Pluja sobre terra molla

26.10.2014

Pluja sobre terra molla, guanyadora del 31è Premi de Narrativa Ribera d’Ebre i publicada per Cossetània Edicions, és la primera novel·la de Maria Carme Poblet. Ofereix un retrat sincer de dues dones de diferents generacions —àvia i néta— que avança de forma paral·lela mitjançant el relat de les seves vivències.

Maria Carme Poblet Casanovas

La Neus, una atractiva pintora de trenta-cinc anys, torna a l’Espluga de Francolí, el poble dels seus avis. Fuig de Barcelona després de patir un fort sotrac i espera iniciar una nova vida plena de nous projectes, però el passat se li apareixerà en forma de quadern de memòries de joventut de l’àvia Montserrat. Aquests records de joventut faran que empatitzi amb l’àvia i que entengui actituds que fins aquell moment no havia comprès. Realment, el retorn al poble serà un renaixement. Gràcies a la troballa de les cartes d’amor entre la seva àvia i un jove brigadista belga i també a la correspondència amb la seva amiga Rosa, podrà reconstruir la història familiar que li servirà de catalitzador per reconstruir la seva pròpia vida, marcada per la relació amb un aristòcrata que l’ha allunyada dels seus projectes vitals. La mort, la malaltia i la por són sentiments als quals la Neus s’haurà d’enfrontar.

L’entorn familiar és cabdal per entendre les pors i les inseguretats de la Neus. Els errors comesos en el passat per l’àvia Montserrat, per la tieta Dora o fins i tot per l’amiga Meritxell tenen incidència en la Neus.

La guerra civil i les nefastes conseqüències que comportà són presents al llarg de la novel·la. Reconstrueix l’època de lluita per boca d’uns protagonistes que van veure el seu present i futur esquinçats i empresonats. Enmig de la barbàrie l’àvia Montserrat s’implica en la lluita dels Brigadistes Internacionals a través d’en Gerard. La novel·la ret homenatge a totes les persones que es van reunir per celebrar l’Olimpíada Popular, que s’havia de celebrar el 19 de juliol de 1936, i als brigadistes, que lluitaven voluntàriament a favor de la llibertat en un país que no era el seu. Així, Dolores Ibárruri, La Pasionaria, en un missatge de comiat als voluntaris de les Brigades Internacionals, emès a Barcelona l’1 de novembre de 1938, exclama que: “un sentimiento de angustia, de dolor infinito, sube a nuestras gargantas atenazándolas […] Angustia por los que se van, soldados del más alto ideal de redención humana, desterrados de su patria, perseguidos por la tiranía de todos los pueblos […] Dolor por los que se quedan aquí para siempre, fundiéndose con nuestra tierra y viviendo en lo más hondo de nuestro corazón aureolados por el sentimiento de nuestra eterna gratitud.”

Destaca el personatge de la tieta Rosa, una dona intel·ligent i lluitadora que participa activament en la lluita a favor de la República. Aquesta lluita, però, tindrà unes conseqüències tràgiques que la marcaran per sempre més, no només a ella, sinó també a la seva família. La guerra ho va esberlar tot, i res del que podia haver estat mai no va arribar a ser. La novel·la posa en relleu com les cicatrius de la guerra són presents també en les noves generacions.

Narrada en capítols curts que alternen present i passat a un ritme que atrapa, Pluja sobre terra molla ens revela de forma gradual la història de l’àvia Montserrat i la Neus. Sembla que ens parli d’una experiència viscuda en primera persona. Imaginació i fantasia es donen la mà per crear una ficció ambientada en un temps i un espai que ens són propers.

Mitjançant la descripció de petits detalls quotidians que els envolten, podem visualitzar clarament els sentiments dels personatges. Aquest recurs ens hi apropa. Es fan més reals.

La descripció i la narració es combinen hàbilment sense cansar el lector. La història flueix enmig de l’entorn natural de l’Espluga i de Prades, cosa que ajuda a elaborar la idiosincràsia dels personatges. Uns personatges que es reparteixen la funció d’explicar, des del seu punt de vista, els fets ocorreguts. Cada personatge aporta una visió diferent. Així, hem d’entendre la novel·la des de la suma de totes aquestes perspectives. Amb la finalitat de donar perspectives múltiples, l’autora aconsegueix una molt bona construcció de la història. Un retrat versemblant de les relacions entre diferents generacions.

Amb un realisme meticulós, Maria Carme Poblet traça els efectes devastadors de la por. Tal com diu la Neus “[…] Pensa que ha plogut molt i la pluja ha deixat moltes esquerdes en la meva vida”, però també ens dibuixa la inesgotable capacitat humana per sobreviure. Ens introdueix al passat per tal de conèixer-lo i per entendre que no podem cometre els mateixos errors. En fi, es tracta d’una novel·la que ens colpeix però alhora ens ofereix un bri d’esperança, que ens estimula a abordar les reflexions a les quals dóna peu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Moltes gràcies, per aquesta aproximació, tan subtil i acurada, amb els personatges més destacats, i també, amb el veritable sentit de la història narrada.