Pilar Romera. Li deien Lola

8.12.2016

Amb Li deien Lola, editada a Columna, Pilar Romera torna a la literatura amb una gran novel·la que tanca la trilogia iniciada amb L’esperit de vidre (1993) i Dins la boira (1997). En aquests dinou anys de silenci, l’escriptora s’ha preparat per tornar i per quedar-s’hi, perquè parlem d’un text ambiciós, molt ben escrit -cosa que, per desgràcia, no es pot donar per suposat en molts casos-, d’un artilugi amb una sòlida arquitectura narrativa amb constants salts cronològics que el lector no només tolera, sinó que agraeix, pel ritme amb què es desplega la història.

Pilar Romera

Pilar Romera

Al final de la dictadura de Primo, l’abril de 1930, una dona apareix morta a la vora de l’Ebre, en el poble industrial imaginari que l’escriptora barcelonina ha creat per hibridació entre la seva Riba-roja natal i el Flix de la infantesa. La Lola, la protagonista bellíssima i forta, ja és de cos present a la primera pàgina, com correspon a tota novel·la negra, i fins a la cloenda es mantindrà el misteri sobre l’autoria del crim. Com en la millor tradició del gènere, des de Hammett i Chandler fins a Vázquez Montalbán i Mankell, la trama policíaca anirà lligada a la crítica social i, en aquest cas, a les tensions polítiques suscitades pel moviment obrer català en el període que va des de las fi de la tercera carlinada, cap al 1875, fins als mesos previs a la proclamació de la República, amb el desplegament de l’anarcosindicalisme i el catalanisme polític, els dos grans adversaris del règim putrefacte de la Restauració. (Naturalment, parlem de la restauració alfonsina i no de la joancarlista, com algú podria sospitar).

Assistim al fascinant relat del naixement del mite de la Rosa de Foc, amb la doctrina de l’acció directa, la bomba del Liceu, l’obscur atemptat de Canvis Nous, el vergonyós procés de Montjuïc, el pistolerisme de la patronal, els ambients lumpen de la Rambla i el Barri Xino, amb una apoteosi de prostitució, explotació, misèria, corrupció política, apostolat obrerista, hipocresia i violència sistèmica contra els pobres i contra les dones. Perquè aquesta novel·la negra, que alhora és novel·la històrica i social és, a més, un relat sobre les dones i la seva repressió, sobre el fet terrible que l’obrer més miserable sempre ha trobat algú encara més desgraciat en la seva dona. Una novel·la de dones, doncs, i sobretot de dones fortes: de fet, tres dels personatges claus són tres senyores formidables, la bella Lola, intel·ligent, elegant i sensual, la maquiavèl·lica Adela, que dirigeix amb mà de ferro la casa dels amos que dominen tirànicament els pagesos riberencs, i la Carmina, la gitana que regna a l’inframón del Somorrostro, d’on sorgiria la gran Carmen Amaya i on ara llueix un dels millors hotels de Barcelona.

Li deien Lola és també una novel·la crepuscular de l’Ebre, una història elegíaca sobre la mort del gran riu. Conté tot l’enyor que arrenca amb Bladé i Desumvila i es manifesta en tota la seva esplendor a Camí de sirga, l’obra mestra de Jesús Moncada, i que recullen, cap a finals del segle passat, Andreu Carranza i tot un seguit d’autors, entre els quals la primera Pilar Romera, Francesca Aliern o Albert Guiu. Una literatura que en el terreny poètic ha donat les poderoses veus de Gerard Vergés i Albert Roig, entre les més selectes del país. En el cas de la novel·la que ens ocupa, el personatge de Ramsès, el vell barquer-detectiu, és una veritable troballa que entronca el relat amb Dins la boira, l’home-natura, que encara no s’ha contaminat –d’esperit i de cos- amb la industrialització, que expressa la saviesa mil·lenària d’aquella gent endurida que navegava amb els llaüts amunt i avall, en un temps d’extrem sedentarisme, entre les boires gebradores de l’hivern i les calors sufocants dels estius, quan el riu era poderós, benèfic i terrible com un déu antic.

Aquest dissabte 10 de desembre Pilar Romera participa al Meercat de Nadal del Llibre que organitza el Club TR3SC a l’Antiga Fàbrica Damm. Més info aquí.