al costat de l’altra. Una està feta des de la llum i l’altra, des de la penombra. Wickham s’ha proposat mostrar la diferència, que ve donada per la llum.

“En la pintura la llum és el que et dóna espai”, diu Wickham. “Si no entens com treballa la llum, no pots sentir l’espai. La llum és fonamental per construir qualsevol imatge. I crees la sensació de la llum segons com distribueixes el color”, diu Wickham, que és conscient que per obtenir la màxima llum ha de respectar la força i la potència que té cada color. “El color no és una realitat, sinó que és la pintura mateixa”, diu la pintora. “Així com quan escrius poesia disposes de les paraules, quan t’enfrontes amb la pintura tens el color, la línia i la distribució, i has d’intentar integrar aquestes tres coses en la màxima relació possible”. O com diria Favrizio Pizzuto, som davant d’un “món pictòric que es revela com un món complet i completament concret”.